Musicas del mon: la rumba catalana, la rumba de Barcelona.

7.4.11

 
Gato Perez - "Gitanitos y morenos" (1975)

 La rumba catalana és un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

Pels anys cinquanta i seixanta del segle XX, en primer lloc a través dels músics llatinoamericans que arriben a Barcelona amb orquestres de ball, i també pels nombrosos viatges de gitanos de Barcelona a Colòmbia i Veneçuela per a vendre roba, unit als discos del nou gènere salsa que s'està desenvolupant a Nova York; quallen poderosament aquests sons llatins entre els calós barcelonins, i molts dels temes passen al seu repertori, prou familiaritzats amb els balls d'envelats i sales de festa, molt arrelats a la Ciutat Comtal.


La petjada del poeta argentí: La dignificació del gènere

A partir dels anys setanta, l'evolució de la nostra societat va posar la "rumba catalana" en una difícil tessitura: malgrat ésser un producte sorgit i arrelat en barris populars i catalans -com Gràcia, Hostafrancs o el carrer de la Cera-, el règim dictatorial de Franco intenta publicitar la visió -sobretot a Catalunya- de què la popular rumba és un producte-estrella més de l'"Espanya eterna" que per aquells anys cada cop s'omplia de 600, sueques i protestes de tota mena.

Musicalment, el "boom" comercial l'havia tornat més xabacà, el públic disminuïa i l'ambient rumbero començava a patir-ho.

En aquesta situació, s'ha de remarcar el paper a la ciutat de dos músics de talla: Mario Fernandez "Mayito" i Xavier Patricio Gato Pérez.

Fernandez "Mayito", cubà, havia estat ja pianista de la banda de Rafael Cortijo i de Tito Rodríguez, destacat intèrpret de salsa. I l'argentí "Gato Pérez" de latin jazz. Va residir i treballar a Nova York abans de venir a viure a Barcelona. Un cop aquí, formarà la banda Salsa Gitana amb gitanos de Gràcia (família Abellán), i amb la presència de Ricard Tarragona i Manel González "Patata", nebot de "El Pescadilla". En el treball de "Salsa Gitana" es pot apreciar a la perfecció la presència de patrons musicals caribenys en el piano de "Mayito", barrejats amb tota naturalitat amb les entonacions calós de Gràcia. Aquesta base rítmica, ja establerta pels germans González, es farà permanent en la Rumba Catalana.

Gato Perez aporta un element inesperat a la Rumba Catalana. Músic amant i coneixedor de diversos estils (folklore argentí, jazz-rock, pop...) serà l'autor d'alguns temes memorables que demostraran sense dubte que els patrons de Rumba poden ser aplicats a la narració d'histories, a les reflexions existencials… En definitiva, dignificarà l'estil i l'hi donarà carta de naturalesa. És precisament aquesta intervenció de músics que no provenen de la tradició gitana -Pedrito Díaz, Josep Cunill, Ricard Miralles, Xavier Batllés…- la que n'evita un cert perill de degeneració entre la marginalitat de baixa estofa i la manipulació més descarada de l'espanyolisme nostàlgic./font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada