Migracions: de la diàspora a la globalització

5.3.11

Amb la finalitat de crear un mitjà per a garantir la llibertat de circulació i l'assentament dels éssers humans en el planeta, l'Assemblea Mundial de Migrants va reunir activistes del Fòrum Social Mundial a l’Illa de Gorée-Dakar, al Senegal, i va culminar amb la presentació de la Carta Mundial de l’Emigrant, el 4 de febrer del 2011. El document va ser escrit col·lectivament per més de cinc mil persones de tot el món, tasca que va dur més de quatre anys. El procés va començar en Marsella en el 2006 i va ser portat a terme per 120 famílies que tenien la intenció d'obtenir la residència en territori francès. 


L'elecció de la seu de l'Assemblea no va ser perquè si. Des de la Illa de Gorée, situada en l'extrem oest d'Àfrica, a 3 km de Dakar, va sortir la majoria dels esclaus de la regió. No obstant això, no és aquest un fet històric que ja ha estat superat - el règim colonial mercantilista va arribar a la seva fi però l'esclavitud segueix vigent. 

Sang africana per a exportació
"Al llarg de la història, l'ésser humà ha migrat sempre, ja sigui per a buscar on alimentar-se o per un somni. Aquest és un dels principals problemes que el capitalisme aprofundeix”, explica la portuguesa Rita Silva de l'Associació per a la Defensa dels Immigrants. En el cas dels africans esclavitzats pel colonialisme mercantilista, la migració no va ser deguda a la fam, i molt menys voluntària - sinó a causa de l'irresponsable desenvolupament econòmic europeu, que va anular les civilitzacions. És el paradigma del desenvolupament tecnològic i la ideologia científic-industrial que justifica amb la ideologia determinista, competitiva i individualista, les injustícies i les degradacions humanes portades a terme per a sostenir-la.

El paradigma contínua vigent, però en altre nivell i amb altres pràctiques i dimensions. Es va invertir la lògica: abans l’Africà era esclavitzat i obligat a migrar i avui dia, li està prohibit entrar en les nacions que ho colonitzaran. "La sang africana va alimentar a Europa i a Amèrica. I ara un africà vol entrar a Europa, però no pot", s'indigna el senegalès Muhamethl Seck, membre del Comitè de Solidaritat per als migrants a Senegal.

En 2008, Europa va adoptar la Directiva de la Tornada, segons la qual un immigrant il·legal pot ser empresonat durant 18 mesos. "És la política de la vergonya", acusa Rita. Segons l’activista, la Unió Europea paga als estats africans – tals com Líbia, El Marroc, Algèria i Senegal – perquè capturin, torturin i matin a aquells que tracten de portar a terme la travessia. "Europa vol que altres països, els "països de trànsit, cuidin les seves fronteres. Delega en aquests governs perquè resolguin el problema que li molesta, sense preocupar-se per la garantia dels drets fonamentals dels migrants ", diu la portuguesa.

Muhameth conta que en molts països africans el President és com un rei, que concentra tot el poder. "I Europa és còmplice, el cas de Tunis, ho demostra. França va dir que era un problema de seguretat, pensa que "tot és una qüestió de seguretat", ironitza. 

Migracions i territorialitat a Àfrica 
"Per al continent africà, la qüestió de la migració interna és encara més urgent que la migració externa", indica Muhameth. Analitza que Àfrica no té una política consolidada de migració. "És una bomba de rellotgeria que pot explotar en qualsevol moment".

Líder dels refugiats mauritans en una entrevista després de l'Assemblea dels Migrants 

Un exemple és la situació a la qual s'enfronten els mauritans. El líder de l'Organització dels refugiats mauritans, El Diouma Ciwsokso, va dir que el seu poble va ser deportat per ser negre, en un procés de neteja ètnica. "Ells volen que Mauritània sigui un país àrab", explica. En 1989, 100.000 persones van ser deportades del país, i la majoria es va refugiar al Senegal." 

"Fa quatre anys que estem sense cap documentació, no podem circular dintre del país, ni tampoc abandonar el país, no podem tenir una ocupació, els nens no poden anar a escola. L'única opció és el treball informal", es queixa del Diouma.

Al voltant del 70% dels africans són joves, però no hi ha llocs de treball. "Què fer? Els nens van a escola per a després ser aturats. Àfrica necessita una revolució, altra forma de govern. Hem de discutir què fer en el futur", argumenta Seck. 

La contribució del Fòrum Social Mundial 
Muhameth creu que el Fòrum és un espai per a articular accions conjuntes futures, i que la Carta dels Migrants va ser un pas en aquesta línia. "Aquesta carta es va redactar aquí en Gorée, el lloc on van ser duts els esclaus, això no és casualitat, és històric", emfatitza.

Rita i Muhameth: Pels drets dels migrants
Tradüit per la Maria Dantas
Foto: Estàtua que simbolitza la fi de l'esclavitud, Gorée-Dakar, al Senegal

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada