Temps de Ramadà

26.7.11

ramEls musulmans i les musulmanes que resideixen a Catalunya viuran  durant aquests dies el mes sagrat del Ramadà. Un dels rituals destacats i que criden més l’atenció és el dejú que es practica durant les hores de llum solar. Us fem cinc cèntims sobre les claus de la festa perquè conèixer l’altre és la millor manera d’entendre’l.

El mes de Ramadà i les celebracions que comporta la seva finalització apleguen, a casa nostra, fidels de molts països i cultures diferents. La majoria d’ells venen del continent africà - Marroc, Senegal o Gàmbia- i d’Àsia – Pakistan o Bangla Desh-, però també n’hi ha d’altres que són nascuts a Catalunya.

La festa celebra la 'recitació' o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes. Cada any, la data d’inici de la festa varia perquè va en funció del calendari lunar musulmà. Durant trenta dies, des de l'alba fins al crepuscle, el creient ha de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre intoxicants i no tenir relacions sexuals. El dejú no és una pràctica exclusiva dels musulmans. De fet és comuna a moltes cultures i religions, doncs es considera que a més a més de ser beneficiós per la salut, proporciona un grau de purificació personal i una dimensió espiritual més elevada.

Dia a dia, quan es pon el sol, el trencament del dejú és celebrat alegrement pels creients, que s’afanyen a menjar abundosament al voltant d’una taula, rodejats de familiars i amics. Sovint, aquests sopars van acompanyats de l’intercanvi de regals de tot tipus. També s’intensifiquen les trucades i comunicacions per felicitar els familiars i amics que viuen als països d’origen.

El final del Ramadà

Després de trenta dies de restriccions, el final del temps sagrat esclata en celebracions de tota mena, especialment trobades per a fer àpats comunitaris. I les llars dels seguidors dels preceptes corànics s’omplen d’exquisideses culinàries d’arreu del món.

 Trobem múltiples formes de celebrar aquesta festivitat a casa nostra. En alguns municipis, els representants de les comunitats musulmanes demanen un equipament municipal i les diferents associacions col·laboren en tasques com la preparació dels àpats o la coordinació de mostres de música i dansa. En moltes ocasions, però, la falta d’un espai adequat obliga a fer la festa a casa, envoltats de la família i dels amics més íntims.

Més informació

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada