Cada vegada més gent creu el contrari. Els immigrants aporten més del que costen a l'Estat del Benestar, encara que cada vegada més gent creu el contrari, segons un estudi finançat per Obra Social "la Caixa" del que es desprèn que el "gran beneficiari" d'aquesta contribució és l'Administració General de l'Estat.
L'estudi, elaborat pels investigadors Francisco Javier Moreno i María Bruquetas i presentat pel director general de Fundació "la Caixa", Jaime Lanaspa, explica que existeix un "desajustament" entre els recursos fiscals generats per la immigració i la seva distribució territorial, la qual cosa provoca la saturació dels serveis socials en les comunitats amb més immigrants.
Segons ha explicat Moreno, no es tracta, per tant, que els immigrants estiguin fent un major ús que els autòctons dels serveis socials, sinó que "hi ha un canvi de demanda i l'oferta no s'ajusta" per la "lentitud de les administracions per adaptar-se". "El lògic és que hi hagi un augment dels serveis públics d'acord amb aquesta nova demanda (...) però és clarament insuficient", ha afegit.
Sobre aquest assumpte, l'estudi explica que "comunitats com Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, en les quals l'arribada d'immigrants ha representat ràpids increments de població resident, han experimentat dificultats per respondre a la demanda addicional de prestacions i serveis sense que el finançament rebut del govern central s'hagi ajustat al mateix ritme".
Moreno ha comentat que quan tradicionalment un ciutadà espera 24 hores per rebre cita mèdica i, després d'un increment notable de població en el seu municipi l'espera s'amplia en dies, sol culpar als nous veïns, als quals comença a percebre com a "competidors en l'accés a les prestacions socials", encara que, com explica l'estudi, no ho siguin.
Així, l'actitud dels ciutadans enfront de la immigració es va "gradualment deteriorant" i "van augmentant les actituds negatives": mentre en 2002 un nou per cent dels espanyols declaraven que no s'havia de permetre l'entrada a cap immigrant, en 2008 el percentatge arribava al 15,5 per cent. En el mateix període, la xifra d'els qui permetrien l'entrada a molts immigrants va descendir més d'un sis per cent.
No gasten més que els espanyols.
L'estudi, elaborat pels investigadors Francisco Javier Moreno i María Bruquetas i presentat pel director general de Fundació "la Caixa", Jaime Lanaspa, explica que existeix un "desajustament" entre els recursos fiscals generats per la immigració i la seva distribució territorial, la qual cosa provoca la saturació dels serveis socials en les comunitats amb més immigrants.
Segons ha explicat Moreno, no es tracta, per tant, que els immigrants estiguin fent un major ús que els autòctons dels serveis socials, sinó que "hi ha un canvi de demanda i l'oferta no s'ajusta" per la "lentitud de les administracions per adaptar-se". "El lògic és que hi hagi un augment dels serveis públics d'acord amb aquesta nova demanda (...) però és clarament insuficient", ha afegit.
Sobre aquest assumpte, l'estudi explica que "comunitats com Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, en les quals l'arribada d'immigrants ha representat ràpids increments de població resident, han experimentat dificultats per respondre a la demanda addicional de prestacions i serveis sense que el finançament rebut del govern central s'hagi ajustat al mateix ritme".
Moreno ha comentat que quan tradicionalment un ciutadà espera 24 hores per rebre cita mèdica i, després d'un increment notable de població en el seu municipi l'espera s'amplia en dies, sol culpar als nous veïns, als quals comença a percebre com a "competidors en l'accés a les prestacions socials", encara que, com explica l'estudi, no ho siguin.
Així, l'actitud dels ciutadans enfront de la immigració es va "gradualment deteriorant" i "van augmentant les actituds negatives": mentre en 2002 un nou per cent dels espanyols declaraven que no s'havia de permetre l'entrada a cap immigrant, en 2008 el percentatge arribava al 15,5 per cent. En el mateix període, la xifra d'els qui permetrien l'entrada a molts immigrants va descendir més d'un sis per cent.
No gasten més que els espanyols.
Amb tot, els immigrants no generen una major despesa social que els autòctons. El científic titular de l'Institut de Polítiques i Béns Públics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha indicat que els immigrants consulten un set per cent menys al metge de capçalera i fins a un 16,5 per cent menys a l'especialista, encara que visitin un 3,2% més les urgències. Encara que suposen el 12% de la població, se'ls destina un cinc per cent de la despesa sanitària.
A més, el 30 per cent dels immigrants a Espanya són pobres, percentatge que entre els autòctons és del 18 per cent i, malgrat això, "només un 6,8% de les intervencions socials" es dirigeixen a aquesta població i d'elles, el 60 per cent tenen per objecte facilitar informació o derivar a altres recursos, conforme ha apuntat María Bruquetas. /Font
A més, el 30 per cent dels immigrants a Espanya són pobres, percentatge que entre els autòctons és del 18 per cent i, malgrat això, "només un 6,8% de les intervencions socials" es dirigeixen a aquesta població i d'elles, el 60 per cent tenen per objecte facilitar informació o derivar a altres recursos, conforme ha apuntat María Bruquetas. /Font
