ACNUR ha engegat una campanya per evitar la situació d’apatrídia en què es troben actualment dotze milions de persones a tot el món.
Coincidint amb el 50 aniversari de la Convenció per reduir el nombre d’apàtrides de 1961, l’Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats va engegar el passat dijous 25 d’agost una campanya per reduir el nombre de persones al món que no són reconegudes com a ciutadanes per cap país.
Segons l’ACNUR, moltes de les causes de l’apatrídia deriven de normes jurídiques però acaben tenint conseqüències devastadores per a la vida de les persones que la pateixen: no són ciutadans de cap país i sovint veuen com se’ls deneguen els seus drets bàsics i l’accés a l’ocupació, habitatge, educació, atenció sanitària, etc.
En paraules d’Antonio Guterres, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, els apàtrides estan entre les “persones més excloses del món”. A banda, adverteix que, més enllà del patiment individual de les persones apàtrides, la marginació de grups sencers de persones durant generacions acaba convertint-se en font de conflictes.
En el cas de les dones, el problema s’agreuja encara més atès que són molts encara els països que mantenen lleis discriminatòries pel que fa al dret de ciutadania de les dones i al dret de transmetre-la als seus fills.
L’ACNUR ha advertit, d’entrada, que existeixen dificultats per calcular el nombre exacte de persones apàtrides al món, la qual cosa dificulta encara més la recerca de solucions. Malgrat tot, xifra en uns 12 milions les persones que actualment es troben en aquesta situació.
Un altre problema afegit és la manca d’una definició jurídica internacional de l’apatrídia. Amb tot, l’ACNUR recorda que és molt baix el nombre de països que han ratificat la Convenció per reduir els casos d’apàtrides de 1961 i la Convenció sobre els drets dels apàtrides de 1954: actualment, només 61 països han ratificat la primera i 64 la segona.
Per això, amb la campanya actual, ACNUR insta els estats a adherir-se a les convencions, que proporcionen un marc legal que pot prevenir els casos de persones que esdevenen apàtrides i protegir, alhora, les persones que ja ho són.
Segons l’ACNUR, moltes de les causes de l’apatrídia deriven de normes jurídiques però acaben tenint conseqüències devastadores per a la vida de les persones que la pateixen: no són ciutadans de cap país i sovint veuen com se’ls deneguen els seus drets bàsics i l’accés a l’ocupació, habitatge, educació, atenció sanitària, etc.
En paraules d’Antonio Guterres, Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, els apàtrides estan entre les “persones més excloses del món”. A banda, adverteix que, més enllà del patiment individual de les persones apàtrides, la marginació de grups sencers de persones durant generacions acaba convertint-se en font de conflictes.
En el cas de les dones, el problema s’agreuja encara més atès que són molts encara els països que mantenen lleis discriminatòries pel que fa al dret de ciutadania de les dones i al dret de transmetre-la als seus fills.
Un altre problema afegit és la manca d’una definició jurídica internacional de l’apatrídia. Amb tot, l’ACNUR recorda que és molt baix el nombre de països que han ratificat la Convenció per reduir els casos d’apàtrides de 1961 i la Convenció sobre els drets dels apàtrides de 1954: actualment, només 61 països han ratificat la primera i 64 la segona.
Per això, amb la campanya actual, ACNUR insta els estats a adherir-se a les convencions, que proporcionen un marc legal que pot prevenir els casos de persones que esdevenen apàtrides i protegir, alhora, les persones que ja ho són.
