La pressió dels indígenes carabaya aconsegueix aturar la construcció d'una central hidroelèctrica al Perú

23.6.11
















Una vaga general i una gran marxa aturen parcialment la construcció de la presa hidroelèctrica més gran del país · L'acord energètic entre el Perú i el Brasil amenaça altres poblacions indígenes. A partir d'ara s'haurà de consultar a la població per projectes d'aquestes magnituds.

El govern del Perú va anunciar el 13 de juny que cancel·lava definitivament el contracte amb l'empresa brasilera Egasur per dur a terme el projecte de construcció de la central hidroelèctrica de Inambari (situada a la terra dels indígenes carabaya), després d'una reunió amb els representants i polítics de la zona i d'una marxa de protesta de més de 4.000 persones en contra de la presa. L'encarregat d'anunciar la cancel·lació, el viceministre d'Energia Luis Gonzales Talledo, va assegurar que no es "donarà cap concessió temporal, ni definitiva, mentre no existeixi la consulta prèvia a la població", d'acord al       conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball.

Acord energètic Perú-Brasil
La presa d'Inambari era la més gran de les sis centrals hidroelèctriques que l'anterior govern peruà, el d'Alan García, havia previst en un pacte energètic amb el Brasil. El pacte consistia en la construcció d'aquestes centrals amb capital brasiler i en terreny peruà i on el 80% de l'electricitat aniria destinada al Brasil. Inambari era la més gran i s'havia calculat que expulsaria directament uns 4.000 indígenes de la zona, alhora que n'afectaria molts més per la dessecació del riu.

Des del primer moment, la majoria de la població de la zona va iniciar protestes continuades per intentar aturar la construcció de la central, tot i que sempre van trobar la negativa del govern peruà. Una setmana abans de la cancel·lació del projecte, els pobladors van iniciar una vaga total i indefinida que va bloquejar la carretera principal de la regió.

Humala d'acord, els indígenes escèptics
De fet, hi ha algunes veus dins del Perú que titllen la cancel·lació d'oportunista, ja que l'ha feta el govern de l'executiu sortint per deixar una patata calenta a les portes del nou govern presidit per Ollanta Humala. De fet, el nou president es va caracteritzar per assegurar durant la campanya que "preguntaria al poble abans de realitzar qualsevol projecte important".

Per la seva banda, la comunitat indígena de Carabaya tampoc ha quedat del tot contenta amb la resolució ministerial. Segons Olga Cutipa, vicepresidenta del Front de Defensa de Carabaya, recorda que el què volien era la "cancel·lació definitiva" del projecte, cosa que no s'ha aconseguit, i creu que deixa una porta oberta per reprendre'l. També alerta de les altres demandes del Front, com que s'abordi la contaminació del riu Ramis i s'aturin les concessions mineres a la regió. Acaba advertint a Humala que "si no ens fa cas, ens aixecarem de nou"./font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada