Immigració: una oportunitat per a la inclusió i la convivència

27.12.11


Àgata Sol és diplomada en Treball Social, llicenciada en Antropologia social i cultural i màster en Polítiques Socials i Mediació Comunitària, actualment coordina la Comissió d’Immigració d’ECAS. Compta amb més de 13 anys d’experiència en l’àmbit de la immigració i ha estat directora executiva de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.
El 18 de desembre és el Dia Internacional del Migrant, segons l'acord de les Nacions Unides de l'any 2000 per recordar que, en aquesta data, l'any 1990 l'assemblea General de l'ONU va aprovar la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars. Aquesta convenció aplica i desenvolupa els principis fonamentals de la Declaració Universal dels Drets Humans al fet migratori i atorga i reconeix drets a totes les persones immigrants, tant en situació regular com irregular.
El 18 de desembre és, doncs, una bona excusa per posar de manifest aquelles realitats i vulneracions de drets que afecten les persones immigrants, si bé la construcció d'una societat inclusiva i plural requereix d'un treball molt més quotidià.
La situació de crisi econòmica que patim ens ha convertit, de nou, en un país d'emigració, invertint així la tendència de la darrera dècada com a país receptor d'immigració. Durant el 2011 ha estat major el nombre de persones que han emigrat que el nombre de persones que han immigrat al nostre país. La majoria de les persones que han marxat són immigrants que han retornat als seus països d'origen, però també hi ha persones nascudes aquí que marxen a la recerca de noves oportunitats.
Aquest context de conversió en país d'emigrants pot contribuir a que afrontem situacions pendents de resoldre i apostem per la integració –entesa com l'adquisició i l'exercici dels drets i deures—, i per la convivència intercultural.
Ens preocupa especialment la situació dels assentaments de persones immigrants en situació irregular. Persones que van arribar amb cayuco a les Illes Canàries i van ser enviades pel govern central a diferents indrets de l'Estat espanyol perquè no eren ‘expulsables'. Moltes d'elles porten anys en situació irregular, sense poder regularitzar-se, malvivint de la recollida de brossa i/o de la venda ambulant, residint en assentaments que no reuneixen els mínims de salubritat. Moltes d'aquestes situacions s'estan agreujant i cronificant degut a la manca de resposta per part de les administracions competents i a la impossibilitat de retornar als seus països d'origen. 
L'anunci fet pels qui formaran nou govern a Espanya que s'eliminarà del Reglament d'estrangeria l'arrelament social, lluny de resoldre el problema, l'agreujarà. En aquest col·lectiu, com en d'altres, cal recordar que la irregularitat margina, i caldrà assumir la responsabilitat d'un segment de la població sense drets, abocat a la marginació. Fins i tot en l'entorn de dificultats actual, molts dels qui tenen un permís de residència amb autorització de treball podrien treballar en el seu procés d'integració social sense tants entrebancs.
Ens preocupa, també, la convivència intercultural i la cohesió social en molts barris i municipis amb una alta concentració de població immigrant i pocs recursos per gestionar-la. El discurs xenòfob es va expandint entre la ciutadania, amb una força prou significativa que arriba a determinar, en alguns casos, la política municipal en matèria d'immigració. Tenim exemples d'altres països –com Anglaterra o França— on s'han afrontat greus problemes veïnals en resposta al malestar creixent d'una part de la ciutadania. Cal apostar per treballar per la convivència com a política pública i activa. 
De les polítiques que emprenguem avui, en tindrem els resultats demà. Cal apel·lar a la responsabilitat política, i pública, de ser valents i invertir en polítiques actives per a la creació d'una societat inclusiva i plural. 
Cal fer front al discurs xenòfob que s'ha introduït a Catalunya i avançar en la creació d'un ‘nosaltres' inclusiu, que superi el ‘nosaltres i ells', els autòctons i els immigrants; un nosaltres comú que integri les nostres diversitats i sigui un antídot contra les retòriques d'exclusió. 
Per últim, aquest nou context ha de ser una oportunitat també perquè l'Estat espanyol ratifiqui la Convenció Internacional sobre la Protecció dels Drets de tots els Treballadors Migratoris i dels seus Familiars.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada