Top Manta

18.9.11

M’agradaria saber quants top-manta hi ha en una ciutat com Barcelona, Girona, Vic... d’unes persones que potser s’espavilen d’aquesta manera perquè no troben cap més feina. Com un dia pot arribar als nostres fills o néts, si la crisi continua.
M’agradaria saber quants diners guanyen per dia venent els seus productes. Amb aquestes dades faria una simple multiplicació. Després m’agradaria saber quants botiguers hi ha a la nostres ciutats assetjades pels top-manta. Amb aquesta altra dada a les mans faria una simple divisió, llavors sabria quants diners perden els nostres botiguers per dia a causa d’aquesta competència il·legal, perquè sobre aquest tema tothom esdevé molt legal, tothom vol que la llei sigui respectada.
Estic segur que en saber-ho, faríem com ells quan veuen els Mossos arribar : agafaríem els quatre cordills de l’extremitat de les nostres mantes plenes de reivindicacions miserables i ens posaríem a córrer per amagar la nostra mesquinesa humana.
Diguem les coses pel seu nom. No es un afer de botiguers. No es un problema d’ordre i de netedat dels nostres carrers i de les nostres platges. El problema creat va molt més enllà. No ens agrada veure aquests negres tan a la vora nostra. Ens molesten, perquè tot estenent als nostres peus la seva manta o el seu llençol exposen a les nostres consciències els draps bruts d’una política de profit destinada només a uns quants, entre els quals, no ens podem oblidar d’aquells que estan darrera dels top-manta, potser les mateixes multinacionals que fabriquen les seves marques de factura menys acurada pels top-mantes..... I, per altra banda, la picaresca i el diner negre es per a nosaltres, oi? i no per uns top-manta sense papers, fora de la llei.
I parlant de mantes, què se n’ha fet d’aquell conciutadà nostra que fa un temps presidia els destins d’una emblemàtica institució musical del país i que no hem vist mai córrer darrera els Mossos sinó només a la TV anant tranquil·lament a declarar al Palau de Justícia el que tenia amagat entre els plecs de la seva manta particular...? Ben mirat, potser si que en el nostre país com per tot arreu, hi ha mantes i mantes. / Lluís Mallart Guimerà, antropòleg, Olot.

*Desde la seva creació l’any 1978, l'Institut Català d'Antropologia ha tingut com a principal objectiu treballar per difondre els coneixements i pràctica de la disciplina antropològica i per crear un espai de discussió, investigació i aprofundiment científic de la societat i cultura a Catalunya. En els seus inicis aquesta institució va néixer a partir de la inquietud d'un grup d'antropòlogues i antropòlegs per obrir noves perspectives i formes de treball. Actualment compta amb unes 400 persones afiliades i diversos grups de treball.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada