Les revoltes al nord de l'Àfrica i al Pròxim Orient

7.4.11

Anwar Zibaoui Expert en assumptes àrabs i mediterranis.

La por ha canviat de bàndol: El problema central del món àrab radica en el mal govern, l'absència de llibertats i la corrupció.

El món àrab, des de l'oceà Atlàntic fins al Golf, viu moments històrics. El seu mapa polític es redibuixa novament; un canvi profund s'està produint, a vegades amb final pacífic i altres a sang i foc. La guspira que va encendre Mohammad Buazizi va despertar la població adormida que ha ensorrat el teló de la por. Les últimes dècades, els pobles temien el poder del governant i la supremacia dels militars. Avui, són els governants els que, perquè temen la veu del poble, comencen a cedir a les demandes, espantats per les revoltes i incapaços de frenar les ànsies dels joves, que compten amb un aliat inesperat: els nous mitjans i les xarxes socials i de comunicació.

Quan comença la transició a Tunísia i Egipte, la situació a Líbia i el Iemen es mou cap als extrems, i castiga amb més patiment els pobles. Mentrestant, altres països se sumen a la demanda democràtica: Bahrain, Jordània, el Marroc, Algèria, Síria, i això continuarà.

Les revolucions no neixen del buit, sinó de l'acumulació de la humiliació, el càstig col·lectiu i la marginació. Les raons que motiven el moviment als carrers àrabs són similars, però les circumstàncies són diferents. La meta final i com interactuen les causes seran diferents a cada país a causa de les seves característiques: la història, l'estructura social, les relacions i el grau de coherència entre els seus components, les relacions amb la comunitat internacional, i la naturalesa del tirà. Hi ha molts denominadors comuns en l'exercici dels pobles i en el comportament dels seus governants, però no són suficients per si mateixos per arribar a conclusions iguals ni a determinar-ne la sortida o dibuixar un horitzó de futur.

Els joves surten de les universitats o les escoles per anar a les places. No pertanyen a partits, però comparteixen la realitat de la desesperació i el desig. No estan motivats per un líder inspirador o espiritual. Les xarxes socials faciliten les cites. L'espai obert els protegeix de les pràctiques que els règims van utilitzar per silenciar-los.

La por ha canviat de bàndol. Són conscients de les dècades perdudes de pobresa, de desenvolupament estancat, d'absència de drets i llibertats, de desocupació. Ja no hi ha més pretextos i el plom pot ser costós per als governants. S'ha acabat l'era de l'eterna tranquil·litat per excessiva, com ho és l'ansietat permanent la durada de la qual és perjudicial. S'ha de començar a construir el futur encara que sigui incert. No hi ha retorn al malson perquè l'aposta per la dignitat i la llibertat guanyarà, encara que el camí sigui llarg i dolorós.


És evident que la majoria dels governs àrabs han interpretat tard i malament les transformacions del món. No hi ha cap altra opció que escoltar la gent. Es necessiten decisions valentes que permetin el diàleg, perquè ja no es pot amagar la veritat. Seria simplificar massa pensar que les revoltes estan causades pels preus alts i l'atur galopant. El descontentament per la situació econòmica en pot ser un detonant, però seria un gran error creure que és la causa de tot quan el problema central radica en el mal govern, en l'absència de llibertats, en la corrupció i en la demanda de drets polítics i de democràcia. Els líders àrabs han d'analitzar correctament les lliçons dels esdeveniments si volen evitar el mateix final.

Encara és prematur extreure una visió global de la situació, però sí que es poden apuntar una sèrie de conclusions que seran factors a tenir en compte independentment dels resultats finals. En primer lloc, no es podrà implantar un sistema en contra de la voluntat majoritària d'un poble. En segon lloc, s'ha de prioritzar l'equació pa, llibertat i dignitat humana i no utilitzar les qüestions de la ideologia nacional, els conflictes regionals, la religió o la lluita contra l'imperialisme.

Una altra lliçó és la caiguda de les formes tradicionals de manifestar-se i la irrupció de les xarxes Facebook i Twitter, que en el temps globalitzat de la comunicació han adquirit un paper molt destacat pel que fa a l'enllaç i la coordinació. Finalment, una altra conclusió ens ensenya que el canvi l'han d'aconseguir les mateixes societats, no s'ha d'imposar des de l'exterior.

No hi ha conspiracions externes que moguin les revolucions socials, com s'ha insinuat. Els governs han de respondre de manera permanent, i no temporal, a les demandes i escoltar els missatges del poble. Han de continuar presentant iniciatives positives i serioses que contribueixin al restabliment de les reformes polítiques, amb l'objectiu de reforçar els principis de la justícia social i els drets humans i protegir la dignitat dels ciutadans, la llibertat, la seguretat, i no els seus propis i estrets interessos.

Només és el començament d'un llarg viatge. S'estan dibuixant nous mapes. Som davant de grans interrogants que esperen trobar respostes que permetin a aquesta regió arribar al tren de les transformacions./font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada