El nou reglament de la llei d'estrangeria, que divendres es va aprovar de manera definitiva al consell de ministres, ha liquidat la polèmica sobre la importància de parlar una llengua oficial (com el català) a l'hora de renovar els permisos de residència i treball dels estrangers que viuen a l'Estat. L'última modificació del reglament ha substituït l'exigència del "coneixement" pel matís de l'"aprenentatge". "Es tracta de valorar l'esforç i no el resultat, perquè no exigirem exàmens ni un nivell determinat", explica la secretària d'estat d'Immigració i Emigració, Anna Terrón, que diu que la revisió fa que el reglament sigui més fidel a la llei.
L'aprovació del reglament arriba setmanes després que el govern d'Artur Mas anunciés que el català serà "molt determinant" per certificar la integració dels immigrants. De fet, la llei d'acollida de Catalunya preveu que els estrangers que vulguin obtenir el certificat d'integració -per renovar, per exemple, els permisos de residència- participin en cursos d'acollida, que inclouen sessions de llengua. Tanmateix, la norma no especifica que els nouvinguts hagin d'acreditar els coneixements de català en un examen.
Protecció en cas de violència
El nou reglament estatal especifica una protecció especial per a les dones estrangeres en situació irregular que hagin estat víctimes de violència de gènere. "No s'obrirà un expedient d'expulsió a les persones que denunciïn maltractaments fins que no hi hagi una sentència, i si la sentència és favorable a la dona maltractada, obtindrà protecció", detalla Terrón. Recollint la petició d'entitats socials, el govern estatal pretén que les immigrants irregulars no se sentin intimidades per denunciar casos de violència a la llar.
Garanties laborals
El reglament sancionarà els empresaris que contractin treballadors estrangers i després no compleixin els compromisos laborals. "Si un empresari ofereix un contracte d'un any a un immigrant i després l'acomiada al cap d'un mes, no podrà tornar a contractar un altre treballador estranger per un període de tres anys", recorda Terrón.
Tambe el reglament garanteix que tots aquells immigrants que retornin al seu país d'origen per haver-se quedat a l'atur conservaran intactes els drets adquirits en funció dels anys treballats i de la seva residència a Espanya, cosa que els beneficiarà en cas que decideixin tornar a territori espanyol per treballar. De fet, aquestes persones "se'ls comptabilitza a tots els efectes" el període de treball a Espanya.
En virtut d'aquesta mesura, el text aprovat pel Consell permet "encoratjar" tots aquells immigrants que hagin perdut la feina a Espanya a adoptar "el retorn voluntari" cap al seu país d'origen, aquestes persones mantindran el reconeixement de la seva estada en territori espanyol en cas que decideixin tornar a Espanya aprofitant un "repunt, com sembla," de l'economia i es necessiti mà d'obra.
