L'alcalde de Salt no vol que els marroquins votin a les municipals

11.7.11

Jaume Torramadé: "El percentatge d'immigrants de Salt no és bo ni per a ells ni per als autòctons" 

L'alcalde de Salt demana canviar la situació de pobles com el seu, on un 45% de la població són "estrangers, extracomunitaris i pobres". Torramadé diu que "ningú vol patir la situació que estem patint nosaltres"
L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé, ha reafirmat aquest matí en una entrevista al programa El món a RAC1, la seva proposta de limitar el número d'immigrants en municipis saturats, com el seu. Torramadé va dir ahir diumenge que caldria determinar un percentatge màxim de nouvinguts en poblacions amb situacions especials i ha explicat que Salt té un 45% de població estrangera. "La majoria són extracomunitaris i pobres", ha dit, "és una situació que no vol ningú per al seu poble i per això hem de fer alguna cosa per canviar-la". 

Per l'alcalde, aquestes xifres d'immigració "no són bones per a ningú, ni per als autòctons ni per als immigrants, perquè els autòctons no se senten a gust i els immigrants no troben el que han vingut a buscar perquè aquesta no és la realitat catalana". En aquest sentit ha posat com a exemple les escoles de Salt, on hi ha percentatges del 70%, el 80% i el 90% de nens immigrants. "Això no els ajuda", ha dit, "perquè aquesta no és la realitat catalana".

Torramadé ha comentat també la proposta de Zapatero de permetre que els ciutadans marroquins votin a les properes eleccions municipals i ha dit que aquest fet "augmentarà les diferències entre els immigrants i farà la gestió més complexa"./font
SALT (GIRONA), 10 (EUROPA PRESS) |  10.07.2011  

L'alcalde de Salt, Jaume Torramadé (CiU), ha advocat per facilitar la redistribució dels immigrants i per aquesta raó apunta que es podria determinar "un percentatge màxim de nouvinguts" als municipis que tinguessin situacions especials.

En una entrevista amb Europa Press, ha exposat que el seu principal objectiu és corregir el rumb que segueix la seva ciutat, que té 31.000 habitants i un 45% de població immigrant, un percentatge que considera massa elevat, i oferir "un model de país" centrat a la societat catalana en què puguin fixar-se els immigrants nouvinguts.

"No vull posar un número màxim, però sí que cal tenir en compte la mitjana de país --a Espanya és del 16%-- i als municipis que estiguessin molt per sobre d'això establir uns sistemes, un règim especial amb l'objectiu de sortir d'aquest règim", ha aclarit l'alcalde.

L'alcalde ha exposat que si tots els municipis estiguessin en aquestes xifres no hauria problemes o els problemes serien els mateixos per a tots.

I és que segons l'opinió de Torramadé "deixar la cosa a la seva natural evolució, no corregeix el problema per si de cas mateix", cal mirar cada situació i reconèixer que hi ha determinats municipis amb una pressió excessiva".

"No estic fent un discurs general, demano que es mirin els casos reals, els municipis estan en un nivell complicat", ha afirmat.

"No vull més recursos per tenir els mateixos problemes, si vull recursos és per poder canviar la situació", ha afirmat Torramadé, qui ha insistit que "no es tracta d'anar contra uns o contra altres, es tracta de mostrar qual és la situació i en situacions excepcionals veure quines mesures es prenen".

Amb la intenció de corregir aquesta situació, l'alcalde ha deixat sobre la taula diferents propostes; en primer lloc vol aconseguir que en la zona del centre de Salt tornin a viure autòctons.

Per a això proposa que des de l'oficina d'habitatge es posin mesures perquè els pisos que el consistori pugui comprar i posar de lloguer o a la venda, els posi a la venda de gent autòctona per "aconseguir reestablir proporcions en les comunitats de veïns".

Per aquesta raó vol transformar el tema de l'Àrea de Reforma Urbana (ARU), i és que segons el seu semblar ha patit un problema fonamental que és que "s'ha venut per buscar titulars i s'ha exposat només la part d'enderrocar pisos i no la de tornar a aconseguir la cohesió del barri, que ha quedat en segon terme", i això s'aconsegueix reestablint les proporcions de l'ecosistema.

"No es tracta d'anar en contra de ningú, el que dic és que s'està vivint una situació molt complicada i que o es posen elements de canvis per a Salt o això estendrà a una situació cada vegada més complicada", ha manifestat.

En segon lloc, l'alcalde s'ha preguntat perquè no s'obliga als municipis que construeixen grans polígons industrials a edificar habitatges de protecció oficial per a la gent que va a treballar a aquests polígons, "hi ha municipis molt petits en nombre d'habitants però que són riquíssims i que no saben que és la paraula endeutament i és que la gent que va a treballar allà pertany a municipis com Salt", ha dit.

Això provoca que el municipi on resideixen hagi d'assumir tots els temes socials, de convivència o escolarització, que no van amb el municipi on treballen.

"Potser seria millor que ho compartíssim tot una mica, perquè segurament si els mateixos immigrants que hi ha estiguessin distribuïts de manera diferent no tindríem problemes cap i tot seria més senzill".

Segons la seva opinió, "si s'haguessin facilitat les coses perquè el que treballa en un municipi visqui en ell, segurament estaríem parlant d'uns percentatges de distribució d'immigració més raonables per a tot el món".

Finalment, Torramadé vol recuperar una proposta que ja va manifestar fa anys, i és que en les escoles en les quals el percentatge de nens amb necessitats educatives especials siguin molt elevats, siguin els centres educatius veïns els que acullin part d'aquest alumnat.

"Nosaltres estem a uns tres quilòmetres de molts municipis on l'índex de nens immigrants és zero, ni aquell món és real ni el nostre tampoc", per aquesta raó anima a buscar un horitzó diferent per a la situació concreta de Salt, "no pretenguem aplicar les respostes estàndard a municipis i situacions que són molt singulars", ha insistit.

"Només reclamo que hi hagi alternatives per a escoles amb percentatges molt elevats, és a dir que en cap cas hi hagi més d'un 20% de nens amb necessitats educatives, procedents d'entorns complicats en cap aula de Catalunya, i als centres escolars on això ocorri, que per distribució, els municipis, àrees o escoles més pròximes, col·laborin amb una màxim també del 20%", ha proposat.

Això, ha dit, és la Generalitat qui ha de marcar-lo, però "la Generalitat prefereix un problema amb un ajuntament o un alcalde, que tenir una bronca amb 35 que no estiguin d'acord", ha lamentat.

ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS AMB ALT ÍNDEX D'IMMIGRACIÓ

De totes maneres, ha admès que una sola mesura no porta enlloc i per aquesta raó ha recuperat la idea de crear una associació de municipis amb "alt índex d'immigració extracomunitària pobre".

"Seguiré insistint en la idea perquè patim un conjunt de dificultats que només podrem resoldre i abordar de manera conjunta, així ens faran cas les administracions implicades".

"No hi ha una sola mesura, primer cal reconèixer quins municipis tenen aquesta situació i segon marcar un conjunt de mesures per pal·liar i millorar la situació amb l'objectiu d'estendre a normalitzar-la i posar-la al nivell de la mitjana de Catalunya", ha exposat.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada