Acció pública: Dones contra el racisme i la xenofòbia

21.3.13


El proper 21 de març, se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Discriminació Racial, declarat així per l'Assemblea General de Nacions Unides. Aquest dia ens recorda la tragèdia racista ocorreguda el 1960 a la ciutat de Sharpeville, a Sud-àfrica, i ens impulsa al compromís i l'acció col·lectiva per eradicar aquest problema estructural que forma part del sistema colonialista heteropatriarcal.
Aquell dia es desenvolupava una gran concentració que va reunir 20.000 persones convocades pel Congrés Pa-Africà per protestar, de manera no-violenta, contra l'apartheid com a pràctica colonialista i de poder desmesurat. Les lleis racistes de Sud-àfrica exigien la identificació de les persones negres quan entraven en àrees diferents a les que tenien consignades. La protesta pacífica va ser violentament dissolta per la policia que va disparar contra la gent que es manifestava. El resultat d'aquesta repressió criminal va ser de 69 persones mortes y186 ferides, moltes d'elles dones, nenes i nens.
A partir de llavors, aquest fet va ser conegut com la Massacre de Sharpeville i va ser una de les primeres accions de resposta contra el sistema repressiu de l'apartheid a Sud-àfrica. En memòria dels éssers humans que hi van perdre la vida i dels que van lluitar contra el govern racista de Sud-àfrica, Nacions Unides va proclamar el 21 de març com a data significativa de lluita contra la intolerància racista i la violència.
La Llei Europea contra el Racisme i la Xenofòbia, aprovada fa quatre anys, que els assumeix com una amenaça amb contra les persones que són objecte d'aquest comportament, que estableix sancions efectives contra les persones físiques i jurídiques que cometin aquests delictes i que en són responsables  i que obliga tots els estats membres de la Unió Europea a adoptar les mesures necessàries per garantir que els compromisos assumits en aquesta llei es facin efectius, encara manca molt per ser una realitat.
A Europa, l'actual context de crisi, de grans contrastos i contradiccions polítiques, socials, econòmiques i por pel futur davant la desocupació i la pobresa, la xenofòbia, el racisme, la intolerància i l'etnocentrisme continuen no només a nivell de les actituds, sinó de les polítiques i les institucions que les gestionen. Així, les formes subtils i explicites de violència racista i xenòfoba, de discriminació, de rebuig i atac contra les persones i grups que considerem "com diferents, com els altres i les altres", evidencien que continuem convivint amb una pràctica neocolonialista, de dominació i poder desmesurat que violenta la dignitat de les persones i menyscaba el seu dret a la ciutadania.
A Catalunya i Espanya, durant els últims anys s'han multiplicat les manifestacions violentes, derivades de nacionalismes agressius i excloents, representats en partits polítics, s'han dictat polítiques excloents i etnocèntriques i s'han incrementat els actes de discriminació i agressió contra les persones considerades migrades i altres minories. Sent així, és contraproduent, per exemple, que la Llei 19/2007 només es restringeixi a sancionar el racisme i la xenofòbia en l'àmbit de l'esport. Pel que sembla encara costa entendre que l'absència de polítiques integrals significa que els Estats no estan complint amb la seva obligació de promoure, protegir i assegurar els drets humans per a totes i tots
Les expulsions, el blindatge de les fronteres, el tractament inhumà en els espais administratius a les persones que van decidir viure en aquest país, els Centres d'Internament d'Estrangers, les batudes, la negació a l'accés a l'habitatge, l'ocupació digne, als serveis de salut, a l'educació en igualtat, l'assetjament sexual i racista a les treballadores domèstiques, la violència masclista i racista contra les dones migrades, el tràfic i explotació sexual de dones estrangeres, l'etern estigma de ser considerades "persones migrades" en un país on ja fa anys que viuen i que hauria d'assumir la seva ciutadania, el que es facin estudis i polítiques sobre migració des d'una perspectiva etnocèntrica (identificant com testimoniantes i fonts passives d'informació a les persones denominades migrades) i no des de la horitzontalitat ni valoració de les capacitats, on experts i expertes en migració del país de destinació s'arroguen els seus discursos i parlen per les persones que viuen en contextos de migració, tancant espais per a la generació de referents socials representatius amb veu pròpia i no mediatitzada, entre d'altres, són pràctiques que atempten contra la democràcia, la cohesió social, la convivència, l'equitat, la justícia i els drets humans.
Fer memòria històrica de com s'han consolidat la xenofòbia i el racisme és imperatiu. Sobretot per saber d'on partim i trobar l'arrel d'aquest problema estructural. Hem de reconèixer que va ser en les societats occidentals que es va establir una jerarquia entre les "races" basant-se en el color de la pell, la forma del crani, del cabell, l'estructura física. Aquesta manera de classificar els grups humans, per les seves característiques biològiques en superiors i inferiors, va atorgar a la "raça blanca" un estatus de superioritat, identificada com la més desenvolupada, ben preparada, i més armada per ser conqueridora. D'altra banda es va consolidar la xenofòbia com a ideologia de recel, odi, fòbia i rebuig contra els grups ètnics diferents, la fesomia social i cultural es desconeix i es va proclamar la segregació cultural i l'acceptació a les persones estrangeres i immigrants només mitjançant la seva assimilació sociocultural i "integració". És a dir, s'imposen prejudicis històrics, lingüístics, religiosos, culturals, i fins i tot nacionals, per justificar la separació total i obligatòria entre diferents grups ètnics, per tal de no perdre la identitat pròpia.
És així, com s'han socialitzat homes i dones de les societats occidentals i les societats que van ser colonitzades, des d'una manera hegemònica de concebre el món, des de formes colonialistes i neocolonialistes de relació amb dones i homes d'altres pobles del planeta. Des de mecanismes d'opressió i discriminació, on "la cultura blanca" ha expandit les seves formes de fer, desfer, construir i destruir la condició humana i tota la biodiversitat planetària, a la mida dels seus interessos. I dins d'ella grups de poder desmesurat continuen augmentant aquest tipus de diferenciacions i separacions i diversos sistemes d'opressió per subjugar a la humanitat davant del sistema colonialista, neoliberal i heteropatriarcal.
En aquest sentit la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament (RMGD en castellà), integrada per diverses organitzacions i dones que accionen per la promoció, protecció i defensa dels drets humans de les persones que viuen contextos de migració (Associació Integració de Joves Llatinoamericans, Grup de Dones Immigrants de Sant Cugat. Associació Q'atary Perú, Associació Diàspora Solidària, Associació Cultural Educativa Social i Operativa de Dones Pakistaneses (ACESOP), Comitè de Dones - FEPERCAT, Associació de Dones Immigrants Subsaharianes (ADIS) i Dones Palante i a nivell individual: Leticia CruzSilvia Fernández i Maritza Buitrago Rave), el 21 de març, organitzen l'Acció Pública: Dones contra el racisme, amb la finalitat de generar un espai analític, reivindicatiu i de denúncia sobre l'afectació i vulneració als drets humans que causen les actituds racistes i xenòfobes, sobretot cap a les dones i més en contextos de crisi.
Des d'una mirada feminista postcolonial, des d'un enfocament interseccional que supera la mirada de gènere i de drets humans es pretén amb aquesta acció mobilitzar les consciències i la indignació respecte a les afectacions que impacten en la vida de les persones i com generen situacions de vulneració, de postergació i pèrdua de ciutadania.
A més, s'obriran espais per a l'anàlisi i la reflexió des de les pròpies propostes de les organitzacions integrants de la RMGD i les persones i organitzacions participants, per a l'elaboració de l'Agenda Política comú amb propostes concretes i reivindicatives encaminades a eradicar el racisme i la xenofòbia a Catalunya.
Les reflexions analítiques que es compartiran en aquesta Acció, seran des de la pràctica vivencial de les dones integrants de la RMGD, no només des de la teoria i anàlisi política, sinó des de l'experiència vital significativa davant situacions racistes i xenòfobes. Les ponències es situaran no per parlar de "les altres", sinó que seran elles i les seves veus pròpies i no mediatitzades les que faran presència.
Cal assenyalar, que en els últims dies, la RMGD s'ha reunit amb diverses autoritats públiques que gestionen temes de migració i polítiques d'igualtat, tant dels governs locals com de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, amb la finalitat d'apropar la seva proposta reivindicativa enfront del racisme i la xenofòbia. Així mateix, van estar participant en la reunió d'incidència que es va desenvolupar el mes de febrer amb el Relator de l'ONU contra el Racisme, i estan donant suport a la realització de l'Assemblea Mundial dels i les Migrants i de les Associacions de Solidaritat en el marc del Fòrum Social Mundial a dur-se a terme a Tunísia del 26 al 30 de març de 2013.
L'Acció Pública: Dones contra el Racisme, que es realitzarà el 21 de març a l'Espai Francesca Bonnemaison*', està adreçada a càrrecs polítics, personal tècnic i polític d'institucions públiques i privades que treballen temes de migració, organitzacions de la societat civil, moviments socials, feministes i mitjans de comunicació.

sara8demarzo
Sara Cuentas (primera per l'esquerra) i unes companyes en la manifestació del 8 de març de 2010


*(Coordinadora de la Diáspora Solidaria, organización integrante de la Red de Migración, Género y Desarrollo)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada