El català és útil

7.4.11

El llibre ‘500 raons per parlar català', de David Pagès, aplega mig miler d'arguments a favor de la llengua de gent de tots els àmbits de la societat.

Ningú no ho diria vist el recent informe sobre Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, que diu que un 22,5% dels ciutadans no parlen la llengua pròpia del país, però resulta que parlar català és útil. I molt. Així ho defensa el filòleg i escriptor David Pagès en el llibre 500 raons per parlar català, de CCG Edicions, presentat recentment a Barcelona i ahir a Girona. L'autor ha tingut la paciència d'anar aplegant al llarg dels darrers anys testimonis de gent de dins i de fora dels Països Catalans que s'entesten a defensar la utilitat de l'idioma de Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i Josep Guardiola.

Pagès exposa mig miler d'arguments a favor del català a càrrec de persones que van des de prohoms del país fins a nouvinguts que han adoptat el català com a llengua franca al país que els acull.

“Vull formar una família i vull que, quan el meu fill em demani si el puc ajudar amb els deures de l'escola, jo no li hagi de dir «no puc», perquè no entenc el català”, raona Guillermo Neffke, immigrant argentí. “Si treballo aquí he de parlar català. A molts clients els fa gràcia que em dirigeixi a ells en català i, a més que et tracten molt bé, quan marxen et deixen més propina”, explica Dorothy Ballon, una filipina que treballa en un restaurant.

El locutor de ràdio d'origen andalús Justo Molinero adverteix, però, contra l'estesa pràctica dels catalans de passar-se al castellà a la primera oportunitat. “Els catalans han de ser més cabrons i no han de canviar de llengua davant d'un castellanoparlant perquè dificulten enormement la integració lingüística dels que hem vingut de fora”, avisa Molinero.

D'altres esgrimeixen arguments que apel·len a la supervivència de la llengua: “Cada vegada que diem «bon dia», més que saludar, salvem un món”, assegura la presidenta del Grup d'Estudis de Llengües Amenaçades, Carme Junyent, que recorda que el català “té la capacitat d'atorgar la nacionalitat sense papers”.

El llibre és també un cant a l'“autoestima” –diu Pagès–. I és que, tal com afirma el filòleg Miquel Pueyo, “respecte al futur de la llengua, hem de ser optimistes per força. Ningú puja a un vaixell que s'enfonsa”. Un vaixell que, segons Rodoreda, “és l'ànima d'un país”. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada