Jove i amb interès

29.10.11

Imatge amb la que Anna Baltasar
va il·lustrar el seu treball.
FOTO: Cedida  
La immigració a Sant Cugat, i la feina que es fa per la seva integració, vista des dels ulls d'una jove santcugatenca de 18 anys.
Anna Baltasar, santcugatenca i estudiant de primer de Comunicació Audiovisual, és l’autora del treball de recerca “La integració dels immigrants de Sant Cugat a la cultura catalana”. Un treball que va escriure a finals del curs passat, just abans de deixar l’escola Pia Nostra Senyora de Barcelona on cursava els seus estudis de batxillerat. Un treball d’investigació que compta amb testimonis directes de la vida social i política de Sant Cugat i que posa de manifest una realitat que molts cops és desconeguda pels propis santcugatencs.
La immigració és un fenomen d’escala mundial i, tot i que de vegades ho sembli, Sant Cugat no n’està exempta. L’estudi realitzat per Anna Baltasar posa de manifest com i per què arriben els immigrants a Sant Cugat, així com també quin és el seu nivell d’integració a la societat que els acull. Per analitzar-ho té en compte ambdues parts: els nouvinguts i els santcugatencs. Repassant, també, les eines de què disposa la ciutat per aconseguir que s’integrin a la cultura catalana, i la predisposició dels col·lectius immigrats per endinsar-se en la nova cultura que es troben un cop aquí. L’anàlisi que en resulta és, si més no, interessant per entendre com està canviant Sant Cugat.

Marc general
En el seu treball de recerca, Anna Baltasar ens repassa quines són les tradicions més arrelades a la ciutat de Sant Cugat, just abans d’entrar en el món de les polítiques d’immigració, i en com ha canviat durant els darrers anys la població, tant en nombre com en imatge, de Sant Cugat. Cal recordar que el que tingui a veure amb polítiques d’immigració depèn directament del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya. Sant Cugat actua en el marc del Pacte Nacional per a la Immigració, signat el desembre del 2008, amb validesa fins al 2020, l’objectiu del qual és garantir una bona convivència i una societat més justa. Amb tot, Sant Cugat viu una realitat “diferent”, ja que la majoria de la immigració que rep és comunitària i americana, que es traslladen a la ciutat amb motiu de les possibilitats de feina de les empreses internacionals de la zona.
En aquest sentit, Susanna Pellicer, tinenta d’alcalde de Serveis a la Ciutadania i Cooperació, afirma que “el tant per cent d’immigració és pràcticament igual que el de Catalunya (sobre el 14%); el fet diferencial és que quasi la meitat provenen de països comunitaris o d’Amèrica del Nord”. Un altre tret que cal destacar, tot i que ara s’ha anat equilibrant, assenyala Pellicer, és que “Sant Cugat era ciutat d’arribada de població immigrada, sobretot femenina: moltes dones treballen en el servei domèstic”.

Canvis a Sant Cugat
Com es constata en el treball “La integració dels immigrants de Sant Cugat a la cultura catalana”, la ciutat ha sofert, en els darrers anys, un increment molt considerable de la població. No sols de l’autòctona, sinó també per l’arribada de nous estrangers. En el moment de la publicació del treball, i atenent a les dades públiques del juliol de 2010, a Sant Cugat hi havia 82.101 persones empadronades, de les quals 10.873 eren estrangeres. A dia d’avui, el número de persones empadronades és de 85.325, i el d’immigrants, 11.381. Amb aquestes dades constatem que la població segueix creixent i, d’aquest creixement, en un any, s’ha passat del 13,2% d’immigrants al 13,3%. Per tant, aquesta segona xifra es manté estable.

Aposta per a la integració
En el seu treball, Anna Baltasar apunta que, a Sant Cugat, “hi ha bastants organismes integradors”, i els classifica en dos grups, segons si ajuden a la integració de manera voluntària o si ho fan de manera involuntària però vàlida i eficaç a la vegada. Com a organismes que treballen per a la integració dels nouvinguts de manera voluntària i conscient, Baltasar enumera, en primer lloc, l’Ajuntament, de qui en destaca que “és bastant exigent amb els immigrants a l’hora de fer que s’integrin, sobretot amb el tema lingüístic”. Igualment, destaca el fet que defensa i subvenciona entitats i associacions que siguin obertes a tothom, defugint de “polítiques especials per a immigrants”.
Des de l’Ajuntament, Pellicer corrobora aquestes afirmacions, tot explicant que “pensem que se’ls ha de tractar com a la resta de ciutadans, si bé tenim alguns serveis que van dirigits especialment a ells, per dificultats concretes que pot tenir aquest col·lectiu: assessorament legal, classes de català i jornades de nouvinguts”.
Dins aquest grup d’organismes que treballen i aposten per a la integració, Anna Baltasar també destaca la Fundació Babel Punt de Trobada, que ofereix un servei d’atenció psicològica a les persones que vénen de fora a l’hora d’integrar-se a la nova societat o de fer reagrupament familiar. Òmnium Cultural, en el marc del seu objectiu principal de promoció i normalització de la llengua i la cultura catalanes, porten a terme activitats amb la intenció de fer partícips els nous vinguts a la cultura catalana en la seva totalitat. Hi ha moltes més entitats i associacions que treballen amb aquesta finalitat, com poden ser el Col·lectiu Jocs del Món, la Creu Roja o Amics de la Unesco de Valldoreix, entre d’altres.
Segons Susanna Pellicer, el que s’intenta és “que els nouvinguts se sentin com un santcugatenc o santcugatenca més. No pretenem que renunciïn les seves arrels, sinó que els animem que coneguin la ciutat, les associacions, la gent, i que l’arribin a estimar”.

Conclusions
En el seu treball, Anna Baltasar, va realitzar enquestes sobre la integració dels immigrats, tant a ells com als santcugatencs. Amb totes les dades que va recollir, va arribar a la conclusió que “hi ha una bona voluntat integradora per part de la població, independentment del seu origen”. Un bon indicador d’aquesta conclusió és que “un 77,14% dels nouvinguts participen en la vida social i cultural catalana amb diferents graus d’implicació; pràcticament tots entenen el català i més de la meitat el parlen en l’àmbit que sigui”. A més, com apunta Baltasar, “més d’un 37% han estudiat català i, de la resta, a més d’un 45% els agradaria fer-ho”. Amb tot, assenyala, “tan sols el 25% s’hi senten totalment integrats”. Encara queda feina per fer.

Coneix l'autora del treball de recerca: Anna Baltasar
Sóc santcugatenca, tinc 18 anys i actualment estic estudiant el primer curs de Comunicació Audiovisual. L’any passat, com a tots els estudiants de batxillerat quan acabem aquests estudis, vaig haver de fer el treball de recerca. Marta Castillon, professora del centre on estudiava, va ser qui em va fer el seguiment durant tot el procés. La veritat és que em va costar força escollir el tema i, tot i que feia el batxillerat artístic, em venia de gust enfocar-lo cap a l’àmbit social.
De treballs sobre immigració se n’han fet molts, però jo em vaig voler centrar en la part més personal. M’atreia la idea d’obtenir la informació a partir d’experiències personals, enquestes i entrevistes, i no només de la consulta bibliogràfica.
El primer que vaig fer va ser contactar amb l’Ajuntament i amb totes aquelles associacions o col·lectius de la ciutat que duguessin a terme algun tipus d’activitat relacionable amb la integració, interculturalitat, cultura, etc. També vaig enviar correus electrònics a tots els centres escolars d’educació infantil, primària i secundària de la ciutat per esbrinar el procés d’incorporació d’alumnes nouvinguts. Tot i que no vaig tenir accés a tots aquests organismes, amb els quals vaig poder contactar, em van atendre molt amablement. Tanmateix, vaig dur a terme un seguit d’enquestes, tant a santcugatencs immigrants com a autòctons, per conèixer les seves opinions i situacions. A partir de tota aquesta informació, vaig elaborar unes conclusions personals en què hi vaig incloure un seguit de propostes de cara a una població més cohesionada.

Reportatge de Cinta Caballé
Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada