(EUROPA PRESS) La Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat ha retallat en 600.000 euros la convocatòria d'ajuts a les escoles concertades per a l'acollida i l'ensenyament de català als alumnes immigrants de nova incorporació per al present curs 2011-2012. L'ordre de concessió d'ajudes per a l'acollida a les escoles concertades ha disposat un pressupost màxim de 1.002.000 euros, cosa que ha suposat una reducció del 37,5% respecte als 1.602.000 euros habilitats el curs passat.

A més, més enllà dels diners que disposa la Conselleria, la convocatòria d'aquest any ha beneficiat a 55 col · legis catalans, deixant fora a una dotzena per incomplir alguna de les condicions de la subvenció, de manera que la Generalitat ha gastat 750.000 euros del milió plantejat per a aquest curs. El curs passat, les escoles beneficiàries van ser un total de 78, quedant-se llavors fora de l'ajuda 16 centres privats, el que finalment va suposar una despesa de 1.092.000 milions.

De fet, la reducció del pressupost contrasta amb l'augment del nombre d'immigrants a les aules de la concertada en els últims cursos-malgrat una estabilització percentual en el sistema en general al voltant al 13,5% -. Segons dades de la Conselleria d'Ensenyament, en el curs 2009-2010 les escoles concertades i privades van acollir a 23.671 immigrants, una dada que va escalar fins als 25.192 el curs passat i que s'estima al voltant dels 26.000 aquest curs.

No obstant això, en declaracions a Europa Press el director general de Centres Concertats i Privats de la Conselleria, Miquel García, ha remarcat que en cap dels casos s'ha esgotat la partida destinada a l'acollida d'aquests alumnes, cosa que, segons la seva opinió , significa que "no totes les escoles tenen la necessitat" d'aquesta ajuda.

Tantmateix, ha desvinculat la reducció d'aquest ajut de les retallades pressupostàries del Govern i ha insistit que la tendència de les escoles concertades de demanar aquest ajut es dóna a la baixa: "Hem realitzat aquesta convocatòria seguint la previsió que segurament tampoc s'esgotaria ", ha remarcat García, que ha augurat que en els propers anys anirà baixant la demanda.

Aquests ajuts estan destinats a l'atenció dels alumnes immigrants que s'han incorporat al sistema educatiu català obligatori durant els tres últims anys, amb una dotació d'entre 12.000 i 18.000 en funció del nombre d'alumnes acollits. Aquests diners s'ha d'invertir en l'acollida i integració dels immigrants de manera que aquesta sigui totalment gratuïta, així com en l'organització de cursos d'aprenentatge de català amb un mínim de 150 hores. / Font

L’ONG Osona amb els nens va rebre el passat 27 de juliol la segona tanda de nens i nenes provinents de l’est d’Europa. En aquest cas són 36, d'entre 9 i 12 anys provinents de Bielorrússia, que hi passaran aquest mes d'agost.

Aquest grup s’estarà a Catalunya fins al 25 d’agost. A la foto, un moment de la recepció que l’Ajuntament va fer als nens que s’estaran a Torelló.
D’altra banda, el 5 de juliol va arribar un grup de 16 joves provinents d’Ucraïna, i amb edats compreses entre 15 i 18 anys. Aquest grup està format per joves que ja fa diversos anys que vénen a Catalunya a l’estiu. Durant l’estada a terres catalanes, els nens i nenes viuran repartits en 17 famílies de la comarca.
L’objectiu és que es creï un vincle entre els joves i les famílies, i que durant l’estada a Catalunya, lluny de la radiació de Txernòbil, puguin millorar la seva salut. / Font

Entenem per acolliment, la rebuda i hospitalitat que ofereix la comunitat educativa (professorat, alumnat i famílies que ja estan treballant i/o participant en el centre educatiu) a totes les persones que s’incorporen per primera vegada al centre: alumnat i les seves famílies, professores i professors nous i personal de suport.

L’hospitalitat és un valor transcultural (existeix, d’alguna manera, en totes les cultures), i afavoreix la convivència. Per això, és de gran importància desenvolupar el sentiment de pertinença a l’estructura educativa que representa el centre escolar.

I això és vàlid tant per a l’alumnat o les seves famílies com per al professorat de recentment incorporació. Una convivència harmònica influirà positivament sobre la construcció de la personalitat dels nostre alumnat i diversos estudis han comprovat que millora també el rendiment escolar i el desenvolupament d’habilitats cognitives. Si les famílies se senten part del procés educatiu dins de l’espai escolar, podran col·laborar de manera més eficaç en els progressos dels seus fills i filles. Pel que fa al professorat, sabem la importància de no sentir-se sol davant les dificultats de l’aula. Els plans d’acolliment, han de, per tant, anar dirigits a tota la comunitat educativa, i no tan sols a l’alumnat immigrant i a les seves famílies.

Es tracta de dissenyar entorns escolars que estimulin la participació, les relacions interpersonals positives i el gaudir durant el procés d’ensenyament-aprenentatge (amb el seu corresponent èxit escolar) per a tots i totes. El pla d’acolliment ofereix nous espais i oportunitats de desenvolupament personal, social i professional, en condicions d’igualtat.

Sembla evident subratllar la importància de l’aspecte general del centre, aules i espais comuns. Un centre educatiu ha de ser, alhora, un lloc en el qual es gaudeix.

Cal que transmeti alegria, diversitat, disponibilitat, i reflecteixi el paper de cadascu i el seu lloc en el mateix.

Pel que fa a les famílies, caldrà evitar que la seva relació amb el centre educatiu s’associï exclusivament a situacions problemàtiques. És necessari establir canals que permetin a les famílies rebre el millor que els pugui aportar la comunitat educativa i retornar a aquesta comunitat el millor de si mateixes. És a dir, el centre educatiu ha de convertir-se en un espai públic de participació i aprenentatge per a tota la comunitat.

I pel que fa a l’alumnat, estem d’acord amb Maria José Díaz Aguado (2006) que el professorat hauria d’evitar, des del principi, convertir-se en un Pygmalió que intenti modelar als seus alumnes com si fossin una escultura perquè s’ajustin a la seva idea d’alumne model, impedint-los així desenvolupar la seva pròpia identitat.

Tot el contrari, seria aconsellable que es partís de la riquesa de la diversitat a l’aula per reflexionar sobre la millor manera d’exercir la seva pràctica docent i aconseguir més eficàcia.

El pla d’acolliment és un projecte de centre, en el qual tot el claustre ha de veure’s involucrat. Si així ho requereix, pot comportar una transformació a nivell d’organització dels recursos humans i materials existents.