De l'autonomia local a les fronteres locals

18.9.11

Ricard Zapata Barrero
Professor de Ciència Política de la UPF
La gestió de la immigració és un exemple de política multinivell. Això significa que no es pot fer aïlladament, sinó que exigeix coordinació: tant horitzontal entre municipis, com vertical entre l'Administració local i l'autonòmica. En cas contrari, com passa ara a Catalunya, la descoordinació i l'ús abusiu de l'autonomia local normalitzen, per exemple, reaccions contràries a la llibertat d'educació: es distribueixen alumnes de forma territorial però no s'exigeix la revisió d'un sistema educatiu que permet que certes escoles concertades i privades siguin autèntics búnquers contra els immigrants.
Aquesta situació també dóna cobertura a les reaccions contra la llibertat de religió (els llocs de culte es converteixen en una forma de negociació amb el mateix electorat, ignorant una part de la població, no votant, que es veu implicada en un cercle sense sortida), cosa que provoca que persones de confessió islàmica s'hagin d'atrinxerar com en els temps de les catacumbes. Fins i tot la llibertat de moviment es posa en qüestió si es creen quotes en alguns municipis, per no parlar dels requisits d'empadronament a voluntat municipal, o de la concessió de drets municipals segons el temps de residència i el «bon comportament» (si és delinqüent, se l'excomunica com en temps de la guerra civil es feia amb els republicans: la ideologia abans, la nacionalitat ara, com a criteri d'expulsió).
Estats dins de l'Estat
Tota aquesta dispersió de pràctiques locals pot portar a conseqüències nefastes per al conjunt, ja que que s'està construint una noció de frontera local. És a dir, que en la distribució de drets hi ha fronteres municipals, cosa que vol dir que per a l'immigrant les ciutats es converteixen en segons estats dins de l'Estat, com una reedició moderna de les ciutats-estat a l'antiga Grècia i els temps medievals.
La realitat pràctica de l'immigrant que arriba és la següent: no solament ha de passar la frontera estatal, sinó ara l'autonòmica (si se li exigeix un temps de residència perquè se li concedeixin drets socials, com està insistint, malgrat les crítiques, el Govern) i la municipal. La idea que existeixen unes fronteres locals significa que estem davant una situació històrica nova que posa en entredit les nostres exigències democràtiques d'igualtat de drets i de deures per a tots els que resideixen en un territori i d'un tractament digne. Sortir d'aquesta regla és molt fàcil. Mantenir-s'hi exigeix conviccions democràtiques molt interioritzades que imposin unes línies vermelles infranquejables en la gestió de la immigració.
Ja coneixem les conseqüències del mal ús de l'autonomia local aplicada a l'urbanisme. No permetem que aquesta onada especulativa envaeixi una part de la població pel simple fet que no són els nostres. Hem de demanar al Govern de Catalunya que reguli mínimament les decisions municipals que s'acosten a una xenofòbia silenciosa. Això significa aplicar un objectiu i un principi clars. L'objectiu, vetllar per la coherència de les polítiques municipals posant límits al que es pot decidir. El principi, aplicar la subsidiarietat; és a dir, que solament s'apliqui l'autonomia local si és un assumpte específic i no de tots els municipis, cas en què hauria de ser gestionat per l'Executiu autonòmic.
Adob del populisme
Deixar que els municipis actuïn segons el seu context és una manera retòrica de desentendre's i irresponsabilitzar-se de la situació per part del Govern. L'acomodació de la diversitat que implica la presència dels immigrants no pot dependre d'una sobirania municipal. A Catalunya no podem deixar que la dignitat dels immigrants estigui en mans d'uns governs locals que fan el que poden perquè no reben suport ni instruccions dels governs. I ja sabem, en matèria d'urbanisme, el que alguns són capaços de fer al seu territori.
El Govern de la Generalitat ha de reaccionar institucionalment davant una especulació municipal tan creixent com aquesta en matèria de gestió de la immigració. Si no, aviat tindrem unes tensions entre uns municipis que instrumentalitzaran el tema electoralment. Si això passa, serà l'adob per a un discurs populista que, com l'especulador financer, actua sense un interès públic d'igualtat: una creixent especulació emocional sense límits en temps d'incertesa generalitzada sobre les nostres pròpies vides i les de les nostres famílies pot trencar la nostra feble maquinària democràtica.
Estem en una crisi econòmica, i en pocs anys hi pot haver una crisi de la nostra democràcia com a forma d'organització social en el cas que ara no es prenguin mesures correctores. El que es faci i el que passi aquí serveix de referència per al que es pot fer i el que no s'ha de fer en altres comunitats autònomes. Actuar amb visió anticipativa de futur donades les exigències de la immediatesa és una lògica d'abast estatal que el Govern hauria de liderar, sent com és referència per a altres comunitats.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada