En el pensament sobre temes socials, a Catalunya, els moviments i els assentaments de població són qüestions que des de sempre hi han estat presents. Tant en les obres d’assaig com en la narrativa, hi ha hagut aportacions interessants. Però situem-nos més a prop en el temps, situem-nos en els anys posteriors a la Guerra Civil. La migració és un dels primers temes dels quals s’ocupa la sociologia en els moments inicials de la seva difícil formalització acadèmica, encara en ple franquisme, quan era una disciplina proscrita a les universitats i als centres d’estudis del nostre país i del conjunt d’Espanya.
En els inicis d’aquest període, un autor de referència, com passa altres cops, no és precisament un científic social. És un escriptor, novel·lista i periodista, en Francesc (o Francisco o Paco) Candel.
El seu llibre Els altres catalans (Barcelona, Edicions 62, 1964) fa furor i es reedita diverses vegades el mateix any de l’aparició. Abans o al mateix temps que aquesta aportació, però, ja n’hi havia hagut d’altres. En un terreny més «d’estudi», Jaime Utrillo havia tractat no pas de la immigració d’Espanya sinó de l’èxode rural a Catalunya en tres articles consecutius sota el mateix títol («El éxodo rural en Cataluña y zonas limítrofes: Reacciones de los centros nucleares», Revista Internacional de Sociología , núm. 34 i 36 de 1951 i núm. 38 de 1952)2 i en Joaquim Maluquer i Sostres abordava el tema de la immigració espanyola —ara sí— des de l’estranger (L’assimilation des immigrés en Catalogne, Ginebra, Librairie Droz, 1963) i en una part de la seva obra Població i societat a l’àrea catalana (Barcelona, Ed. A. C., 1965).
En els inicis d’aquest període, un autor de referència, com passa altres cops, no és precisament un científic social. És un escriptor, novel·lista i periodista, en Francesc (o Francisco o Paco) Candel.
El seu llibre Els altres catalans (Barcelona, Edicions 62, 1964) fa furor i es reedita diverses vegades el mateix any de l’aparició. Abans o al mateix temps que aquesta aportació, però, ja n’hi havia hagut d’altres. En un terreny més «d’estudi», Jaime Utrillo havia tractat no pas de la immigració d’Espanya sinó de l’èxode rural a Catalunya en tres articles consecutius sota el mateix títol («El éxodo rural en Cataluña y zonas limítrofes: Reacciones de los centros nucleares», Revista Internacional de Sociología , núm. 34 i 36 de 1951 i núm. 38 de 1952)2 i en Joaquim Maluquer i Sostres abordava el tema de la immigració espanyola —ara sí— des de l’estranger (L’assimilation des immigrés en Catalogne, Ginebra, Librairie Droz, 1963) i en una part de la seva obra Població i societat a l’àrea catalana (Barcelona, Ed. A. C., 1965).
Aquest article recull els punts principals de la intervenció que l’autora, Àngels Pascual de Sans -
Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.
Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona.
Revista Catalana de Sociologia, núm. 27 (desembre 2011).
