Un estudi sobre immigració conclou que l'enfoc dominant de les televisions va ser d'escalada del conflicte

23.10.11


Solà, Figueras, Muixí i Giró.
Un estudi sobre la cobertura realitzada per cinc prestadors de serveis de televisió en relació amb tres propostes polítiques sobre immigració conclou que l'enfocament dominant va ser el de l'escalada del conflicte. Segons els autors, l'anàlisi mostra que van predominar les tendències de periodisme polaritzador per davant de les de periodisme de convivència.
L'estudi és obra de Xavier Giró, professor de periodisme polític a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Marta Muixí, periodista especialitzada en el fet migratori. Tots dos són membres de l'Observatori de la Cobertura de Conflictes (OCC). El treball ha estat encarregat per la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, pertanyent al Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
En l'acte de presentació, que es va fer ahir dia 19 a la seu del CAC, hi van participar la presidenta de la Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual i consellera del CAC, Carme Figueras, i el vicepresident de la Mesa i director del programa Tot un món, Carles Solà.
L'informe analitza la cobertura televisiva que es va fer de tres propostes polítiques vinculades a la immigració. Els tres casos d'estudi són els següents:

- Vic. Gener de 2010. Debat entorn de la possibilitat de limitar l'accés al padró municipal a les persones estrangeres que estan en situació irregular.
- Lleida. Maig de 2010. Debat entorn de la prohibició del burca i del nicab, que va convertir la ciutat en la primera localitat espanyola a prohibir l'ús del vel islàmic integral als edificis municipals.
- Badalona. Setembre de 2010. Debat entorn de la població gitana
d'origen romanès després de la visita de l'eurodiputada francesa Marie Thérèse Sanchez-Schmid i la vinculació de la immigració amb la delinqüència.

Els investigadors van elegir una mostra de cinc prestadors de serveis de televisió: tres d'àmbit català (TV3, TVE a Catalunya i 8tv) i dos d'àmbit local (Barcelona TV i TV Badalona). En total, es van analitzar 51 peces informatives, procedents dels teleinformatius.
L'estudi té dos objectius específics: estudiar si els mitjans segueixen o no una lògica d'escalament en relació amb els conflictes de què s'ocupen i establir si les cobertures respecten les recomanacions sobre el tractament de la immigració elaborades pel CAC l'any 2002.
Pel que fa al primer objectiu, els autors conclouen que l'enfocament dominant és el de l'escalada del conflicte. En concret, les cobertures dels tres casos pivoten sobretot entorn de les iniciatives polítiques i de l'elit en lloc de presentar les iniciatives socials de promoció de la convivència existents en tots els municipis. Així mateix, es tendeix a l'enfocament dicotòmic nosaltres-ells, i s'ofereix una construcció poc matisada i, per tant, homogeneïtzadora i estereotipant sobre l'alteritat. Segons el treball, es posa l'accent en la problematització de l'altre, ja sigui inferint que són els gitanos romanesos els qui posen en tensió la convivència, en el cas de Badalona, o bé que el problema són les persones immigrades que exerceixen pràctiques que es valoren com a rebutjables, en el cas de Lleida, o, finalment, que es tracta de persones que estan en situació irregular, en el cas de Vic.

Enfocament paternalista
Els autors conclouen que la imatge presentada pels mitjans segueix un esquema polaritzat en què hi ha una construcció negativa de l'alteritat mitjançant l'atribució d'accions negatives a l'exogrup i l'atribució d'accions positives a l'endogrup. Tanmateix, els investigadors detecten empatia en certs casos, per bé que amb un enfocament paternalista. Aquest darrer aspecte es pot veure en el cas de Vic, en què quan es critica la proposta municipal sobre els immigrants s'apel·la més a les necessitats de les persones sense papers que als seus drets. En la mateixa línia, aquest biaix paternalista es pot comprovar en la limitació de l'ús del burca, ja que es dóna als nosaltres la capacitat per decidir sobre la manera de vestir d'una part dels altres, suposadament pel seu propi bé i per defensar-ne la llibertat.
Pel que fa al segon objectiu específic, l'informe analitza si les notícies compleixen o no amb les recomanacions del CAC sobre el tractament informatiu de la immigració. Tanmateix, els autors concentren la seva atenció, atesa la tipologia de l'estudi, en les 16 recomanacions adreçades als professionals de la informació i no, en canvi, en les altres 22 adreçades a les empreses periodístiques, a les autoritats, ni a les genèriques. El resultat sobre el compliment és divers en cadascun dels tres casos, per bé que es constaten incompliments, de forma global, sobre diverses recomanacions.
En concret, els incompliments afecten la recomanació d'utilitzar fonts diverses, així com, en particular, la conveniència d'utilitzar persones immigrades com a font informativa. Tampoc no s'ofereix informació sobre els països d'origen. Un altre incompliment és que s'utilitzen de forma inadequada imatges d'arxiu, així com el fet que no s'especifica pràcticament en cap cas la formació o la professió de les poques persones immigrades entrevistades. Finalment, en dos dels casos s'emeten cites discriminatòries que no es contextualitzen ni es discuteixen.
La Mesa per a la Diversitat en l'Audiovisual, impulsada pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya, aplega persones provinents de diversos grups culturals, institucions, empreses, col·lectius professionals, grups de recerca, entitats de suport, universitats, mitjans de comunicació i altres persones i òrgans interessats a promoure una millor representació de la multiculturalitat i de la diversitat en els mitjans audiovisuals de Catalunya. Té l'objectiu de contribuir a fomentar la convivència, el respecte, el coneixement i l'intercanvi entre persones de les diferents filiacions culturals i compartir l'experiència de la recreació i la renovació de la cultura catalana.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada