'Exclusió social i desigualtats a Catalunya'

22.10.11

Tot sovint, considerem pobresa i exclusió social com la mateixa cosa, sinònims, fets idèntics. És cert que hi ha molts punts en contacte, sovint ponts de coexistència simultània. El dossier 'Exclusió social i desigualtats a Catalunya' pretén deixar clar tots aquests conceptes i presentar quins són els reptes actuals per tal d'abordar l'exclusió social al nostre país.
La Taula del Tercer Sector Social de Catalunya ha publicat el seu dossier núm. 13, corresponent al mes d'octubre de 2011 i dedicat a diversos aspectes relacionats amb l'exclusió social a Catalunya. S'inclouen comentaris sobre el col·lectiu de persones migrades, dins de l'espai en què s'analitza el context actual de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social.

Què entenem per exclusió social?
El concepte d’Exclusió Social té un interès especial a nivell semàntic, especialment si es compara amb un altre concepte que progressivament, ha substituït el de marginalitat. Diversos autors fan esment de fins a quin punt aquelles persones i col,lectius que s’ubicaven a la marginalitat –és a dir, en tant que subjectes fronterers al marge, al límit, a la zona de ningú i de tots –, aquestes comptaven, estaven presents a la societat encara que fos de manera difusa en relació a allò que s’espera, es demana i s’atorga als membres d’una societat.
En canvi, el concepte actual, Exclusió Social, evoca amb claredat aquells que no hi son –ja sigui per que suposadament han marxat, o per que se’ls hagi expulsat -. En tant que exclosos i excloses, són persones que es donen per desaparegudes. Com a tals, no se les suposa presents i per tant no s’espera que siguin visibles, i, molt menys, subjectes de drets i obligacions.
Aquesta interpretació està essent utilitzada, en alguns àmbits, per recolzar lògiques institucionals i marcs normatius que materialitzen una exclusió dels drets de ciutadania de les persones i col,lectius socialment excloses: una doble exclusió en que, la segona –la exclusió de la ciutadania- fa més difícil de superar la primera –la exclusió social-.
El concepte d’exclusió social, però, té també una significació més profunda. Basant-nos en l’excel,lent proposta que l’equip d’investigació de l‘IGOP fa a ‘Ciutadania i Inclusió Social. El Tercer Sector i les polítiques públiques d’acció social’, podem dir que l’exclusió social son “(...) aquells processos de negació, d’expulsió o d’inaccessibilitat als recursos que són socialment valuosos en un determinat context socio-històric.” Dit d’altra manera, “l’exclusió social és, en aquest sentit, allò que impedeix el ple desenvolupament de les persones des dels seus desitjos i capacitats. Desigualtats de tot tipus entren en joc en la definició de l’exclusió social i cada persona pot experimentar aquest procés de formes enormement diferents, encara que comparteixin unes condicions semblants. (...) quan ens apropem al fenomen de l’exclusió, parlem d’un concepte (...) que és complex i multidimensional, facilita la comprensió d’unes dinàmiques de desigualtat cada vegada menys dicotòmiques, més flexibles i més complexes que ja no es poden explicar en la seva globalitat emprant vells marcs teòrics.” (pp. 22-23)
A partir d’aquesta excel,lent definició i contextualització de l’exclusió social avui, se’ns fa pertinent abordar tres conceptes: pobresa, desigualtat, complexitat. Tot sovint, considerem pobresa i exclusió social com la mateixa cosa, sinònims, fets idèntics. No és així. És ben cert que hi ha molts punts en contacte, sovint ponts de coexistencia simultània, o portes d’entrada, un fenomen, envers l’altre.
A més, l’actual evolució de la exclusió social, està abocant a una quantitat ingent de persones que debuten en pobresa a itineraris que desemboquen en la exclusió social. Malgrat aquests evidents punts de contacte, coincidència sovint i també origen comú tant d’una circumstància com de l’altre la majoria de les vegades, no podem dissenyar models unidireccionals en els que abordar una circumstància per l’altra. Hi ha dos motius per no fer-ho. Un d’ells, l’error de donar per fet que actuant sobre la pobresa actuem sobre la exclusió, o a l’inrevés, doncs en no ser així, no podrem fer un correcte abordatge de cada situació.
L’altre motiu rau en la focalització excessiva vigent avui en dia i basada en les lògiques del mercat, en solucions basades en la pal,liació o sortida de la pobresa econòmica de les persones afectades com a única via d’abordatge, tant de la exclusió, com de la pobresa.
Un altre dels conceptes a destacar és el de desigualtat. L’origen comú tant de la pobresa com de la exclusió social, al que fèiem referència abans, no es altre que les desigualtats. Aquest és el rovell de l’ou, que, no obstant, sovint queda com aquella tasca sempre pendent d’abordatge amb posterioritat a la cobertura de les necessitats de les persones i col,lectius exclosos. Sovint, les energies i recursos dedicats s’esgoten en la via de l’assistència directa. I per altra part, les pròpies lògiques, tant del mercat, com del Sistema social, activen els seus mecanismes de demora i desactivació del canvi, que és el que necessiten les desigualtats per deixar de ser-ho.
L’altre concepte que cal tenir present, és el de la complexitat: complexitat en les causes de la exclusió social i complexitat en com aquestes es materialitzen sobre les persones.
En relació a les causes, hem de partir del fet que ens trobem en un moment de crisi total: no només crisi financera i dels mercats. També crisi a gran escala de confiança, valors i lideratge, que alimenta la crisi dels sistemes socials i dels models polítics, entre altres. Cada vegada hi ha més veus que parlen de repensar el model de societat, i gairebé ningú dissenteix de la idea que, un cop passi la crisi, res tornarà a ser com era. Ara bé, el com serà tot, és encara un gran enigma. Aquesta inestabilitat present i desconeixement de les necessitats de futur està ajudant a fer més complexes les repercussions directes que la crisi té sobre la població en situació o risc d’exclusió social.
La materialització, doncs, no pot ser més que complexa: com ja sabem, en iniciar-se la crisi, partíem d’una situació de gran desequilibri en no haver-se aprofitat el moment de bonança econòmica per equilibrar la balança de la inversió en polítiques socials, que en relació al context europeu, va romandre en dèficit a Catalunya. Amb un sistema insuficient, dèbil i amb incoherències, la transversalitat de la crisi, que afecta sobre totes les esferes de la organització social i sobre el conjunt de la societat, ha propiciat complicacions afegides a les maneres en que aquestes s’han manifestat: la seva diversitat de formes i d’intensitats, és molt gran.
Les desigualtats, assentades en una majoria d’àmbits (la educació, la salut, l’habitatge, la ocupació, els ingressos econòmics, els serveis socials, la formació, els drets polítics, entre d’altres), dibuixen un escenari plural, canviant i divers de situacions d’exclusió. A més, la complexitat es veu augmentada per un factor com és el de la velocitat. La velocitat dels canvis socials s’ha instal,lat també, en tant que part de la societat, en les dinàmiques de la exclusió social. El problemes canvien, s’amplien, es fan més complexos, gairebé d’un mes a un altre, al mateix ritme i de la mà de la societat.
És important, doncs, que sapiguem estructurar la comprensió i l’abordatge de l’exclusió social al voltant de les desigualtats per tal de no perdre de vista les causes quan ens centrem en l’abordatge dels efectes. I com a pauta per no oblidar que no és sinó en les dinàmiques que puguem engegar per generar canvi social que podrem acabar amb les desigualtats: És aquí on hem d’ancorar el cavall de batalla realment efectiu per atacar els efectes de la exclusió social.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada