Californià: guanyador d’un Pulitzer confessa que és un sense papers

25.6.11

Sens dubte l’article més comentat d’aquesta setmana ha estat el de Jose Antonio Vargas pel dominical del New York Times confessant que és un immigrant il·legal. Originari de Filipines, Vargas és un periodista d’èxit que ha fet reportatges a la Casa Blanca, una sèrie d’articles seus sobre la Sida van convertir-se en un documental exhibit a Sundance i el 2007 va guanyar un Pulitzer (el premi peridístic màxim) per la cobertura del tiroteig a la Universitat Virginia Tech junt amb un equip del Washington Post.

Vargas explica com als 12 anys la seva mare el va enviar als Estats Units per viure amb els seus pares, que s’havien naturalitzat legalment i vivien a la ciutat de Mountain View de la badia de San Francisco (on té la seu Google). La seva mare, que volia una vida millor per ell, tenia planejat seguir-lo poc després però no va aconseguir-ho i segueix a Filipines. Ara fa 18 anys que no l’ha vista.



Alguns dels documents falsos que va utilitzar Jose Antonio Vargas


No va ser fins als 16 anys que Vargas va descobrir la seva situació quan va anar a fer-se el carnet de conduir i la funcionària que el va atendre li va dir que la seva targeta de resident era falsa, recomanant-li no tornar per allà. Més tard una professora del seu institut va canviar un viatge de fi de curs al Japó per Hawaii quan Vargas va dir-li que no podia sortir del país. La directora de l’institut i l’administrador del districte escolar van convertir-se en els seus protectors, iniciant el que anomena la seva “xarxa de suport” de gent que va interessar-se pel seu futur i va arriscar-se per ajudar-lo.

No oblidem que Califòrnia és l’estat amb el nombre més elevat d’immigrants sense papers del país (el 25% del total, segons dades del 2006), però a diferència d’altres estats amb xifres també elevades com Texas o Florida, Califòrnia és tradicionalment més liberal. Sobretot la badia de San Francisco, una ciutat on la policia té ordres de no entregar les persones sense papers a les autoritats federals i per tant és coneguda com a “ciutat santuari“. No obstant, fa dos anys va introduir-se el programa federal “comunitats segures” del departament d’immigració, demanant precisament que les autoritats locals entreguin els immigrants il·legals que trobin. Des que va introduïr-se, les autoritats tan San Francisco com del comtat de Santa Clara (on es troba Mountain View) l’han rebutjat i han intentat no participar-hi. De moment encara no han arribat a un acord amb el govern federal, i el debat segueix obert sobre aquest tema.


Però la intenció de Vargas en publicar aquest detallat i personal article ha estat fer campanya perquè el Congrés passi el famós DREAM Act, la proposta de llei que donaria la residència legal als estudiants universitaris sense papers (complint certs requisits) i que el president Obama va re-introduir al senat el passat mes de maig.

Casualment (o no) aquesta setmana un altre cas semblant ha captat l’atenció dels diaris, el de l’estudiant universitària de neurologia Mandeep Chahal, que havia de ser deportada dimecres. Chalal, que va venir de l’Índia amb la seva mare quan tenia 6 anys, ha viscut des d’aleshores al comtat de Santa Clara igual que Vargas, i igual que ell ha estat sempre una estudiant brillant i que hagués pogut acollir-se al DREAM Act en cas d’aprovar-se. A última hora els seus advocats van aconseguir un aplaçament de l’ordre de deportació.
Al molt la pena llegir l’article de Vargas per entendre la delicada situació de molts immigrants en aquest país. En un moment diu:
"Es creu que hi ha 11 milions d’immigrants indocumentats als Estats Units. No som sempre qui creus que som. Alguns recullen maduixes o cuiden dels teus fills. D’altres van a l’institut o a la universitat. I resulta que alguns escriuen articles que potser llegiràs. Jo vaig crèixer aquí. Això és casa meva. Però tot i que considero Amèrica el meu país, el meu país no em considera un dels seus."
Ara falta veure si el testimoni de Vargas i de milers d’altres joves que estan donant la cara ajudaran a que s’aprovi finalment el DREAM Act com a primer pas a una reforma seriosa sobre les lleis d’immigració dels Estats Units./font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada