Experts de la UB qüestionen la política d'ajuts als immigrants a Catalunya

19.7.11

El grup de treball de la Universitat de Barcelona (UB) la Talaia de les crisis ha qüestionat la política d'ajuts als immigrants en els àmbits de la sanitat, l'educació i l'habitatge, i ha demanat un "ús correcte" de les prestacions de l'Estat del Benestar
 
Així ho ha assenyalat en la seva última sessió, en què han participat com a ponents el regidor de Convivència i Civisme del Vendrell (Tarragona), Jaume Domingo, i la diputada de CiU al Parlament i directora del Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la UB, María Ángeles Marín, segons ha informat la UB en un comunicat. "Cal canviar la política d'ajudes a la immigració per una autèntica política de convivència que tingui en compte tant els immigrants com els autòctons, fundada en la feina i en l'ús correcte  de les prestacions socials", ha assenyalat el grup en el seu debat sobre els estrangers no integrats i la convivència als municipis. 

Una altra proposta passa per reduir la concentració d'immigrants a les escoles per evitar un "rebuig radical" per part de la població autòctona, i evitar els guetos de persones amb un mateix origen per facilitar la seva integració. "Cal reconèixer que la immigració és un problema --per als immigrants mateixos i per al país receptor--, i es percep socialment com a tal", ha afirmat, i ha instat els experts i els polítics a intercanviar estratègies en aquest àmbit. Igualment, ha apel·lat a la dignitat i a la seguretat per controlar els costums i pràctiques pròpies dels països d'origen que són "molestes, rebutjades o il·legals", com l'ús dels vels integrals, el masclisme i el maltractament. La Talaia de les crisis és un grup de treball interdisciplinari format pels membres de la comunitat acadèmica de la UB que es proposa abordar des del coneixement científic les transformacions de la societat i els canvis de valors. Per entendre per què succeeixen els canvis i com evolucionen té com a pilars la previsió i la comprensió.
Prenent com a referència el cas del Vendrell, on el partit xenòfob Plataforma per Catalunya (PxC) ha incrementat notablement la seva presència en el Consistori municipal fins a cinc regidors, i tenint en compte que el Vendrell no té un registre d’immigració superior a la mitjana de Catalunya, es va debatre sobre com afrontar els problemes associats a una immigració no integrada i com donar-hi solucions per a una convivència cívica en el si d’un municipi.

La Talaia de les Crisis proposa, en primer lloc, aplicar una metodologia per tractar el tema i assegurar-ne l’èxit:

1) Metodologia

-No s’ha de negar la realitat. Cal reconèixer que la immigració és un problema (per als mateixos immigrants i per al país receptor), i es percep socialment com a tal.

-Crear plans de convivència tant en les polítiques locals com en les nacionals sempre a llarg termini.

-S’han fet estudis sobre el tema que no s’han tingut en compte ni s’han considerat en les polítiques d’immigració. De vegades els experts no tenen present l’acció política, o els dirigents de les administracions públiques no parteixen d’uns fonaments científics per a l’acció de govern.

Així mateix, la Talaia de les Crisis considera que la immigració no és un fenomen nou a Catalunya. Per aquest motiu, fa una mirada al passat per analitzar onades d’immigració anteriors i veure’n les similituds i les diferències per aplicar-les, en la mesura que sigui possible, en el present.

2) Factors històrics

-El fenomen migratori no és nou; tot i així, a l’Estat espanyol és relativament recent comparat amb països com Gran Bretanya, França o Alemanya.

-Tanmateix, no podem oblidar que el poble ja estava sensibilitzat envers el fenomen migratori: a la dècada dels cinquanta del segle passat, es donen emigracions, hi va haver emigracions internes (emigració andalusa a Catalunya) i emigracions cap a l’estranger (catalans a Amèrica i/o espanyols a Alemanya, especialment). Podem dir, doncs, que es tracta de quelcom recent com a problema, però no d’un fenomen nou al nostre Estat.

-Tenir consciència que la integració d’un determinat volum d’immigració és lenta.

La Talaia també ha estudiat quines són les consideracions sociològiques que afecten la convivència entre els nouvinguts i els ciutadans autòctons.

3) Consideracions sociològiques que afecten la convivència

-Vivim en una societat, en què tothom, autòctons i immigrants, tenen drets i deures, però no hem d’oblidar que la discriminació existeix.

-Les relacions entre autòctons i immigrants són conflictives, cal promoure el treball en grup per garantir la convivència i enfortir la identitat social receptora.

-És molt difícil lluitar contra els estereotips i no és bo afrontar-los directament.

-Cal distingir els grans grups d’origen: xinesos, iberoamericans i magrebins. Els seus costums i les seves problemàtiques són diferents i requereixen també un tracte diferenciat. Ara bé, cal evitar també la generació de guetos per facilitar una integració progressiva.

-S’ha d’aconseguir que la immigració s’impliqui també en la realitat cultural del lloc de destinació. Pel que fa a aquest objectiu, el paper de la dona es considera cabdal.

-Hem de tendir a una secularització en les institucions públiques amb la finalitat d’aturar o eliminar els fonamentalismes religiosos d’alguns sectors de la immigració o de la població autòctona.

-En l’àmbit de l’educació, cal evitar fets com ara l’existència d’escoles amb un percentatge elevadíssim de població emigrant que provoqui un rebuig radical per part de l’autòctona.

-Calen mediadors fiables i eficaços perquè l’immigrant s’adapti als costums o a les disposicions del lloc d’acollida, especialment en el terreny sanitari.

-Tant per dignitat com per seguretat, cal controlar els costums o les pràctiques pròpies del lloc d’origen que són molestos, rebutjats o il·legals en el lloc d’acollida, com, per exemple, l’ús de la burca en la vestimenta de les dones o les actituds masclistes o de maltractament personal.

Finalment, la Talaia de les Crisis se centra en l’anàlisi dels aspectes polítics i econòmics que afecten la immigració i que faciliten o dificulten la convivència ciutadana.

4) Aspectes politicoeconòmics

-La política municipal té un coneixement més precís de la realitat de la immigració que no pas la política autonòmica o estatal. Des de la política local, s’ha actuat en àmbits com ara el de l’habitatge i el de l’educació, de difícil comprensió o acceptació per part de les polítiques nacionals. Aquestes actuacions són efecte de l’apropament dels polítics locals a la realitat concreta. Així, doncs, les polítiques globals haurien de tenir en compte experiències locals.

-Cal distingir els objectius de les polítiques en què el rebuig de l’emigració ha estat un dels punts del programa electoral, per exemple, els casos Albiol (Partit Popular) a Badalona i Anglada (Plataforma per Catalunya), en diversos municipis catalans. No totes les actituds contràries a la immigració són iguals.

-No podem pensar que els grups que defensen posicions xenòfobes són d’existència efímera en el marc polític actual.

-La crisi econòmica que patim des del final del 2007 ha agreujat el problema de la immigració.

-Cal canviar la política d’ajuts a l’emigració (en els sectors de la sanitat, l’educació, i l’habitatge, especialment) per una autèntica política de convivència que tingui en compte tant els immigrants com els autòctons, fonamentada en el treball i en l’ús correcte de les prestacions pròpies de l’estat del benestar.  

La Talaia de les Crisis

La Talaia de les Crisis és un grup de treball i opinió, l’objectiu del qual és la reflexió, des del coneixement científic, sobre la situació actual de crisi econòmica, les transformacions de la societat i els canvis pel que fa als valors (per això s’anomena en plural «de les crisis»). Es tracta, principalment, de posar la capacitat d'anàlisi d'un grup pluridisciplinari i interdisciplinari d'experts de la Universitat de Barcelona al servei de la societat catalana i espanyola, el qual emprendrà una anàlisi de la situació actual a partir de les dades existents, i d’altres qüestions relacionades amb l’entorn d’aquest tema, amb l’objectiu de seguir l'actualitat i les perspectives de futur i de canvis a mitjà i a llarg termini.

La Talaia de les Crisis s'organitza a partir de sessions internes de treball i de reunions amb experts que són convocats per debatre un tema en concret de la seva especialitat o experiència. A partir d'una anàlisi aprofundida de la realitat actual i de les tendències, es tracta d'elaborar un diagnòstic continuat, unes previsions al més ajustades possible i, quan escaigui, un dictamen sobre les mesures públiques i les conductes privades que són factibles i desitjables en cada moment.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada