Amics de la Unesco, Cicle de conferencies: El Carib al llarg del temps

6.2.12


Tots els dimarts, del 7 de febrer al 17 d’abril del 2012
Amics de la Unesco  Mallorca 207

L'objectiu d'aquest cicle és explicar d'una manera atractiva la història de la zona del Carib tan desconeguda per a molts. Una manera d'apropar-nos a la seva realitat, des de la més tradicional fins a diversos períodes històrics.

4.1. La història no comença amb la conquesta 
Abans de l'arribada dels conqueridors, les diverses comunitats indígenes desenvolupament la seva quotidianitat als territoris continentals i a les illes. 
JOAN GARCIA, professor consultor de la UOC, professor convidat a la URV i la UPF, així com a diverses Universitats Mexicanes des de l'any 2006
7 de febrer de 2012

4.2. Una nova forma de fer història colonial
La història moderna i contemporània s'ha dut a terme tradicionalment des de la perspectiva dels documents d'origen hispà (arxiu, cròniques, etc.) generant una interpretació moltes vegades tendenciosa i poc real sobre els fets esdevinguts. Els estudis interdisciplinaris on es combina el resultat de l'estudi de les restes materials, els documents de l'època i certes dinàmiques actual permeten una història amb més matisos. Models de treball.
JOAN GARCIA, professor consultor de la UOC, professor convidat a la URV i la UPF, així com a diverses Universitats Mexicanes des de l'any 2006
14 de febrer de 2012

4.3. Colonialisme i resistència
Conèixer la conquesta i la colonització de la regió per part de les potències europees; rivalitats entre potències europees i la pirateria; establiment de l'esclavatge africà de plantació com sistema socioeconòmic preponderant; resistència a aquest sistema (cimarronatge, rebel•lions).
GABRIEL IZARD, professor d'Antropologia a la UB
21 de febrer de 2012

4.4. Pirates, filibusters i bucaners
Especialistes o enciclopèdies no concorden en el significat de veus con «pirata», «filibuster» o «bucaner». Mentre alguns dels primers participaven a la guerra marítima que enfrontava Castella amb altres estats o corones europees, hi ha prou pistes que permeten pensar que part d'aquesta gent eren víctimes o refractaris al nou sistema capitalista que torpedinaren a la seva manera. 
MIQUEL IZARD, professor jubilat d'Història a la UB
28 de febrer de 2012

4.5. Independències i revolucions
Analitzarem els següents processos històrics: independències de les colònies del Carib hispà insular i continental; hegemonia i imperialisme nord-americà; conflicte social i insurgència (de les guerres federals a les revolucions socialistes); independències de les colònies del Carib no hispà.
GABRIEL IZARD, professor d'Antropologia a la UB
6 de març de 2012

4.6. Cultes afroamericans al Carib
Anàlisi i coneixement de la singularitat dels cultes afroamericans, fent èmfasi en les relacions de continuïtat i discontinuïtat que mantenen amb els rituals «africans», «catòlics» o «indígenes» previs i posteriors a la colonització. Introduirem el debat teòric sobre la pervivència cultural, el mestissatge i l'aculturació en el naixement dels cultes afroamericans, tot vinculant-lo amb els processos contemporanis de diàspora i globalització cultural.
ROGER CANALS, professor d'antropologia a la UB i realitzador de cinema etnogràfic
13 de març de 2012

7. Les societats pluriètniques del Carib
Configuració de la societat colonial de castes a les diferents àrees del Carib (Carib insular hispà i no hispà, Carib continental); mestissatge i relacions interètniques; etnicitat i ciutadania a les noves nacions.
GABRIEL IZARD, professor d'Antropologia a la UB
20 de març de 2012

4.8. Sons i sabors en la fusió de diferents mons
La música i el menjar han estat sempre expressions de identitat i que ajuden a la construcció de la cultura. Si afegim les manifestacions musicals, parlem d'una doble màgia impregnada de sentits. Coneixerem els diferents gèneres musicals del Carib junt amb els plats propis de cada lloc, destacant aspectes del món quotidià i màgic-religiós com la «hallaca» (plat típic de Veneçuela) o de l'ús ritual que fan els garifuna del litoral caribeny centreamericà del «casabe» (aliment elaborat a base de yuca). Manifestacions culturals essencials en l'art de viure.
ELIZABETH ZAMORA, professora de mètodes d'investigació a la Escuela de Sociología de la Universidad Central de Venezuela
27 de març de 2012

4.9. Salsa, barreja de races i raons
La salsa ha aconseguit, més que qualsevol altra expressió musical llatina, convertir-se en símbol identitari tant als països llatinoamericans com en altres continents on es trobi un immigrant llatí. Tractarem sobre els orígens, característiques, significacions, polèmiques i equívocs en torn a aquesta expressió musical, tot posant èmfasi en el seu caràcter mestís i plurinacional, així com l'interès que ha despertat més enllà de les seves fronteres i destinataris primitius.
ENRIQUE ROMERO, escriptor i investigador de la música i la cultura del Carib
10 d'abril de 2012

4.10. El Carib a Catalunya, el llegat dels indians
A Catalunya comptem amb un important llegat patrimonial caribeny des de l'època de la colònia i fins a principis del segle XX. Mitjançant el vídeo i la fotografia recorrerem les principals rutes indianes pel litoral català tot repassant la història dels intrèpids empresaris, aventurers i navegants que van «fer les Amèriques» i que van tornar a casa important nous capitals, costums i una manera de fer avançada a la seva època.
TATE CABRE, periodista freelance
17 d'abril de 2012

Informació
Matrícula per cicle (13 conferències): 35 € / 25 € estudiants (cal acreditar-ho)
Inscripció i abonament a Amics de la Unesco: Mallorca, 207, pral. Telèfon: 934 520 552 .
(Atenció al públic de 17.00 h a 20.30 h, de dilluns a dijous).

Assistència a una conferència: 3 € (no cal inscripció ni reserva)
Horari dels cicles de conferències: 19.15 h
Aforaments limitats, prioritat segons ordre d'inscripció.

Pels possibles canvis en la programació, consulteu el nostre web:www.caub.org.
L'Entitat es reserva el dret de suspendre els cicles que no tinguin un mínim de 25 inscripcions.
Els cicles estan reconeguts pel pla de Formació Permanent del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada