'L'himne de la Pau' torna a sonar 40 anys després de ser estrenat

14.9.11

Aquest vespre, concert d'homenatge a Pau Casals al Palau de la Música

El Palau de la Música catalana serà avui al vespre l'escenari d'un concert d'homenatge a Pau Casals, en ocasió del quarantè aniversari de l'Himne a les Nacions Unides, que el mestre va estrenar a Nova York el 1971, quan li fou lliurada la Medalla de la Pau de l'ONU, i del cinquantè aniversari del concert que va oferir a la Casa Blanca davant J. F. Kennedy. En l'acte, amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, la vídua del violoncel·lista, Marta Casals (vídeo), parlarà d'aquells dos esdeveniments i en revelarà alguns aspectes poc coneguts. El concert anirà a càrrec de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, i del Cor Jove i el Cor de Noies de l'Orfeó Català, que interpretaran l'himne.

L'homenatge, preparat per la Fundació Pau Casals, reproduirà el concert que el músic va interpretar fa cinquanta anys a la Casa Blanca. Hi prendran part el violoncel·lista Miklós Perényi, deixeble de Casals, el pianista Andràs Schiff i la violinista Yuuko Shiokawa.

Des del 2008 l'associació Fòrum Musicae de Mallorca (després s'hi van afegir l'Orfeó Català i algunes entitats més) maldava per fer un concert commemoratiu a la seu de l'ONU de Nova York i perquè aquest organisme fes seu 'L'himne de la pau' que Casals va estrenar a l'ONU el 1971. L'Institut Ramon Llull, sota la direcció de Josep Bargalló, va assumir la proposta, que s'havia de vehicular a través de la Fundació Ramon Llull, presidida pel govern d'Andorra, un estat membre de l'ONU. Però Bargalló només va deixar les gestions embastades, el govern d'Andorra va canviar i el nou director del Llull, Vicenç Villatoro, va desestimar-la. Ara, la idea de fer un homenatge a Pau Casals en ocasió d'aquests aniversaris s'ha mantingut, i es farà a Barcelona. Durant l'acte, que s'acabarà amb el 'Cant dels ocells', es tornaran a sentir les paraules de Pau Casals a l'ONU, sobre Catalunya, proferides aquell 1971.

En una entrevista Marta Casals recordava, al juliol, com va viure aquell dia i el concert de fa quaranta anys a l'ONU, l'espontaneïtat i la força de les paraules de Pau Casals i l'emoció que l'amarava. També va parlar de la trajectòria musical i personal d'aquest català universal i humanista d'excepció, defensor de la pau i de la llibertat dels pobles, que va fer del silenci una arma política: va deixar de fer concerts a la Unió Soviètica i a l'Alemanya nazi, contra els abusos d'aquests règims, i va deixar de tocar en públic després del 1939, quan des de Prada va veure la misèria i les penúries dels refugiats, que va ajudar en gran manera. A més, des dels anys quaranta va deixar de tocar a tots els països que donaven suport a la dictadura franquista. Una vegada un periodista anglès li va demanar per què havia deixat de tocar el 1939 i s'havia dedicat a ajudar els refugiats. I li va respondre: 'Quan veus tanta misèria, no pots pensar en la música. Si res he fet bé, és això.' 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada