Què vol dir integració?

16.4.11

Un dels conceptes més utilitzats quan es parla de la gestió de la immigració és la integració. Tothom coincideix a dir que “els immigrants s’han d’integrar” però, a vegades, sota aquesta afirmació aparentment tant clara, hi ha punts de vista molt diferents i contradictoris. És a dir, no existeix una única manera d’entendre la integració.

Bona part d’aquestes interpretacions es deuen a models teòrics que alguns països van desenvolupar a mitjan del segle passat. Vegem, doncs, de manera molt resumida, els orígens dels principals models d’integració dels immigrants.

El model alemany: la segregació
Aquest model, nascut a mitjan del segle passat, separava els membres de la societat receptora i la població immigrant. Fora de l’àmbit laboral l’immigrant no existia, era considerat un visitant i es pensava que marxaria quan no tingués feina. L’immigrant era conegut popularment com el treballador convidat. Per tant, les autoritats no es plantejaven cap mesura per fomentar el coneixement de la societat d’acollida per part dels nouvinguts.

El model francès: l’assimilació
El model francès d’integració sorgeix en el si dels processos de descolonització i la conseqüent arribada a França de persones provinents majoritàriament del Magrib. Aquest model, que s’inspira en els valors de la Revolució, atorga la ciutadania a les persones però aquestes han de renunciar a qualsevol expressió de la seva identitat en l’àmbit públic. És a dir, l’immigrant s’ha de sotmetre a uns valors i ha de renunciar a mostrar qualsevol expressió de la seva identitat en l’àmbit públic. Es busca, doncs, aconseguir una societat homogènia.

El model anglosaxó: el multiculturalisme
El multiculturalisme reconeix la diversitat com un valor positiu de tota societat i promou que tots els grups culturals puguin mostrar la seva diversitat, tot i que s’han de compartir uns valors. Les diferents comunitats culturals conviuen entre elles però cadascuna es manté estàtica en el seu espai. L’exemple més clar d’aquesta idea són les ciutats britàniques o americanes, amb barris formats exclusivament per comunitats concretes. És a dir, els ciutadans viuen en un mateix espai, però no conviuen.

I el model català?
En certa manera, el model català s’ha configurat a partir de la suma d’aportacions dels models anteriors. Així, és assimilacionista pel que fa al respecte als drets i els valors democràtics (tothom els ha de respectar). És multicultural perquè respecte la diversitat, però també és intercultural perquè, més enllà de la coexistència entre els diferents grups culturals, aposta per la construcció conjunta d’una societat en base al respecte d’uns valors comuns, com poden ser la llengua, el model de societat i de convivència, entre altres.

La integració és un procés que afecta tan els immigrats com a la societat d’acollida. Probablement l’immigrant és qui ha de fer els esforços més grans per conèixer la societat on ha arribat, però si aquesta no li facilita les condicions, difícilment aquest procés serà exitós. /mes

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada