Xavier Puigdollers. Director general d'Afers Religiosos

6.9.11

“Tenim un problema més social que religiós”

“Els problemes pel lloc on anar a resar són puntuals; darrere hi ha una problemàtica social en què hem de treballar”

“Penso que la religió és una oportunitat d'integració”

“Era absurd que un poble petit sense immigració hagués de reformar els seus plans urbanístics per reservar un terreny compatible amb un ús religiós”


El govern aprovarà la reforma de la llei de centres de culte. Què canvia de la llei del tripartit?

El que es canvia principalment és l'obligació que tenen els ajuntaments de modificar el seu pla urbanístic per preveure sòl d'equipament compatible amb ús religiós i l'obligació de fer-ho en un termini determinat. Això implicava que, fos o no fos necessari plantejar-se el tema, tots els ajuntaments, grans o petits, amb immigració o sense, ja havien de modificar el seu pla urbanístic per fer una reserva de sòl d'equipament per, si fes falta, fer-hi un espai religiós. Era absurd. Ara només hauran de preveure sòl compatible amb l'ús religiós els ajuntaments que vegin que ara o en un futur poden tenir-ne necessitat.

Se'ls acusa d'haver passat la patata calenta als ajuntaments...

No hi ha cap patata calenta. Amb la reforma de la llei els ajuntaments continuaran tenint la mateixa responsabilitat que tenien amb la llei anterior i la Generalitat continuarà respectant l'autonomia municipal, que és la que coneix la realitat. La decisió de dir que sí o dir que no continuarà igual.

A Salt, amb una gran presència de musulmans, ara l'Ajuntament suspèn per un any la concessió de llicències per fer nous centres de culte.

Salt no té res a veure amb aquesta reforma de la llei. Primer perquè Salt ha arribat a uns acords quan aquesta reforma encara no està vigent. A Salt el que ha passat és que l'Ajuntament ha acordat suspendre per un any les noves peticions de centres de culte. Les noves, no les antigues! Per tant, si hi ha una nova sol·licitud de moment quedarà suspesa, però la sol·licitud que ara està en tràmit, presentada per una comunitat musulmana, tira endavant i es resoldrà. Si el sol·licitant presenta la documentació com ho ha de fer, tirarà endavant.

A Salt, però, sí que hi ha necessitat de més centres de culte.

Salt ha de fer una reflexió: si creuen que necessiten més centres de culte, doncs han de reservar sòl per fer-los, si és que encara en tenen, perquè el terreny arribarà un dia en què s'acabarà. Però també s'ha d'explicar, perquè això no es diu gaire, que a Salt ja hi ha molts centres de culte de diverses religions. No és que no hi hagi cap oratori musulmà, eh?, que n'hi ha diversos. I també hi ha diverses esglésies evangèliques... El que hi ha menys, precisament, són esglésies catòliques; només n'hi ha dues. Què ha passat a Salt? Doncs que, aplicant la llei anterior, han decidit estudiar què els cal fer, i mentre s'ho pensen suspenen per un any totes les llicències. Però les que estan en tràmit estan en tràmit.

L'alcalde de Badalona durant el Ramadà no ha cedit cap espai públic. Insisteix que no està obligat a trobar un lloc on els musulmans resin.

La posició de l'alcalde de Badalona no té res a veure amb la reforma de la llei. Sí que té raó quan diu que l'Ajuntament no està obligat a cedir cap espai públic a una comunitat religiosa; això no ho preveu la llei. En tot cas, però, i en la qüestió concreta del Ramadà, sí que hauria d'haver cedit un espai perquè es tracta d'una activitat puntual. A Badalona, però, el tema és un altre...

En aquestes localitats amb molta immigració hi ha molta gent que vol reunir-se per resar i no sap on posar-se. Tenim un problema?

Al meu parer, el problema no és religiós, sinó social: l'atur, la precarietat econòmica, la falta d'habitatge... És un desgast diari i un motiu de falta de cohesió social, i en aquest punt, sí que ens hi hem d'involucrar tots i caminar plegats per afavorir la integració. Al meu parer el problema religiós sorgeix puntualment, però no és el problema de fons...


L'acumulació de queixes podria crear un malestar més enllà d'unes protestes puntuals? Podria passar com a Londres?

A Londres ha aflorat un greu problema de falta d'integració social i cultural. En cap moment s'ha parlat de religió. Per què aquí només parlem de problema religiós? Al contrari: el fet religiós és una oportunitat d'integració. Partint de la base que hi ha un respecte absolut envers totes les religions, que l'administració respecta el dret individual de totes les persones a tenir les seves creences i vetlla perquè la seva vessant pública sigui possible, hem d'aprofitar el que tenen en comú totes les religions.
Totes les confessions tenen una sèrie de valors, la majoria comuns, i hi treballen: pau, solidaritat, ajuda al necessitat... Aquests principis de solidaritat social són bàsics en totes les religions i, per tant, els hem de compartir i aprofitar per ajudar a cohesionar.


Allà on hi ha hagut problemes per les mesquites potser han fet por les multituds. Cal apostar per oratoris més petits?

És possible. De vegades en una població es reuneix gent de moltes localitats diferents... Aleshores la població acollidora s'espanta. Cal parlar-ne, i també deixar d'enfocar només cap a una sola confessió...

La reforma de la llei especifica quin aspecte extern han de tenir els nous centres de culte...

És una qüestió purament urbanística, perquè no es trenqui l'harmonia d'una localitat, d'una tradició.
La policia i els EUA s'han mostrat molt preocupats per la presència d'imams radicals a Catalunya.

Ho sabem, i nosaltres estem contínuament en contacte amb els líders de les diverses confessions, amb els quals treballem per la integració de les diverses comunitats.

La vicepresidenta Joana Ortega va dir que es prohibiria el burca.

El tema del burca s'ha de desvincular del context religiós. L'Alcorà no en parla. És més una qüestió d'una cultura, d'una tradició. La Generalitat el regularà en la futura llei de seguretat, perquè ho tractarem com una qüestió de seguretat.
La visita del papa a Madrid ha donat la visió més espanyolista de l'Estat espanyol...

Era una visita a Madrid i estava organitzada des d'allà, i allà els organitzadors van convidar els que van convidar... I a nosaltres no se'ns hi va convidar. I van donar una visió de l'Estat que no reflectia la realitat plurinacional. No crec que el Vaticà hi tingui res a veure...

Va ser Benet XVI el que va recordar la plurinacionalitat de l'Estat.

Ell ha estat a Catalunya i ens coneix. Sap quina és la nostra realitat i la realitat de l'Estat.

I la seu que Catalunya volia obrir al Vaticà?

De moment, i en aquest context de crisi, el projecte queda aturat... Però això no vol dir que no tinguem molt d'interès a continuar mantenint un contacte directe amb el Vaticà, i que sàpiguen directament quina és la nostra realitat. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada