La UE necessita més immigrants

20.8.11

Cecilia Malmström
Comissària europea d'Assumptes d'Interior
La immigració ocupa un lloc destacat en l'agenda política de molts dels estats de la Unió Europea a causa, en gran mesura, del creixent suport que moviments populistes i partits d'extrema dreta estan aconseguint a la UE. Les opinions contràries als immigrants han augmentat en els últims anys, encoratjades per acusacions segons les quals prenen feines als treballadors nacionals i són una càrrega per als sistemes nacionals de protecció social.

Però ¿què hi ha de cert en això? ¿Ens podem permetre ignorar el paper que desenvolupa la immigració en les nostres societats europees i el que pot desenvolupar a l'Europa de demà?No hi ha dubte que Europa s'enfronta a un desafiament demogràfic: la població en edat activa disminueix i el nombre de persones grans dependents augmenta. La mà d'obra de la UE es reduirà en uns 50 milions d'aquí al 2060. El 2010 hi havia 3,5 persones en edat de treballar per cada persona de 65 anys o més; el 2060 s'estima que aquesta proporció serà d'1,7 a 1. Aquestes tendències demogràfiques plantegen un desafiament a les nostres societats i, si volem seguir sent competitius i mantenir els nostres sistemes europeus de benestar, hem de considerar diverses opcions, entre les quals hi ha el paper que hi podria tenir la immigració.
La immigració per raons laborals s'està convertint en un assumpte delicat i hi ha algunes idees errònies que s'han generalitzat. Els responsables polítics tenim el deure d'abordar la matèria amb tota la informació necessària, amb dades i amb una visió a llarg termini. Contràriament al que defensen les opinions errònies existents, els immigrants no perjudiquen els mercats laborals nacionals pel que fa a la reducció dels salaris o a l'augment de la desocupació entre els treballadors nacionals. Al contrari, la competència directa dels immigrants amb els treballadors nacionals és relativament escassa, ja que aquells ocupen llocs de treball que requereixen poca qualificació o treballen en sectors en els quals els nacionals no volen treballar. Els immigrants contribueixen també al creixement de la productivitat: a Espanya, un 30% del creixement del PIB en els últims 15 anys s'ha degut als immigrants.
Pel que fa als mercats de treball, hem de millorar la formació i l'ocupabilitat dels nostres ciutadans, però això no serà suficient tenint en compte la gravetat del desafiament demogràfic que afronta Europa. Alguns sectors es veuran afectats per una greu escassetat de mà d'obra. Per posar-ne un exemple molt il·lustratiu, relatiu a la demanda futura de cuidadors de gent gran: segons les nostres estimacions, el 2020 hi haurà un dèficit d'un milió de professionals en el sector de la salut, dèficit que pujarà als dos milions si es tenen en compte les professions auxiliars d'aquest sector.
¿Qui ocuparà aquests llocs de treball?
La resposta és, almenys en part, que necessitem treballadors de fora d'Europa. L'augment de la immigració laboral és un dels instruments que podem utilitzar per prevenir l'escassetat de mà d'obra a curt i a llarg termini. Però ¿com podem saber a qui necessitarem i com poden aquests treballadors desenvolupar tot el seu potencial? És clar que hem de mirar més al futur per preveure millor on es produirà falta de mà d'obra. Per exemple, serà un problema adonar-nos, de sobte, que en una regió falten enginyers, ja que per formar professionals locals es necessiten anys i la contractació fora de la UE de treballadors amb el perfil adequat també pot durar temps.


Tot això suposant que la regió en qüestió pugui atraure prou personal qualificat, ja que en altres zones del món han de fer front també a problemes demogràfics i, com nosaltres, hauran de buscar talents. No podem donar per fet que la gent vol venir a Europa: necessitem que sigui un destí atractiu. Una de les cartes que tenim és el nou sistema europeu de targeta blava, que facilita la contractació i mobilitat de treballadors altament qualificats. També hem de millorar el nostre sistema de reconeixement de qualificacions professionals obtingudes fora de la UE. És un desaprofitament de talent i de recursos que una persona que tingui un títol de metge obtingut a Indonèsia, per exemple, treballi en un servei de neteja perquè no pot obtenir el reconeixement del seu diploma a la Unió Europea.
Per toT AIXÒ, aquesta és una matèria en la qual la UE i els seus estats han d'avançar. A una necessitat comuna hem de donar una resposta comuna: la d'una política d'immigració aplicable en tota la UE. La Comissió té previst l'any que ve obrir un ampli debat sobre l'escassetat de mà d'obra i la migració, per escoltar les opinions de tots els interessats. És un pas fonamental per promoure el desenvolupament d'un sistema comú i intel·ligent d'immigració, que respongui als desafiaments que Europa afronta avui i seguirà afrontant en el futur.

Informació publicada en la página 7 de la secció de Opinión de l'edició impresa del dia 20 de agost de 2011

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada