Aquest és l’únic assaig sobre el racisme que hi ha en català, tot i ser una de les formes més comunes de discriminació entre persones. Amb un estil clar i directe, allunyat del llenguatge políticament correcte que no fa més que amagar la realitat, és a dir empitjorar-la, l’autor repassa la teoria i la pràctica tot desgranant els seus orígens, la seva evolució i la seva actualitat. Molt ben documentat, cita textualment moltes de les fonts i completa el llibre amb una bibliografia que agraïm.
Entrevista.
Som racistes, els catalans?
Tots no. El racisme és una rèmora del passat, existeix a Europa i va ser respectat fins a la Segona Guerra Mundial. Desafortunadament, a moltes famílies arreu d'Europa, incloent-hi Catalunya, això s'ha anat transmetent de pares a fills, i sempre en queda algun rastre. Però hi ha molta gent que entén el racisme com una cosa anacrònica i fastigosa.
Per què els europeus ens creiem tan superiors?
Perquè hi ha el mite que els europeus ho hem fet tot, des dels invents més importants fins als descobriments d'altres terres. Però no som conscients d'algunes qüestions. La primera és que la base de la cultura europea prové de la zona que ara ocupen l'Iraq i el Pròxim Orient. Tots els grans invents es van fer allà i, més tard, aquestes idees es van traslladar al continent. Europa ha tingut tant èxit bàsicament per raons geogràfiques. I la segona cosa que els ciutadans d'Europa sempre oblidem és que els primers europeus eren de pell negra. Durant els primers 10.000 anys, tots eren negres.
Segons quines actituds s'expliquen pel desconeixement?
Totalment. En el moment que coneixes un africà, aprofundeixes en la història del seu país, saps quins idiomes parla, t'adones que és una persona amb un rerefons cultural molt semblant al nostre. La gent parla de negres i moros com si existís un país imaginari, com si existís Negrelàndia o Morolàndia.
Per què tenim tanta por del que és desconegut?
La por del que és desconegut és una reacció normal. Però el problema del racisme no té tanta relació amb aquesta por. Ve d'un mecanisme del cervell humà, que en termes científics s'anomena pseudoespeciació. Els humans som capaços d'identificar altres humans com si fossin membres d'una espècie perillosa. A partir d'aquí es desenvolupa la crueltat que sempre acompanya el racisme: els insults, l'exclusió, la marginació i, fins i tot, l'exterminació física. Si aquest mecanisme del cervell falla és per raons de propaganda racista, de tractar els immigrants com a éssers diferents. /font
