Fabià Rubio, impulsor i president de Som Ràdio

25.3.11

Som Ràdio desapareixerà aquest diumenge després de vuit mesos d’existència. L’emissora, malgrat la seva curta vida, ha causat rebombori a l’espai mediàtic català per la seva línia unívocament independentista. Dissabte, a les sis de la tarda, hi ha convocada una concentració per donar-li suport. Fabià Rubio, l’impulsor i president de l’emissora, denuncia el joc brut que ha patit Som des dels seus inicis, tot i mostrar-se satisfet per la feina feta.

Com va sorgir el projecte de Som Ràdio?
Comença un dia conduint per Barcelona. Vaig escoltar una falca a Flaix FM que deia que, en una Catalunya amb Estat podríem gaudir d’uns beneficis que no tenim ara. La falca parlava de la ‘nòmina catalana’, fet que em va cridar l’atenció. Més tard em vaig connectar al web de l’entitat que publicava la falca i així vaig conèixer el Cercle Català de Negocis.

Ja devia ser independentista aleshores...
Sí, però encara que sempre havia sentit un cert rebuig per tot allò espanyol, mai abans m’havia qualificat d’independentista. Com que se’t ven la moto que això no és possible ni m’ho havia plantejat.

Què va fer després de sentir aquesta falca?

Vaig mirar el calendari d’activitats d’aquesta organització i hi vaig anar de cap. El primer va ser a la Roca del Vallès i em vaig quedar al•lucinat. Era com s’hi m’hagués pres unes copes, estava eufòric i trist a la vegada; fins i tot emprenyat. Si jo era així d’ignorant segur que hi havia molta més gent en la mateixa situació.

Aleshores és quan decideix crear l’emissora?

Em vaig adonar que quasi ningú parlava de l’espoli fiscal, de la manipulació històrica o dels drets que se’ns han usurpat. Calia un mitjà de comunicació integral, que operés amb diferents formats. Aquí va començar tot. La idea va sorgir el maig i després del 10-J vam decidir passar a l’acció.


Amb quins permisos?
El CAC ens va informar que el proper concurs per obtenir freqüència comercial no s’obriria fins, com a mínim, d’aquí a cinc anys. Ens vam assessorar i vam decidir constituir-nos com a emissora no lucrativa, amb espais patrocinats però sense poder emetre falques comercials.

I amb quins suports econòmics?
Amb cap d’específic, només amb petites aportacions de particulars. Les despeses per arrencar van ser bastant elevades i també per mantenir Som en marxa cada mes. Vaig fer un pla de viabilitat per, en el pitjor dels casos, resistir un any pagant-ho tot de la meva butxaca. Però evidentment no hem pogut perquè hem patit extorsions i peatges que ho han impedit.

L’escrit de comiat de Som parlava de sabotatges...

Els hem patit des del primer dia. Hem fet passos en fals degut a la nostra empenta i ignorància en el món de la comunicació. Ens hem deixat assessorar per persones que dominaven de ràdio, que ens van assegurar una freqüència nítida a Barcelona que mai no hem tingut. L’Ajuntament de Barcelona, via la regidoria d’Urbanisme, ens van tirar l’antena a terra.

Una odissea de freqüències...

Els mateixos que ens estaven facilitant la freqüència eren els que ens posaven els pals a les rodes.

Quin paper ha jugat l’Ajuntament de Barcelona?
Per poder tenir patrocinadors i gent que t’escolti has de garantir l’estabilitat del senyal. Si un dia s’escolta i l’altre no o el senyal cau; l’audiència es desgasta i els espònsors no et fan confiança. Qui et lloga la freqüència n’és conscient però segueix cobrant. L’Ajuntament, amb la seva maquinària infernal, ens ha obstaculitzat, per exemple, fent ús de màquines per aixafar el senyal.

Per què no ho han denunciat?
Hem continuat tirant endavant sense denunciar ningú perquè volíem centrar-nos en les emissions de Som. Quan el senyal era bo durant uns quants dies seguits, recuperàvem la moral i intentàvem oblidar-nos-en. Quan queia el senyal confiàvem en els nostres assessors per solucionar-ho. Al principi vam ser pacients fins que vam veure que els problemes es repetien cada setmana.

S’han equivocat posant-se en males mans?
Hem seguit totes les passes tècniques i legals per poder operar en condicions. Si, per exemple, cada nit a les dues de la matinada la programació es deixava de sentir no era culpa nostre.

Quin interès tenien en sabotejar-los els seus proveïdors de freqüència?

Hi han intervingut moltes persones. Al final no saps per qui treballa qui. Al món de l’independentisme moltes vegades s’ha donat la mentalitat del ‘o ho faig jo o no ho fa ningú’, tot i que no vull insistir en aquest aspecte. Estem en un moment en què cal que sumem entre tots, hem après la lliçó durant aquests mesos i cal que treballem junts per aconseguir l’estat propi.

Som Ràdio també ha patit multes...

El primer expedient va arribar el setembre passat. A nosaltres mai se’ns va enviar amb la formalitat que correspon, sinó que ho vam saber pels mitjans de comunicació. En concret se’ns acusava d’interferir a Ràdio Ciutat de Badalona, emissora en mans del PSOE igual que el mitjà escrit que va publicar aquesta informació en exclusiva.

De quines penes es tracta?
Se’ns va advertir que si seguíem les nostres emissions podíem fer front a sancions de sis xifres. També ens va denunciar la ACR acusant-nos de ser una emissora pirata i d’amenaces n’hem rebut constantment.

Com les amenaces de mort a Francesc Castany?
Sí, entre altres. Cada setmana ens n’arriben. M’han ratllat el cotxe dues vegades i també me n’han punxat els pneumàtics.

Som començava a inquietar?
Crec que sí. Els que trucaven amenaçant-nos sempre van ser convidats a venir a l’estudi. Mai no hem censurat a ningú, al contrari, tot i que alguns partits com Iniciativa s’han auto-exclòs. Potser sí que hem estat influents i, vista la reacció que s’ha generat després d’anunciar el nostre adéu, no estàvem tan sols com ens pensàvem.

Creu que el PSC, des del Govern, ha estat determinant en tot aquest procés?
El nostre projecte va néixer en un moment difícil. El PSC veia que s’estavellava i va posar totes les seves eines per intentar parar el cop. Entre aquestes eines hi havia el seu diari en nòmina, El Periódico. Tot plegat ens va motivar a seguir endavant. Va ser un estímul.

En un altre context polític l’emissora seguiria activa?
El que és clar és que, amb el PSC encara al Govern, no haguéssim pogut sobreviure tan temps. L’expedient contra nosaltres depenia d’Esquerra Republicana, i sabem que aquest partit va ser pressionat pel PSC a fi de tirar-lo endavant.

L’adéu de Som Ràdio és irrevocable?

Tot té solució en aquest món però si no passa cap miracle la situació és irreversible. Més enllà de trobar el finançament per tirar endavant, que no seria el problema, caldria superar l’extorsió de 6.000 euros al mes que patim pel simple fet d’existir. Cal un canvi legal que normalitzi el sector radiofònic. /font

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada