El nostre autogovern és força limitat en matèria d'immigració. I malgrat que amb l'Estatut del 2006 s'han aplicat algunes competències executives, aquestes no permeten una gestió de la immigració en els termes que implicaria dur a terme una política com la que proposa el PP, per exemple (almenys en clau catalana). O com la del contracte d'integració que havia proposat en algun moment Convergència.
Per aplicar polítiques restrictives d'immigració caldria en qualsevol cas que el govern de Catalunya tingués algunes competències en la regulació de la immigració que ara mateix no té. I llavors arribem a la conclusió fatal (o no) que l'única política que tenim a les nostres mans és precisament la política d'acollida i d'integració. En aquest camp no es pot dir que no s'hagi treballat en va, precisament. Ni que les polítiques d'integració no hagin donat fruits, malgrat haver tingut una taxa migratòria que supera tots els percentatges europeus en un abast territorial com el nostre.
En els pròxims anys, per causa de la crisi o perquè sembla que dóna més vots no parlar tant d'integració i parlar més de control, hom podria tenir la temptació d'entrar en una espiral de polèmiques sobre la necessitat de "controlar" la immigració. Però per ser honestos amb els ciutadans, caldria aclarir-los d'entrada que tot això només són especulacions que no deriven en polítiques concretes. El nostre autogovern ens permet decidir si apostem més o menys per la integració. Res més. Deixarem d'utilitzar l'única eina que tenim per treballar per a la cohesió social del país? /font
