L'Associació Saha celebra el dia Internacional de la Dona

8.3.13


L'Associació Saha amb les dones del Pakistan, India, Bangladesh, Nepal, celebren el dia de Dia de la Dona Treballadora.

On: Casa del Mar, C/ Albareda, 1-18, Barcelona, Metro L2, 3, Paral.lel.
Quan: Dissabte, 9 de març a les 14h.

Si esteu interessats/des en fer voluntariat a Saha associació cal que contacteu amb la Shabana trucant-la al seu telèfon: 627769302 o bé escrivint un mail asahabcn@hotmail.es.

Especificament es necessita:
  • Persones joves i emprenedores que sàpiguen redactar projectes i dinamitzar actes
  • Una persona que entengui de comptabilitat
  • Una persona recepcionista, atenció al públic, llegir i enviar mails, atendre el telèfon (per 2 hores al dia).
Podeu veure la presentació de Saha associació tot seguit: Saha presentació

“La gent jove pakistanesa, sobretot les noies, necessiten molt de suport.”

Shabana Idres és presidenta de SAHA, l’associació de Dones de Pakistan a Sant Martí. Encara que només porta 5 anys a Barcelona, aquí ha tingut a la seva filla, que ara té 4 anys, i també va ser aquí on es va separar del seu marit fa 3 anys. E n tan poc temps ja parla bé el castellà i una mica català i s’ha fet imprescindible entre la gent de la seva comunitat.
Ens trobem amb Shabana al Centre Cívic Besòs. És aquí on hi ha provisionalment la seu de l’associació que presideix: l'Associació Cultural Saha, que comparteix un local que s’està reformant amb l’asociació Ambar Prim. El centre Cívic és el lloc que més recorda quan es van instal.lar al Besòs. Des d’aquí dirigeix i coordina l’ajuda a dones pakistaneses que, com ella en el seu moment, volen integrar-se el més aviat possible a la societat catalana.
L’associació les ajuda tant en l'aprenentatge de l'espanyol com en els problemas diaris concrets amb els que es troben. L’objectiu és que s’adaptin i progressin dins la nova societat en la qual, per diverses circumstàncies, les ha tocat viure. ·
"No poder sortir de casa va ser el pitjor"  
Shabana Idres va néixer a Gujrat (Pakistan) i és mare d'un noi de dinou anys i d'una nena de quatre. Vesteix el tradicional shalwar kameez perquè diu que se sent més còmoda i perquè pensa que d'aquesta manera tant els homes com les dones del seu país la senten més propera i hi confien més. Shabana és elegant i serena i parla en veu baixa i pausada; reconeix que personalment ha canviat bastant des de que va arribar a Catalunya l'any 2005 amb el seu fill, que aleshores tenia catorze anys, per reagrupament familiar, ja que el seu marit vivia a Barcelona des de 1993 i la família va·considerar que era moment de retrobar-se amb ell.
Acostumada a viure al seu país a una casa gran, envoltada de comoditats, fins i tot amb servei, i en companyia d'una nombrosa família, la primera impressió que va tenir en arribar al barri del Besòs va ser força negativa. Tot li semblava brut i lleig, no comptava amb ningú més que amb el seu marit i el seu fill, i només volia tornar al seu país. Però aviat es va adonar que aquí les dones es movien amb una major llibertat i que hi havia grans possibilitats de formació, tot i que al principi el seu marit es va oposar a que ·assistís a les classes que organitzava el centre Cívic. ··
Una de les coses que més va cridar la seva atenció va ser la forma de vestir de les dones; educada en la cultura tradicional del seu país, sentía vergonya aliena davant el gust de les espanyoles per exhibir els seus cossos, escassament tapats, segons el seu parer, sobretot a l'estiu.·
Al principi de la seva estada a Barcelona, com a moltes d’altres dones paquistaneses, amb prou feines sortia de casa (el seu marit no l'hi permetia), però, quan després de molt insistir i amb el suport del seu fill, va aconseguir el permís del marit per assistir a·classes, va començar a experimentar un canvi profund, la qual cosa li va crear seriosos problemes amb el marit qui no acceptava que parlés amb altres homes.·
Un dia, però, el director del centre cívic li va proposar d’organitzar una setmana dedicada al Pakistan, projecte del qual Shabana es va fer càrrec amb gran entusiasme i va ser quan es va adonar que fer intermediació cultural i social és el que més li agradava.·
Poc després, els seus problemes familiars, que es van agreujar, la van obligar a traslladar-se temporalment a Lleida, on va residir per un temps en una Casa d'Acollida. Va comprendre poc a poc que ella era l'única propietària i responsable de la seva vida i que ni el seu marit, ni els seus germans, ni els seus pares, ni cap home, tenia dret a decidir per ella. ·
Pionera en canviar mentalitats
La Shabana Idres va ser una de les primeres dones pakistaneses que es va atrevir a divorciar-se i a tirar endavant sola amb els seus fills. Afortunadament, sempre va comptar amb el suport i l'ajut tant de les institucions catalanes com dels seus veïns, i avui se sent integrada i respectada, tant pels catalans com pels seus compatriotes.· [Continua a La Independent]

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada