Itacat Ràdio dedica un programa a la situació de repressió política que viu el Rif sota el règim del Marroc. Parlarem amb en Kamal Thawist i en Lutfi Al-Khatabi, membres del Moviment Popular per l'Alliberament del Rif. L'entrevista va ser realitzada l'11 de novembre del 2017 per Carles Peña i Omaira Beltran a la seu del CIEMEN de Barcelona.
Itacat Ràdio és un projecte que compta amb el suport de la Xarxa BCN Antirrumors i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona, del CIEMEN, de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya i de l'Agència de Comunicació Intercultural ITACAT.
__
El 28 d’octubre de 2016, el comerciant de peix Mohsin Fikri moria trinxat dins un camió d’escombraries a la població de Al-Hoceima, al Rif, en un intent de recuperar part de la mercaderia que la policia li havia requisat. En el moment en què es trobava dins del contenidor, fou accionat el mecanisme que el va assassinar.
Aquest fet puntual, va ser el detonant d’una revolta que encara dura, en la qual els rifenys demanen tota una sèrie de millores que van des de la construcció d’un hospital oncològic fins a una universitat o més centres d’ensenyament secundari. Uns elevats índexs d’atur s’han fet endèmics degut a la manca d’inversions en indústries i en infraestructures. Si fins ara la diàspora suposava una forta entrada de diners, amb la crisi aquests fluxos han minvat de forma substancial.
El Rif limita al nord amb el Mediterrani, a l’est amb la frontera amb Algèria i a l’oest els límits els trobem a Tetuan i Xauen. La serralada del Rif fa de frontera cap al sud. És una zona amb pocs recursos, on l’agricultura, la ramaderia i la pesca han estat les principals fonts d’ingressos. El comerç de llarga distància també fou important durant molt temps, en trobar-se en un lloc de pas entre el Pròxim Orient i Àfrica i la Península Ibèrica.
Tot i la forta empremta de l’arabització, els rifenys han conservat la seva llengua pròpia, l’amazigh, un idioma que s’havia parlat a tot el nord d’Àfrica i a Canàries i que encara parlen una part important dels habitants de l’estat marroquí.
La seva història recent ha estat marcada pel fet de formar part del Protectorat espanyol al Marroc (1912-1956). Poques zones van oferir una resistència tan gran a aquesta forma de colonització com el Rif. Malgrat la divisió interna en forma tribal, entre 1921 i 1926 van arribar a una independència de facto sota el lideratge del mític Abdelkarim el Khatabi. Només una repressió ferotge i la utilització d’armament químic per part d’espanyols i francesos, van acabar amb la República del Rif.
L’any 1956, el Marroc esdevé un estat independent. Per als rifenys s’obre un nou periode de lluita. El tancament de la frontera amb Algèria (que impedeix el pas de mà d’obra cap al país veí), la substitució de la pesseta pel dirham (que fa que desaparegui una de les fonts d’ingressos més importants de la zona: el contraban) o el fet que els centres de poder del nou estat estiguin a la part francesa, faran que el descontentament revifi. El príncep hereu, el futur rei Hassan II, serà l’encarregat d’esclafar la revolta de forma molt cruenta (també utilitzarà armament químic). El seu regnat estarà marcat per un odi visceral cap al Rif, on mai més tornarà a posar-hi els peus. Des de 1959, la regió d’Al-Hoceima (la zona més contestatària), és zona militaritzada.
Entre 1981 i 1984, es produeixen una sèrie de revoltes a causa de la pujada de preus de bens bàsics com el pa. Les vagues i els enfrontaments amb la policia, amb un gran nombre de detencions, van ser constants.
El juliol de 1999, Mohamed VI succeeix Hassan II. L’inici del seu regnat està marcat per una certa modernització i democratització del país, més cosmètica que real. Visita el Rif i promet tota una sèrie d’inversions importants, de les quals ben poques arriben a materialitzar-se.
L’any 2004, un fort terratrèmol sacseja Al-Hoceima. L’estat es veu incapaç d’articular, de forma eficient, l’ajut humanitari. Això suposa el revifament del tradicional associacionisme rifeny, reflex d’un poble que s’auto-organitza per superar els mals tràngols. De mica en mica, el malestar, lluny d’apaivagar-se, augmenta.
La lentitut de les reformes i les promeses mai acomplides per part del rei, fa que el 20 de febrer de 2011 esclati, a tot el país, una revolta influenciada per l’onada de protestes que recorrerà el món àrab. Com d’habitud, el Rif serà una de les zones que més patiran la repressió del makhzen (aparell estatal). 5 joves rifenys apareixeran carbonitzats dins una entitat bancària d’Al-Hoceima. Les estranyes circumstàncies en què es produeixen aquestes morts i l’opacitat policial faran que les protestes s’estenguin per tot el territori. I amb aquesta constant successió de protestes i descontentaments arribem al 27 d’octubre de 2016.
#radio #Africa #dretsdelspobles #entrevistes #dretshumans #migrants #migracions #refugiats #Catalunya #Rif #Barcelona #videos #video #catala #español
