“Cal renovar la visió de la Catalunya exterior”

18.8.11

Josep Ligorred Foto: Andreu Puig
Josep Ligorred és un arqueòleg osonenc establert a Yucatán amb una participació molt activa en la vida social i cultural dels catalans de la diàspora de Mèxic, Amèrica Central i el Carib. Ha coordinat un llibre que recull històries personals i familiars d'aquest exiliats que van refer la seva vida a l'altra banda de l'oceà, sense perdre, però, les seves arrels, la seva llengua i la seva cultura.
Què fa un arqueòleg que treballa a les ruïnes maies coordinant un llibre sobre els casals catalans?
El llibre vol fer una aportació per canviar la visió que hi ha de la Catalunya exterior, una visió desfasada, detinguda en el temps, que no s'adiu amb la realitat actual dels centres catalans d'arreu del món.
Vol dir que els casals no són un grapat de iaios que viuen de records?
De cap manera! Aquesta és la visió equivocada que cal renovar. Estic segur que gran part dels catalans se'n sorprendrien, de la vitalitat de l'associacionisme cultural dels catalans de la diàspora. Els centres catalans s'han organitzat en xarxes regionals, i des de la xarxa de Mèxic, Amèrica Central i el Carib hem volgut reflectir la feina de 15 casals presents en 10 països.
D'acord, però no em negarà que l'emigració catalana fa molt de temps que s'ha aturat.
És un altre dels tòpics que cal desfer. Ens pensem que els catalans només ens vam moure geogràficament després de la Guerra Civil, i que ara no hi ha més mobilitat. Vivim en un món global, i la gent es desplaça més que mai. Les xifres són reveladores, fins i tot sorprenents: segons les dades oficials, el nombre de catalans residents a l'exterior ha pujat un 14% entre 2009 i 2011, i a l'àrea de la nostra xarxa ha crescut més d'un 20%.
Què fan, doncs, els centres catalans?
S'han adaptat als nous temps, però no us penseu que hagin canviat tant des que el 1840 es va fundar el primer, a l'Havana. Són part de la societat civil catalana i fan de pont amb els països d'acollida. Ara els casals poden fer la feina d'explicar Catalunya sense la pressió d'altres moments històrics. D'alguna manera hem volgut reflectir tot plegat en aquest llibre.
Reben ajuts de la Generalitat, però ara toquen retallades, oi?
Efectivament, rebem suport del govern català, però només cobreix una petita part del cost de les activitats dels casals. I entenem que ara es redueixin. Al llarg de la seva història, els centres catalans han estat autosuficients, i fins i tot han enviat diners, aliments i ajuts cap a Catalunya en els moments més durs. Mai no hem tingut l'actitud de parar la mà, i mai no ho farem. El que volem és que tothom tingui clar a Catalunya que els casals aportem molt més del que rebem. A molts països coneixen què és Catalunya gràcies a aquests centres que fan una acció oficiosa impagable, per exemple, presentant Catalunya com a destinació turística. Sabem que el govern trobarà la manera de seguir donant-nos suport.
El llibre explica aquestes històries?
El llibre és un recull d'històries personals de gent que ha tingut una participació important en la vida dels casals. Són entrevistes que ajuden a entendre com viuen i què fan per Catalunya els catalans de l'exterior. És el resultat del pla de treball acordat per la xarxa de Mèxic, Amèrica Central i el Carib el 2009, en una trobada a Caracas. Ha estat coordinat des del Casal Català de Yucatán i s'ha publicat a Mèxic amb el suport de la Secretaria d'Afers Exterior de la Generalitat. Vam presentar-lo a Olot, en un acte molt emotiu, convidats pels amics de l'Associació sardanista Flor de Fajol, que ens han visitat a Mèxic en alguna ocasió.
On es pot trobar el llibre?
Qui en vulgui un exemplar, pot demanar-lo a la web del Casal de Yucatán i l'hi enviarem amb molt de gust.

Germà Capdevila
Publicat a El Punt Barcelona 20-07-2011 Pàgina 17

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada