La Fundació "Casa Amèrica Catalunya" celebra el seu centenari

2.4.11

La Fundació "Casa Amèrica Catalunya" celebra el seu centenari amb la voluntat de ser un pont que fomenti la integració, després d'un llarg camí que va arrencar a començaments del segle XX quan, entre interessos comercials i culturals, va néixer a Barcelona una entitat amb la mirada posada a Amèrica Llatina. "El paper de cases com la nostra és aquest paper d'integració", diu en una entrevista amb Efe Antoni Traveria, director de "Casa Amèrica Catalunya", fundació hereva d'aquella "Casa d'Amèrica de Barcelona" que va quedar constituïda el 2 d'abril de 1911.

Va ser la primera "Casa d'Amèrica" d'Europa, fruit de l'obstinació d'empresaris, polítics i membres de l'alta burgesia catalana que van voler obrir les portes de Catalunya al continent americà per mantenir els llaços, especialment els comercials, després de les pèrdues de Cuba i Puerto Rico. Amb seu en un palauet de Barcelona, l'associació va iniciar la seva ruta amb el suport dels cònsols llatinoamericans acreditats a la ciutat i les adhesions de personalitats dels dos costats de l'Atlàntic.



"No puc menys que aplaudir amb tot entusiasme l'obra que realitza la Casa d'Amèrica. La idea principal porta a alts i generosos propòsits", va escriure l'autor nicaragüenc Rubén Darío en una dedicatòria que figura a l'arxiu, entre d'altres escrits de suport. La institució assoleix "un enorme prestigi a nivell internacional", indica Traveria, qui subratlla que en pocs anys l'enfocament comercial del projecte "es fusiona amb l'ànima cultural". Però arriba la Guerra Civil. La Casa d'Amèrica "pateix de manera especial perquè és fidel majoritàriament a la República", explica. "Es produeix un buit", diu. El 1947, el règim franquista l'acaba asfixiant al crear l'Institut d'Estudis Hispànics de Barcelona, una delegació de l'Institut de Cultura Hispànica de Madrid. Són temps d'"actes folklòrics", comenta. El 1979, la Casa s'integra a l'Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI), i en els 80 es recupera l'esperit dels primers anys coincidint amb el boom dels escriptors llatinoamericans que en algun moment passen per la Casa.

La constitució de la Fundació

L'associació es converteix el 2006 en la Fundació "Casa Amèrica Catalunya", amb un patronat format per representants de la Generalitat, l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) i l'Ajuntament de Barcelona, així com socis privats del ICCI. L'objectiu és "la cooperació cultural al desenvolupament", diu el seu director. Es tracta de "traslladar a Amèrica Llatina la nostra producció de cultura, amb exposicions, teatre, i d'allà el mateix cap a aquí. Es tracta de jugar el paper de pont, salvar les distàncies", indica. També col·labora amb els consolats llatinoamericans i és un complement a les institucions en l'àmbit de la cooperació.

Una altra prioritat és "treballar amb els col·lectius llatinoamericans" establerts a Catalunya, afegeix. "Això és integració al final", diu. La Casa ofereix mensualment una àmplia agenda en la qual figuren cicles i debats en diversos àmbits i presentacions de coneguts intel·lectuals. En alguns casos la sala de conferències de la seu, ara situada en un pis, es queda petita per acollir el nombrós públic. La falta d'espai obliga també a la Fundació a tenir part del seu extens arxiu en altres entitats. La institució ha editat un total de 28 llibres amb el seu segell "KM 13.774", així anomenat en referència a la distància màxima que hi ha entre Catalunya (Port Lligat, a la Costa Brava) i Amèrica Llatina (Illa de Pasqua, Xile).

Dilluns que ve, commemorarà el seu centenari en un acte institucional que comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i del secretari iberoamericà, Enrique Iglesias, entre d'altres personalitats. S'inaugurarà l'exposició "Cent veus, un centenari" que inclou les reflexions de cent personalitats que han participat en activitats de la Casa i els retrats en forma de caricatures de les quals formen part de la mostra de la mà de l'humorista gràfic argentí Miguel Repiso, Rep. Assistiran també a l'acte els cònsols llatinoamericans acreditats a Barcelona.

Traveria diu que a l'arxiu de la institució està el que considera "la joia de Casa Amèrica": un document signat el 1936 pels cònsols llatinoamericans, en què diuen que "tot l'arxiu és patrimoni de la comunitat iberoamericana de nacions". Amb aquest gest, afegeix, els cònsols van evitar que en el 39, després de la victòria franquista, desaparegués o es portés a un altre lloc la valuosa herència americanista. /Font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada