Els rumors són informacions ambigües...

5.8.11

Els rumors són informacions ambigües i importants que es propaguen ràpidament per canals informals. Són com els virus: és impossible saber d’on han sorgit, es transformen amb una gran facilitat i s’estenen de boca en boca d’una manera exponencial. En els darrers anys han sorgit molts d’aquests virus amb relació a les persones que han vingut des de diferents racons del món a viure a Catalunya. Amb el propòsit de contribuir a la superació d’aquesta problemàtica l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral va dissenyar el taller «Vacuna’t contra els rumors», la primera edició del qual va ser realitzada el passat 6 de juny al Centre Cívic Casa Elizalde de Barcelona.

La convocatòria va ser un èxit: totes les places ocupades i unes quantes persones en llista d’espera, fet que demostra l’interès ciutadà per saber més sobre els rumors relacionats amb les persones immigrades, a més de les ganes que molta gent té de dialogar d’una manera positiva i oberta sobre això amb la perspectiva de prevenir-se contra els rumors en general.

La primera activitat proposada als participants fou una versió millorada de la coneguda «dinàmica del telèfon», en què, a partir de la notícia que els immigrants porten malalties que ja estaven eradicades a Espanya, vam poder observar com es tergiversa la informació a mesura que es va transmetent i s’hi van afegint noves dades. La tria personal de quines informacions passar i quines ometre va ajudar molt els participants a observar un breu i fictici procés de transmissió d’un rumor. Tanmateix, va ser molt interessant constatar que, malgrat aquest coneixement i experiència, les persones assistents continuaven tenint una pregunta al cap: què puc fer per a desmuntar un rumor, quan algú me l’explica amb força i convicció?

Aquest va ser el to en què va transcorre el taller. Amb una breu exposició de teories sobre els rumors, les seves característiques i finalitats, vam demanar als participants que escrivissin tots els rumors que coneixien sobre les persones immigrades. El resultat va ser eloqüent: una pluja de rumors «de totes les nacionalitats», sobre diversos temes que es barrejaven en un embull d’arguments controvertits. En alguns casos, la línia entre el que creien i el que sabien que era fals era molt tènue. Això no obstant, en demanar-los alguna experiència personal relacionada amb el rumor, molts no van aconseguir recordar ni una sola història real.

La pregunta inicial seguia creixent, incorporant-hi noves dades i inquietuds al llarg del taller. Com puc enfrontar-me a algú sense arguments o evidències reals, només amb la bona voluntat de desmuntar un rumor? Com desmentir les afirmacions d’algú que sembla molt convençut i que molts cops té una experiència real relacionada amb el rumor? Les persones assistents veien molt clar que necessitaven lluitar d’alguna manera, però els mancaven eines i potser una mica més de convicció per a fer-ho. L’escenari creat d’aquí endavant va ser una bona mostra del que passa en la realitat de la difusió dels rumors: hi ha alguna informació que personalment és important, que és ambigua i no se’n sap ben bé les fonts o continguts, que és una cosa que a un li pot semblar inversemblant, però davant la qual no se sap què fer a partir d’aquest moment.

La motivació per a reflexionar i qüestionar la veracitat del rumor que senten és el primer component de la vacuna antirumors. Els vam convidar a pensar, matisar, qüestionar, dubtar. Hi ha una sèrie de raons en l’origen de molts rumors que cal tenir en compte: arguments culturals, com la religió o la tradició d’una comunitat; i raons relacionades amb el context social, com la crisi econòmica, per exemple, que genera una major competència pels recursos escassos o la xenofòbia. Tenir en compte aquestes qüestions és fonamental per a detenir el virus dels rumors.

El segon element de la vacuna antirumors és no fer generalitzacions sobre els diferents col·lectius que constantment són objecte dels rumors. Fàcilment neguem l’enorme diversitat que hi ha en qualsevol grup humà i imposem una visió homogènia de les cultures: «tots els (…) són (…)». Tot i que el nostre coneixement i l’experiència amb alguns integrants d’un col·lectiu sigui coincident, no deixa de ser una experiència parcial d’aquest col·lectiu; no ens autoritza, doncs, a etiquetar tots els seus membres d’acord amb la impressió que ens n’hàgim format a partir d’aquesta experiència. Fer-ho és un procés perillós i que comporta una sèrie de prejudicis i estereotips que després són molt difícils de desmuntar.

El suggeriment és buscar dades objectives, conèixer més sobre les diverses cultures amb les quals convivim i difondre la informació. Hi ha molts camins per a això: investigacions, estadístiques, articles, documents oficials, etc. Tot a l’abast d’uns quants «clic». I més: cal fer l’exercici de veure més enllà del rumor: quins són els fets o realitats que el rumor no explicita? Quines problemàtiques socials o institucionals queden ocultes darrerea la força de frases breus i convincents, com acostumen a ser els rumors? Habitualment són arguments socials, econòmics i polítics que afecten directament aquesta situació.

Vacunar-se contra els rumors és una temptativa de canviar la manera com veiem el món, un exercici per a apreciar l’enorme riquesa del nostre entorn, que habitualment ignorem. Més que una vacuna per a les altres persones, aquest taller és el primer pas per a adquirir i aprendre a usar les eines que ens permetin dir: jo sóc immune als rumors.

Per Nathália Rosa, periodista.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada