Racisme, discurs i política

3.8.11

Teun A. van Dijk
Lingüista | Universitat Pompeu Fabra

Racisme


El racisme és un sistema de dominació, d'abús de poder ètnic. No és natural sinó una construcció social del grup dominant per exercir, mantenir i legitimar la seva dominació i la desigualtat social.

El racisme es nota i es viu pels membres dels grups dominats, típicament gent de l'Est i del Sud del món, per l'experiència de la discriminació en totes les àrees de la vida quotidiana. Poden ser pràctiques socials de tractament diferencial que els membres del grup dominant ni veuen ni reconeixen com "racistes".

La discriminació racista es basa en una ideologia racista de la prioritat i de la superioritat europea ("blanca") en tots els àmbits i valors importants de la naturalesa humana i social (intel·ligència, modernitat, democràcia, etc.). La ideologia racista serveix per motivar i legitimar les pràctiques i sistemes racistes, i en general per defensar els interessos de Nosaltres contra Ells.

Discurs

Les ideologies racistes no són innates sinó que s'aprenen, i es distribueixen en el grup dominant a través del discurs públic, especialment per les elits simbòliques que controlen l'accés al discurs públic, com les tres P: Polítics, Periodistes i Professors. S'aprenen en les notícies i els articles d'opinió i les columnes, les telenovel·les, i els llibres de text i les converses basades sobre aquests discursos públics. Pot ser que la premsa o la televisió només repeteixin els discursos racistes dels polítics - sense gaire comentari o anàlisi crítica - com una opinió política més.

Els discursos escrits i parlats també són pràctiques socials. Com les altres pràctiques socials de discriminació contribueixen a la reproducció del racisme en la societat, perquè formulen les opinions i actituds socials derivades d'ideologies racistes subjacents. I aquestes opinions formen part dels models per actuar i parlar d'una manera discriminatòria. És així com funciona el cercle viciós de la reproducci del racisme: Discurs - Cognició Social - Acció - Societat.

Per poder formar o influir en els models, actituds i ideologies racistes dels receptors, els discursos han de tenir estructures especials. En general, el discurs ideològic, com les ideologies subjacents, és bipolar: Nosaltres som bons, Ells són dolents. En el discurs aquest missatge fonamental es pot emfatitzar a tots els nivells, com en les imatges, en la gramàtica, en la narració, l'argumentació o la retòrica. Així s'emfatitza, diàriament, que Ells són un problema per Nosaltres, que envaeixen el nostre país, abusen de "nostres" serveis socials, que són delinqüents, que no s'adapten a la nostra cultura, llengua o hàbits, que practiquen una religió aliena a Europa , etc. I a l'inrevés, es mitiguen o neguen els nostres mals actes, com la nostra discriminació diària, els nostres prejudicis, el nostre racisme. És així que es descriuen les situacions i experiències de la societat multicultural, és a dir generalment en termes negatius - no com una contribució a una societat més diversa i cosmopolita o una economia competitiva pel treball de milions d'immigrants amb salaris baixos d'explotació. Aquests discursos representen els esdeveniments socials i polítics de La nostra perspectiva, local, regional o nacional, i no des de la perspectiva d'Ells. No parlen de les experiències quotidianes de discriminació i d'assetjament racista. El tema de l'antiracisme és marginal.

Aquest discurs dominant de la política, dels mitjans de comunicació o dels textos de l'educació influeix en els models mentals dels receptors sobre els esdeveniments de la societat multicultural. Perquè els discursos són negatius, també els models mentals en general ho són, excepte amb les persones que poden resistir aquestes interpretacions preferides, per exemple per les seves actituds i ideologies antiracistes. I una vegada que la gent acumula models racistes, aquests poden fàcilment generalitzar-se a actituds i ideologies racistes del grup dominant. Una altra vegada, veiem com el racisme es reprodueix a través dels discursos, models mentals i les representacions socials dels membres del grup dominant.

Racisme Polític a Catalunya

L'elecció de Xavier García Albiol com a alcalde de la ciutat de Badalona sembla res més que un esdeveniment molt local de Catalunya i d'Espanya. La vida quotidiana dels immigrants a Espanya i a Europa no canviarà molt com a conseqüència d'aquesta elecció. No obstant això, aquest esdeveniment es pot prendre com a exemple - entre molts altres de l'última dècada - l'avanç del racisme polític a Espanya i a Europa.

El racisme es fa cada vegada més salonfähig, acceptable entre gent de bé, gens racista - gent com un mateix, gent del nostre partit polític. En els jocs de poder s'ha de ser realista i pràctic, i si cal es pacta fins i tot amb el diable. A més, Albiol té almenys una mica de raó, amb les seves diatribes contra els romanesos, no? No és cert que molts d'aquests no es comporten com nosaltres? Que ja n'hi ha molts, i que seria millor limitar l'arribada de més d'ells - i potser d'immigrants en general. D'acord, potser cal formular la qüestió no tan explícitament, tan crua, però no és una opinió errada o una política totalment falsa. De fet, no és racista perquè no és contra gitanos com ètnia, sinó contra gent que es comporta malament, no? Ni és xenòfob perquè no discrimina tots els estrangers, no? Així hi ha moltes maneres de pensar i de parlar per explicar i legitimar l'elecció d'un alcalde racista - o dels molts altres polítics a Catalunya que representen l'extrema dreta racista. Com també passa en altres països d'Europa. I perquè ell és un de Nosaltres, no tenim altra opció que la de mitigar, amagar o comprendre aquesta forma de racisme polític. La llibertat d'expressió en la nostra societat ha d'admetre aquestes veus, no?

El discurs públic sobre el racisme

L’autorepresentació positiva de Nosaltres no és consistent amb una representació de la nostra gent com a gent dolenta, gent racista. De tots els temes relacionats amb la immigració i la societat multicultural, el tema del (nostre) racisme és gairebé tabú - i produeix una clara incomoditat entre les elits simbòliques en la política i els mitjans de comunicació. Entre milers d'articles anuals en la premsa que seleccionen i emfatitzen els problemes dels immigrants (il•legalitat, delinqüència, violència, drogues, mocadors, terrorisme, serveis socials, llengua, etc.), gairebé no n’hi ha sobre el nostre propi racisme. Si hi ha racisme, només existeix en l'extrema dreta, no en "el nostre" partit. O a l'estranger, com amb el Front Nacional a França, o a Dinamarca, Itàlia, Holanda o Finlàndia. O amb els Altres de Nosaltres com els seguidors de futbol. O si passa de fet és no més que una forma de populisme, o un vot contra els partits tradicionals. Una forma de protesta contra les polítiques corrents.

Mai en el discurs públic es parla sobre el racisme com un problema fonamental de la nostra societat europea. No com una amenaça dels valors democràtics més elementares. No com una injustícia contra ciutadans que vénen d'altres països o cultures. No com pràctiques i idees il.legals i amorals. No hi ha debats parlamentaris sobre racisme. Hi ha congressos sobre immigració o sobre la societat multicultural, però no hi ha congressos sobre (el nostre) racisme a les universitats. No hi ha instruccions explícites contra pràctiques i discursos racistes en les empreses o agències públiques. No hi ha suplements de diaris sobre racisme de les elits. Mai es publiquen articles a la premsa sobre el racisme de la premsa. Als periodistes no els agrada l'auto-critica. I la crítica antiracista es denuncia com a censura.

No és d'estranyar l'absència general d'informació sobre racisme, la gent amb prou feines sap el que és. La idea general és que el racisme és el racisme de l'extrema dreta, de Josep Anglada i la seva Plataforma a Catalunya, o dels naziskins. O potser l'agressió física contra un africà. El racisme no s'associa amb les elits, amb el nostre diari, els nostres polítics, els nostres llibres de text, o les pel·lícules que veiem a la televisió. No amb una paraula poc cortès a un immigrant en una botiga o al carrer, perquè pensem que a nosaltres també ens tracten amb descortesia. No en l'absència de Marroquins, Llatinoamericans, Africans o Xinesos a la plantilla del diari, del canal de televisió, al parlament, o en la junta de l'empresa. No en els milers de petites i de vegades subtils maneres d'assetjament o discriminació en la vida quotidiana, tant en les agències oficials com en el mercat o el treball. El racisme quotidià s'ignora, no es coneix, i no s'ensenya. No volem saber-ho perquè no és el nostre problema. Ni sabem que és un problema fonamental d'Ells!

En aquest sentit fonamental, Albiol pot ser alcalde de Badalona, perquè la nostra societat sencera ho permet, i no només el seu partit, el PP. Perquè per a la nostra societat el racisme no és un problema greu, sinó només, potser, poc elegant. Tenim alcaldes i regidors racistes perquè la nostra societat és racista - com tenim agressió i assassinats masclistes contra dones perquè la societat és masclista.

La nostra ignorància del racisme també és una ignorància històrica. En la reacció política i mediàtica contra el desenvolupament de l'extrema dreta a Europa gairebé no es recorda la història europea de l'esclavitud, del colonialisme, de l'Holocaust o de la neteja ètnica a Bòsnia. De les conseqüències del racisme, l'antisemitisme i de la xenofòbia per a milions de minories i pobles no europeus en el món sencer. El racisme europeu mata, cada dia. El racisme europeu fa la vida diària de milions d'immigrants miserable, per les formes de discriminació rutinària i l'assetjament gairebé "normal." El racisme europeu és l'amenaça més seriosa de la nostra democràcia, de la convivència, de la societat diversa, oberta i multicultural i de la cohesió social. La tolerància cap al racisme fa que pot créixer i créixer, i fer d'Europa una Bòsnia gegant.

Si volem una altra Europa, una Europa no racista, fonamentalment democràtica per a tots, hem de resistir activament, tots i totes, contra qualsevol discurs, pràctica i idea racista. L'única manera per lluitar contra el discurs racista dominant que enverina la ment de la gent és aprendre, formular i distribuir un discurs diferent, alternatiu i antiracista, que analitza críticament i resisteix els discursos i altres pràctiques dominants. Si no, es triaran molts altres Albiol en la nostra societat - i així s'acaba amb la convivència democràtica.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada