L'Espanya racista

7.3.11

Esteban Ibarra, president de 'Moviment contra la Intolerància', ha presentat el seu últim llibre, un capítol més en la seua lluita, ja llarga, en defensa de les víctimes de l'odi i de la seua memòria. Ibarra denuncia que a Europa, "i a l'empara de la impunitat que permet la xarxa", existeixen unes 10.000 webs que promouen el racisme i la xenofòbia, "l'odi" al diferent, de les quals unes quatre-centes són espanyoles. En La España racista, es parla de criminals amb rostre, nom i cognoms, d'assassins que, emparats en la ideologia, neguen la dignitat de l'altre, fins a l'extrem d'acabar amb la seua vida. El president del Moviment contra la Intolerància alerta sobre el més que preocupant "increment del populisme xenòfob" a Europa, una forma de pensar i actuar que situa l'immigrant com l'"origen de tots els mals", i del ressorgiment d'una extrema dreta que ho utilitza per al seu profit electoral.


"No es poden trivialitzar els delictes d'odi", escriu Ibarra en el pròleg del seu llibre, en el qual insisteix que "un Estat democràtic té el deure actuar de forma congruent davant del problema". I, en la seua opinió, no ho està fent. "No ataca a fons les causes i arrels, tampoc assumeix les seues conseqüències". En la seua opinió a Espanya, el problema és encara major, doncs la seua existència "se segueix banalitzant". D'ací la necessitat de què els responsables polítics abandonen este discurs"banal", que redueix els delictes d'odi a l'existència de "tribus urbanes". Ibarra en el pròleg ens convida a què preguntem a les víctimes sobre l'alarma que els causa un delicte d'odi i comprovar que l'horror és per a tota la vida. "El nostre país -escriu l'autor- no és racista, però hi ha una Espanya racista que no només no hem d'ocultar sinó que hem d'eradicar".

Una de les víctimes és Miwa Buene, un jove congolès que des de febrer de 2007 viu, tetraplèxic, en una cadira de rodes, com a conseqüència del colp que va rebre de Roberto Alonso, avui a la presó.  Miwa Buene no sent odi cap al seu agressor. "El meu perdó és la presó", diu i  recorda que el seu agressor en cap moment li ha demanat perdó. La seua vida és dura, "molt dura", reconeix, perquè tot just es pot moure i és absolutament depenent: "quan vaig al banc m'han d'atendre en el carrer, doncs amb la cadira de rodes no puc entrar en l'oficina". "La meua nova vida -diu- se centra a treballar per a conscienciar als joves contra el racisme".

Mavi Muñoz, la mare de Carlos Palomino, el jove antifascista assassinat en un vagó del Metro de Madrid el 2007, apunyalat pel llavors soldat Josué Estébanez, no parla del seu fill en passat. "No és que no accepte la seua mor, és que convisc dia a dia amb el seu record, perquè està molt dins de mi, en el meu cor". Mavi Muñoz reclama "menys impunitat, menys tapadora" per a aquells fomenten l'odi. Han passat divuit anys des de l'assassinat de Guillem Agulló, mort també a gavinetades per un jove neonazi,Pedro Cuevas, i el seu record roman intacte en els seus pares, que van acudir a la presentació del llibre d'Ibarra a Madrid. "Educàrem al nostre fill en la tolerància, en el respecte al diferent,…i per això no podíem creure, ni creiem encara, el que va ocórrer", van afirmar mentre que aprofitaren l'acte per a denunciar la"connivència" que existeix al País Valencià entre nazis i alguns polítics i on "tot es tapa".

Més sobre este llibre al blog de l'autor.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada