Immigrants amb arrels a Lleida

2.10.11

Saïd Houar és un marroquí que viu
a Lleida des de fa 25 anys.
Té una carnisseria al passeig de Ronda
i entrena el juvenil de l'Atlètic Segre
Un 20% dels estrangers 'lleidatans' resideixen a Ponent des de fa més de 10 anys.
Segons les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els estrangers empadronats a la província el 2010 eren 81.434, el 18% del total de la població. Es tracta d'una xifra que s'ha multiplicat per 12 en l'última dècada. Pel que fa al temps de residència, les últimes dades publicades són les de l'enquesta de població elaborada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) el 2007. L'estudi recull que el 20% dels immigrants empadronats a Lleida havien arribat a Catalunya abans de l'any 2000 (vegeu el gràfic). Només el 3% ho va fer abans del 1990, mentre que la principal afluència d'immigrants es va instal·lar entre els anys 2003 i 2007. De tota manera, haver residit durant anys en un país no sempre és sinònim d'estar-hi integrat.
Jordi Garreta, sociòleg i coautor de l'estudi Els estrangers a les comarques de Lleida (2011), assenyala que la integració és un concepte molt complex i no únicament reservat als immigrants. Garreta apunta que hi ha dos indicadors bàsics de la integració, que són l'habitatge i l'ocupació, però que també n'hi ha altres de secundaris i igualment importants, com l'escolarització, la llengua o la participació social i política. "El projecte personal de cada un, és a dir, l'objectiu de tornar al seu país o voler quedar-se, influeix molt en l'arrelament. A més, també existeix la cohesió social, que té a veure amb les relacions entre ciutadans. Una persona de classe alta que viu en un gueto pot estar tan aïllada com un immigrant d'un barri marginal", afirma.
Segons el sociòleg, el fet d'integrar-se o no depèn de la voluntat i predisposició de cada persona, no del seu origen, encara que alguns ho tenen més fàcil que d'altres. "Si un immigrant arriba a un país on és rebutjat per prejudicis, li serà molt més difícil arrelar-se. En canvi, una persona a qui se li obren les portes estarà més receptiva", explica. En general, segons Garreta, al col·lectiu marroquí li acostuma a costar més integrar-se "per diferències culturals i de religió". Segons les dades de l'INE, els marroquins representen a Lleida la segona nacionalitat més nombrosa, amb 15.729 persones, precedida pels romanesos, amb 22.991.
La crisi econòmica i l'augment de l'atur han afectat enormement el col·lectiu. "L'atur ha perjudicat els immigrants més que a la resta de ciutadans perquè ells accedeixen a l'estructura social per la part baixa de la piràmide, sigui quin sigui el seu nivell de formació", afirma Garreta. Una opinió que corrobora Saïd Houar (a la imatge), un marroquí que viu a Lleida des de fa 25 anys. La crisi l'ha obligat a tancar alguns dels seus negocis, encara que manté una carnisseria al passeig de Ronda. "La crisi ha fet aflorar la discriminació", afirma Houar. "Quan hi havia feina per a tothom hi havia menys problemes", afegeix.
Segons l'estudi Els estrangers a les comarques de Lleida, els sectors que ocupen més població estrangera són el de serveis (49,3%), seguit del de l'agricultura. Així mateix, l'any 2010 hi havia 9.668 immigrants aturats.
Pel que fa al nivell d'estudis, Garreta explica que més de la meitat dels estrangers deixen els estudis a l'acabar l'ESO. Tot i així, es percep la tendència que molts immigrants que arriben amb formació però que accedeixen a feines per sota del seu nivell cultural pressionen els seus fills perquè estudiïn. "De vegades pressionen massa perquè projecten en els seus fills l'esperança i la il·lusió que arribin on ells no han pogut arribar", conclou.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada