La raça humana

4.8.11

Fa setmanes vaig llegir un manifest encapçalat per Rita Levi-Montalcini, la important neuròbiologa i premi Nobel de medicina, que te el nom de: "Sólo existe una raza, la raza humana"
 
És un manifest contra el racisme, per... la igualtat i contra els prejudicis, a més de ser un manifest molt didàctic. Comença el primer punt del manifest. Les races humanes no existeixen. L'existència de les races humanes és una abstracció que es deriva d'una falsa interpretació de petites diferències físiques que els nostres sentits poden percebre, erròniament associats a diferències "psicològiques" i interpretat sobre la base de prejudicis seculars. Aquestes abstractes subdivisions, fonamentades en la idea que els éssers humans constitueixen grups biològics i hereditàriament molt diferents, són una invenció que sempre s'ha utilitzat per classificar arbitràriament homes i dones en "millors i pitjors" i, d'aquesta manera, discrimina els últims (sempre els mes dèbils), després d'haver-los atribuít que són clau de tots els mals en tots els moments de crisi.

En aquest primer punt d'aquest important manifest contra la ignorància i el racisme queden patents molts prejudicis de la nostra societat, i només es el primer punt del manifest .

La població catalana té el 15% de persones de diverses procedències, i això es veu en la diversitat als centres de treball, a les escoles i als barris, etc.

Però encara hi ha qui no veu el que té davant i no pot admetre la diversitat, que va ser la resposta a les necessitats d'un model de crexement basat en la presència de mà d'obra intensiva, en massa casos precària i submergida. Aquest canvi en la configuració de la societat ha estat molt ràpid i molts sectors d'activitat quotidiana com són els centres de treball han viscut en aquests temps una incorporació creixent de treballadors i treballadores immigrants en les seves plantilles. Malauradament , molt sovint aquesta diversitat en el si de la societat és vista com una font de conflictes, per le repercussió econòmica actual, per diferents prejudicis culturals, pèr dificultats de la comunicació, etc.

Això passa perquè malgrat anys de creixement continuat, no hi hagut un increment substancial dels recursos destinats a la millora del nostre estat benestar equiparable a l'increment de població que ha viscut al nostre país els darrers anys .

També passa perquè aquesta situació comporta reptes, tant per a les administracions locals com per a les empreses, que encara no s'han assolit, massa vegades per falta de voluntat política i compromís, i depenent molt de l'administració local i l'empresa, que no donen la importància que realment té la cohesió social al carrer i al treball. La presència d'una població nova també genera canvis. Això es coneix bé, ja que una bona part de l'actual classe treballladora és producte de la immigració dels anys 50 i 60. 

La immigració és una realitat, una necessitat i una riquesa per a la nostra societat, i per resoldre les dificultats no es tracta d'enfrontar-se o de rebutjar el nouvingut, sinó de desenvolupar i aprofundir en mesures socials que facilitin la seva incorporació ciutadana al nostre país.

El vot al Immigrant es de justicia, avui cal apostar per contruir un model de societat cohesionat i just, amb una cultura pública comuna i on tots i totes siguem ciutadans.

Ricard Sánchez.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada