El 8 d’abril és el Dia internacional del Poble Gitano

7.4.11








El 8 d’abril, es celebra el Dia Internacional del Poble Romaní. La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya retrà homenatge avui als seus avantpassats i a les víctimes gitanes al llarg de la història. Cada any, a un dels rius catalans es commemora l’èxode d’aquesta comunitat. Les dones gitanes tiren pètals de rosa a l’aigua com a símbol de l’èxode viscut pel poble gitano des de la seva sortida de l’Índia ja fa més de mil anys. Després els homes gitanos fan surar petites espelmes en record de les víctimes. Avui es trobaran al riu Besòs a Montcada i Reixach a les 12 h.

La festa continua a la tarda amb un repartiment de clavells a la plaça del Pi i la plaça Espanya i, conclou amb un acte cultural, a la Font Màgica de Montjuïc, que s'encendrà d'una manera molt especial: amb els colors de la bandera del poble gitano i amb una rumba catalana posant la banda sonora del moment.

Els actes, seguiran amb la lectura del Manifest en motiu del dia internacional del poble gitano, en caló, català i castellà, 'Himne Gelem Gelem'. Tot seguit, hi haurà parlaments dels membres del Consell Municipal del Poble Gitano. Despres un concert en el qual hi participen diferents grups de música d’arrel gitana del país.

A més, aquest any sota la proclama la Rumba de Barcelona la portem tots i totes, i gràcies a la Plataforma Rumbera, Foment de la Rumba Catalana (FORCAT), es vol retre homenatge i reconeixement al Poble Gitano, a la Rumba Catalana i a Barcelona. /activitats



Una mica d’història

Els orígens del poble rom, gitano o romaní són complexos. S’han elaborat diversos estudis per comprendre els motius de la diàspora i la lògica de les migracions que l’han associat històricament al nomadisme. Tot i amb això, gairebé tots els estudis apunten a que els orígens es remunten a la zona central del nord de l’Índia, al Punjab. Ronald Lee (1998) a The Roma: Origins and Diaspora explica que es tractava d’una basta població composada per diferents castes i pobles de treballadors, artesans i guerrers agrupats en una confederació Rajput. Molts dels grups d’aquesta població pertanyien a una sèrie de castes anomenades “dom” o “rom” d’aquí romaní.

L’èxode va començar al segle X i XI quan un regnat musulmà va envair l’Índia. Després d’inacabables disputes, els "dom" es van veure obligats a emigrar cap a la Vall de l’Indo i Caixmir. Començava així una diàspora que portaria a aquest poble a l’Àsia, seguint la ruta de la seda fins a l’imperi Persa. Generacions més tard, cap a Armènia i l’Imperi Bizantí. Al segle XIII entraven als Balcans, fins a Romania. A partir d’aleshores el poble romaní es va dividir en una sèrie de petits grups que van prendre direccions diferents estenent-se per tots els països d’Europa al s. XV. A l’estat espanyol hi ha documents que proven la seva presència al territori cap a 1415.

Nomadisme o persecució
La història d’aquest poble està marcada per la discriminació, el desterrament, les persecucions, humiliacions, ultratges i deportacions des que començà el seu èxode al segle X.
A la pràctica, mai van ser ben rebuts a cap zona geogràfica, a l'arribada a Europa, només posar-hi un peu, van començar a ser foragitats i perseguits. A França les expulsions començaven cap a 1427 i a Espanya amb els reis Ferran i Isabel la Catòlica, que ja havien expulsat prèviament a jueus i musulmans. El 1499 es decretava l’expulsió de gitanos si aquests no es convertien al catolicisme. El mateix s’esdevindria a Anglaterra, Alemanya i Bèlgica.

Més endavant, al s. XVIII el rei Ferran VII n’ordenaria l’extinció amb el que avui es coneix com la Gran Redada, on es van detenir 9.000 gitanos, que es sumaven als 3.000 ja empresonats. Els homes s’enviaven a galeres i les dones i els nens a la presó.

De fet, si anem més endavant, no hi ha cap època de la seva història ni llocs d’assentament en que no es registri violència i discriminacions (durant la II Guerra Mundial, als camps nazis, durant el comunisme als països de l’est, a la guerra dels Balcans....). Per més temps que passi és una comunitat injuriada arreu.

Avui
Avui dia el poble romaní s’ha dispersat en quatre continents, Àsia, Àfrica, Europa i Amèrica i forma per 20 milers de persones. A Europa, com a mínim, és la primera minoria ètnica del continent. Catalunya és després d’Andalusia la comunitat autònoma on aquesta comunitat és més present, amb més de 80.000 persones segons la Fundación Secretariado General Gitano de España.

En un intent d’organitzar aquest univers dispers, l’any 1971 es celebrava a Anglaterra el primer Congrés Mundial Romaní, on els delegats dels 14 països participants van prendre diverses mesures entre les que hi destaquen l’estandardització de la llengua o la creació de la bandera gitana: sobre un fons verd que simbolitza la terra fèrtil i blau cel per expressar la llibertat del cel s’hi dibuixa la chakra, una roda solar de 24 raigs que evoca la llibertat del camí.

Des de 1979 aquesta comunitat té també la representació política al Consell Econòmic i Social de l’ONU.

A Catalunya són moltes les organitzacions i entitats que treballen pel desenvolupament i la dignificació d’aquesta comunitat:

Unión Romaní
Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya
Fundació Pere Closa
Fundación Secretariado Gitano de España
Associació Gitana de Mujeres Drom Kotar Mestipén
Federació de joves gitanos de Catalunya
Agrupació d’Entitats per al Desenvolupament del Poble Gitano dels Països Catalans
/font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada