La Generalitat intervindrà per primera vegada en els processos d’accés a l’arrelament, renovació de la residència temporal i reagrupament familiar.
El coneixement de les llengües oficials i de les normes bàsiques de civisme i convivència tindran un paper clau.
El Departament de Benestar Social i Família comença a tramitar a partir d’avui dijous 30 de juny els informes d’integració i adequació de l’habitatge que deriven del nou reglament de la Llei d’estrangeria, publicat al Butlletí Oficial de l’Estat el passat mes d’abril. Es tracta de l’assumpció d’unes noves competències que permetran assumir a la Generalitat més quotes d’autogovern i exercir un paper determinant en l’àmbit d’estrangeria.
En concret, la Direcció General per a la Immigració intervindrà en tres processos:
- acreditació del grau d’integració de les persones que sol·licitin el reconeixement de l’arrelament social (pas previ indispensable per accedir a una autorització de residència temporal per circumstàncies excepcionals)
- acreditació de l’esforç d’integració per renovar l’autorització de residència temporal, en cas que no es compleixin tots els requisits que marca d’entrada l’Administració de l’Estat
- acreditació de l’adequació de l’habitatge per poder reagrupar el nucli familiar de la persona sol·licitant.
El Govern desplegarà aquestes noves competències en col·laboració amb el món local. En aquest sentit, cal recordar l’acord al que van arribar el conseller Josep Lluís Cleries i els presidents de les dues entitats municipalistes més representatives el mes d’abril, pel mitjà del qual s’establia un protocol d’actuació i es reconeixia el paper “decisiu i determinant” que tindran els ens locals i la mateixa Generalitat en aquests procediments d’estrangeria.
El nou procediment permet establir una sèrie de criteris compartits i homogenis entre tots els consistoris i la Generalitat per tal d’objectivar i fer més àgil i garantista el procés d’acreditació de la integració de les persones immigrades. En resum, es tindran en compte tres grans requisits per obtenir un informe favorable:
- el coneixement de les llengües oficials (català i castellà, a més a més de l’aranès a l’Aran)
- el coneixement de la societat d’acollida (codis de civisme, normes bàsiques de convivència, drets i deures elementals, obligacions fiscals, història del país, identitat pròpia, etc.)
- el coneixement del mercat laboral (drets i deures de les treballadores i els treballadors, Seguretat Social, el paper de les organitzacions sindicals i patronals, el treball per compte propi o aliè, etc.)
Tot plegat manté àmplies sinèrgies amb la Llei d’acollida de les persones immigrades i les retornades, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2010. Precisament, la Llei comporta la creació i universalització d’un servei de primera acollida arreu del territori que faciliti a les persones immigrades la formació en els tres àmbits temàtics citats.
Procediment
El sistema de gestió d’aquests informes serà per mitjà telemàtic, a nivell interadministratiu i regit pel principi d’unitat registral, per tal d’evitar més tràmits burocràtics dels estrictament necessaris. El primer pas que hauran de fer les persones sol·licitants és adreçar-se a l’ajuntament del municipi on estiguin empadronades i presentar el formulari de sol·licitud.
En el termini màxim de 30 dies hàbils es notificarà a la persona interessada si l’informe és favorable o desfavorable. Independentment del sentit de l’informe, la Generalitat n’enviarà còpia a les oficines d’estrangeria de l’Estat, on es resol el procediment principal de reagrupament familiar, arrelament social o renovació d’autorització de residència temporal.
En paral·lel, la Direcció General per a la Immigració està desenvolupant una campanya d’informació adreçada especialment als ens locals, als consulats, a les organitzacions i entitats del sector, i a les persones immigrades en general per tal d’informar dels nous informes d’estrangeria. En aquest sentit, ja ha habilitat un espai web específic.
