Acte cap d'any amazic 2963

6.2.13


Itacat en fa ressò del cap d'any amazic
Benvolgudes i benvolguts,
Pel motiu de l'any nou amazic 2963, us convidem un cop més per celebrar junts i juntes aquesta tradició cultural, simbòlica i reivindicativa del poble amazic. L'acte tindrà lloc el proper dissabte 9 de febrer de 2013 a l'auditori de la parròquia de Santa Maria a Cornellà de Llobregat a partir de les 17h.
Hi haurà una xerrada i debat al voltant de la situació legal i social de les persones immigrades a Catalunya i sobre un exemple de la lluita social i identitària del poble amazic. 
Us hi esperem.
Salutacions,
Aziz Baha
Associació Cornellà Sense Fronteres

QUAN: Dissabte 09/02/13 a les 17:00 hores
ON: Auditori de la Parròquia de Santa Maria, Plaça dels Enamorats s/n, Cornellà de Llobregat. 


PROGRAMA:

A les 17h: Xerrada i debat
- Les persones immigrades a Catalunya, la crisis econòmica i l’ús de la llei d’estrangeria, per part del sistema, com a eina eficaç en l’aplicació de la política d’usar i tirar: (internament, retorn, renovació, regularització, targeta europea, nacionalitat, reagrupament, prestacions i altres drets socials. A càrrec de María Del Puy Álvarez, advocada.
- Episodi d’una detenció i internament en el centre d’internament de Zona Franca (Barcelona), per no tenir papers. A càrrec d’una persona immigrant ex-detinguda al CIE de Zona Franca de Barcelona. 
- La lluita social del poble amazic, exemple de la població d’Imider (sud-est del Marroc). A càrrec de Radouan Zahir, membre del moviment amazic de Catalunya. - Vídeo: la població d’Imider, lluita oberta contra l’espoli de les riqueses naturals del seu territori.
A les 20h: Sopar de cuscús i música amaziga en directe

El Yennayer es celebra tradicionalment entre els dies 12 i 14 de gener i marca l’inici de l’any amazic.


“Tothom pot aprendre el català” 

Portaveu de l’associació Cornellà Sense Fronteres 
Entrevista feta per Pere Campí 

L’Aziz és llicenciat en biologia i fa gairebé 5 anys que va venir a viure a Catalunya procedent de Gourrama (Er-Rachidia, Marroc). El seu bagatge lingüístic ("els magribins tenim molta facilitat per a aprendre llengües", em confessa amb humilitat) li ha permès exercir professionalment com a educador a la Fundació Bayt Al-Thaquafa, on desenvolupa tasques de traducció i mediació dins l’àmbit escolar. També és coordinador i portaveu de Cornellà Sense Fronteres, entitat que col·labora amb la Plataforma per la Llengua. 

Explica’ns com vas aprendre el català. 
El vaig aprendre inscrivint-me al Centre per a la Normalització Lingüística. Actualment estic fent el nivell E2. M’agrada molt, el trobo molt fàcil i crec que és possible que totes les persones l’aprenguin. Però t’haig de dir que els catalans no m’ho van posar gens fàcil al principi. Quan vaig arribar, la gent d’aquí, pel fet de ser estranger, em parlava en castellà. Això no només passava amb mi, sinó amb tots els immigrats. 

En què t’ha ajudat haver après el català? 
El català és molt interessant per a la integració, per a la feina i per a la comunicació, perquè hem de parlar amb tota la gent de la societat, i sense el català no ho podem fer. El català és un punt on ens podem trobar totes les cultures que convivim a Catalunya. No puc aprendre l’urdú per parlar amb un pakistanès ni el mandarí per parlar amb un xinès. Totes les cultures han d’aprendre el català perquè així poden comunicar-se fàcilment entre elles. Això no significa que hagin de renunciar a la seva cultura i llengua originals, perquè també són una aportació al país. 

Quin consell donaries als africans que s’estableixen al nostre país? 
Som africans i hem vingut a Catalunya, per això hem d’esdevenir catalanoafricans. Hem de conservar la nostra cultura africana i també hem de conèixer la cultura catalana. També hem de defensar tots els nostres drets, ja que, si no ho fem, no podrem viure aquí. Molta gent pensa que els africans estan endarrerits i que vénen d’un món inferior, però la realitat és que les persones africanes tenen moltes coses bones per aportar. Un dia arribarem tots a conviure en pau, amb un desenvolupament social equitatiu i respecte mutu.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada