Ben aprop d´aquí, a Mauritània, 600.000 esclaus

9.8.11

Va néixer lliure però nét d’esclaus. Els seus germanastres no van tenir la mateixa sort que ell perquè la segona dona del seu pare era esclava i els fills d’ella ho són. Avui dia hi continua havent unes 600.000 persones a Mauritània que viuen en la seva condició d’esclaus encara que la pràctica està suposadament prohibida.

El seu nom és Biram Dah Abeid, presideix l’Associació per a l’Abolició de l’Esclavitud a Mauritània (L'Initiative pour la Résurgence du Mouvement Abolitionniste en Mauritanie -IRA Mauritanie-) i el seu afany per aconseguir la primera condemna contra amos al seu país li va valer sis mesos de presó i tortures després de ser condemnat per associació il·lícita.

Dah Abeid narra, amb mirada cansada, que a Mauritània, un país de 3 milions de persones, l’esclavitud de part de la població negra per part de la minoria àrab berber és una pràctica tan establerta i estesa com brutal. Les famílies tenen esclaus heretats dels pares i aquests, al seu torn, s’apropien com a esclaus dels fills de les seves esclaves.

Però, què és un esclau al segle XXI? “Algú ocupat normalment en el servei domèstic, propietat d’una família, que no rep cap salari per la seva feina i que obté únicament una alimentació deficient i l’indispensable per vestir-se. Les nenes de nou o deu anys són violades sistemàticament per l’amo i altres homes de la família. Fins i tot estan adisposició dels convidats”, explica Biram Dah Abeid, acostumat a exposar amb normalitat l’horror que comporta la crua exposició d’aquesta pràctica.

Dah Abeid afegeix que els esclaus homes fugen d’aquesta presó sense barrots quan tenen ocasió i busquen l’anonimat de les grans ciutats, però estan condemnats a viure en la clandestinitat, perquè com a esclaus no estan registrats enlloc. La seva existència no consta ni tenen dret a estar documentats. Només els seus amos poden documentar-los quan els atorguen una carta de llibertat.

Les esclaves, però, es queden amb els amos, i també els fills que han tingut, tot just han arribat a la pubertat.

Una vegada recuperat dels cops a la presó, Dah Abeid es mostra més convençut que mai que “a l’esclavitud se la pot vèncer”. Ho diu després d’haver-se reunit al Congrés amb els diputats Carles Campuzano (CiU) i Meritxell Batet (PSC), a qui ha demanat que Espanya deixi d’ajudar financerament un país que no respecta els drets humans més elementals. Carles Campuzano no oculta la dificultat de l’acció amb un país amb qui Espanya té subscrit un important conveni per a la contenció dels fluxos migratoris.

L’advocat maurità recorre Europa amb el seu missatge. Espanya, Alemanya, França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia són les destinacions de la seva gira per denunciar l’existència de l’esclavitud al seu país. La tasca no és fàcil, però ell creu que val la pena intentar-ho. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada