La situació dels gitanos a Europa és complicada

2.8.11

Cristóbal Laso, vice-president de política i comunicació de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), reflexiona sobre els gitanos a l'Europa d'avui.

La situació dels gitanos a Europa és complicada. De fet, sempre ho ha estat, en uns països més que no pas en uns altres. Hi ha llocs on ens tracten com a discapacitats… Tot plegat dificulta que recuperem l'autoestima, que vam perdre fa molt, amb exterminis com el Porrajmos.
Fa poques setmanes, a Alemanya, un grup de neonazis va cremar un edifici ocupat per unes quantes famílies gitanes. Per sort, no hi havia ningú a dins. Però hi ha molts llocs on s'han donat casos com aquest; en sabem de Bulgària, Romania, Anglaterra… Fa un any en un assentament de Milà van cremar viu un nen de tretze anys!.

Ni que sigui amb comptagotes, el cas és que hi ha molts atacs contra els nostres poblats, i no tenen el ressò informatiu que haurien de tenir. És una situació preocupant perquè sovint hi ha la complicitat de la policia. A més, els atacants fan servir des de bastons a bombes de mà.

Hongria és un dels països on més por passem: rebem moltes agressions i el Jobbik, un partit d'extrema dreta, és la tercera força política, amb quaranta-set diputats. El 2001 hi van esterilitzar moltes dones i fins l'any passat no ho van reconèixer i les van recompensar. A Vrutky (Eslovàquia), hi volen construir un mur per a separar la població gitana de la resta.

El juny proppassat vam saber que hi havia escoles públiques de la República Txeca que segregaven els nens gitanos: els posaven en uns centres especials, per a nens amb discapacitats, pel simple fet de ser gitanos.
Quan passen coses com les de Noruega, no es pot parlar d'un cas aïllat, d'un boig que actua en solitari. L'extrema dreta té molts contactes i el seu creixement fa víctimes. No és un simple accident, sinó una conseqüència directa del fenomen.

Recordant el 'Porrajmos', el genocidi dels gitanos 

Avui fa seixanta-set anys de la 'Zigeunernacht', la nit en què van morir més de mil vuit-cents gitanos.

El 2 d'agost de 1944 morien a les cambres de gas del camp de concentració d'Auschwitz II-Birkenau 2.897 homes, dones i infants. Eren gitanos, el tercer grup humà que més va sofrir del règim nazi. Més de mig milió van morir durant el Porrajmos, el terme que designa l'intent del règim nazi d'eliminar el poble romaní. Des del 1997, el 2 d'agost és el Dia commemoratiu de l'extermini romaní.

Europa no havia tractat mai bé els gitanos, un poble mil·lenari, d'origen indi, nòmada, dispersat per tot el continent, i el porrajmos va ser la culminació d'aquest mal tracte, l'holocaust gitano planejat pels nazis.

Els dirigents nazis de primer van obligar les comunitats gitanes a instal·lar caravanes a camps de confinament vigilats per guàrdies, després els van deportar a camps de concentració, els van tancar als ghettos jueus i, finalment, en van assassinar a milers als camps d'extermini. 

El desembre del 1940 Heyderich, el número dos de les SS, va decretar la deportació de les famílies gitanes, i Auschwitz es va convertir en el camp on més n'hi havia, tants que els alemanys l'anomenaven Zigeunerfamilienlager (Camp de famílies gitanes). Hi van ser deportats prop de vint-i-tres mil gitanos d'Alemanya i Àustria; també de Bohèmia, Moràvia i Polònia. Això sense comptar els mil set-cents que no foren registrats, perquè, com que eren sospitosos de portar el tifus, foren enviats directament a les cambres de gas.

Tots els que arribaven als camps de concentració eren rasurats i tatuats amb una sèrie numèrica que duia per prefix una Z, de 'Zigeuner', gitano en alemany.

Molts infants foren sotmesos als experiments científics dels metges nazis.

El 1982 Alemanya, per boca del canceller Helmut Köhl, va reconèixer i condemnar el genocidi, i el 2005 ho va fer la Unió Europea.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada