Prenent com a punt de partida les revolucions democràtiques que sacsegen actualment els països àrabs, l’Acadèmia de la Llatinitat proposa una reflexió sobre els grans reptes que afronten la democràcia i el pluralisme en un món cada vegada més globalitzat. La temptació del populisme, les noves articulacions de les identitats culturals, el ressorgiment dels fonamentalismes o la crisi de la representació política són algunes de les qüestions que discutiran intel·lectuals d’arreu del món reunits al CCCB.L’Acadèmia de la Llatinitat és una organització internacional que pretén reforçar la solidaritat i promoure l’intercanvi cultural i científic entre els països i els pobles de cultura llatina. Com a part d’aquest programa, l’Acadèmia organitza dos cops l’any un gran debat que reuneix alguns dels intel·lectuals més destacats del panorama internacional. Aquesta vegada, el CCCB ha col·laborat amb l’Acadèmia de la Llatinitat per organitzar aquesta trobada a la ciutat de Barcelona.
Del 26 al 28 de maig de 2011 al CCCB
Dijous 26 de maig
10.00 h Sessió inaugural
Mario Soares, expresident de Portugal (1986-1996). És vicepresident de l’Acadèmia de la Llatinitat.
Jorge Sampaio, alt representant de les Nacions Unides per l’Aliança de les Civilitzacions i expresident de la República de Portugal (1996-2006).
Josep Ramoneda, filòsof, director del CCCB.
Cândido Mendes, rector de la Universitat Cândido Mendes (Brasil). És secretari general de l’Acadèmia de la Llatinitat.
11.30 h «La democràcia i el despertar de les identitats al Mediterrani» (I)
«La necessitat d’una democràcia profunda»
Arjun Appadurai, catedràtic de Mitjans, Cultura i Comunicació de la Universitat de Nova York.
«La democràcia en el món islàmic postcolonial»
Juan Cole, catedràtic d’Història de la Universitat de Michigan (EUA).
«Turquia i el nou Mediterrani»
Nilüfer Göle, sociòloga, directora d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París.
16.30 h «La democràcia i el despertar de les identitats al Mediterrani» (II)
«Algèria i l’enigma de la violència islàmica»
Luis Martínez, politòleg, investigador del Centre d’Études et de Recherches Internationales a París i Rabat.
«La reconstrucció de Líbia. De la Jamahiriyya a la democràcia?»
Dirk J. Vandewalle, professor de Ciència política a la Universitat de Dartmouth (EUA).
«Tunísia i la deflagració de la revolució àrab»
Hélé Béji, escriptora i presidenta del Collège International de Tunis.
Divendres 27 de maig
10.00 h «La subjectivitat col•lectiva postnacional»
«La societat observadora»
Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia social i política de la Universitat de Saragossa.
«L’aculturació potencial»
Abdulrahman Al Salmi, editor de la revista omanita Al Tasamoh (Tolerància).
«Malsons del present. Turbulències i polítiques del lloc a Bolívia»
Javier Sanjinés, professor de Literatura llatinoamericana i Estudis culturals a la Universitat de Michigan.
«Identitat i pluralisme restrictiu»
Xavier Rubert de Ventós, filòsof i polític, catedràtic d’Estètica a la Escola d’Arquitectura de Barcelona.
«Educació, conscienciació i desenvolupament sostenible»
Cristovam Buarque, senador del Brasil i professor del Centre de Desenvolupament Sostenible de la Universitat de Brasília.
16.30 h «Crisi de la representació»
«Paròdia i sinceritat a la cultura política occidental»
Dominic Boyer, professor d’Antropologia de la Universitat de Rice (EUA).
«Més enllà de la contradicció centre-perifèria»
Renato Lessa, professor de Teoria política de la Universitat Federal Fluminense (Brasil).
«Més enllà de l’excepció cultural»
Enrique Rodríguez Larreta, director de l’Institut de Pluralisme Cultural de la Universitat Cândido Mendes a Río de Janeiro.
«Llenguatge, identitat i comunicació: el cas del creole»
Mario Lúcio Sousa, músic, escriptor i pintor, ministre de Cultura de Cap Verd.
Dissabte 28 de maig
10.00 h «Occident i la globalització defensiva»
«El multiculturalisme europeu en qüestió»
François L’Yvonnet, professor de Filosofia i editor.
«El ressorgiment fonamentalista»
Jean Michel Blanquer, director general de l’Ensenyament Escolar del Govern de França.
«El do del passat»
Susan Buck-Morss, catedràtica de Filosofia política i Teoria social de la Universitat de Cornell.
«Pot la política esser no democràtica?»
Renato Janine Ribeiro, professor d’Ètica i Filosofia política de la Universitat de São Paulo.
16.30 h «Les forces democràtiques emergents en la globalització»
«Temporalitat, democràcia i justícia transicional a l'Amèrica Llatina»
Gerardo Caetano, historiador i analista polític, catedràtic de la Universitat de La República (Uruguai).
«La democràcia i el repte populista»
Fernando Coronil, professor d’Antropologia a la City University de Nova York.
«Lectures de la democràcia»
Wang Ning, professor de Llengua anglesa i director del Centre de Literatura Comparada i Estudis Culturals de la Universitat de Tsinghua (Pequín).
«Marginalitat, accés polític i democràcia profunda al Brasil»
Cândido Mendes, president de la Universitat Cândido Mendes (Brasil).
«El mal, o com pensar la democràcia a contrario»
Michel Wieviorka, sociòleg, director d’estudis a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales a París.
«Democràcia i hermenèutica»
Gianni Vattimo, professor de Filosofia de la Universitat de Torí i diputat al Parlament Europeu.
«La marea virtual: mobilització popular i primavera mundial de joventut»
Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO (1987-1999) i president de la Fundació per una Cultura de Pau. Presideix l’Acadèmia de la Llatinitat.
?
Participant/s: Mario Soares, Jorge Sampaio, Josep Ramoneda, Cândido Mendes, Arjun Appadurai, Juan Cole, Nilüfer Göle, Luis Martínez, Dirk J. Vandewalle, Hélé Béji, Daniel Innerarity, Abdulrahman Al Salmi, Javier Sanjinés, Xavier Rubert de Ventós, Cristovam Buarque, Dominic Boyer, Renato Lessa, Enrique Rodríguez Larreta, Mário Lúcio Sousa, François L’Yvonnet, Jean Michel Blanquer, Susan Buck-Morss, Renato Janine Ribeiro, Gerardo Caetano, Wang Ning, Michel Wieviorka, Gianni Vattimo, Federico Mayor Zaragoza
