Con motivo de la publicación de "Mi visión del islam occidental" (Kairós, 2010), su autor, el intelectual Tariq Ramadan, nos ofrecerá en esta conferencia sus reflexiones y opiniones en torno al islam en Occidente, así como los retos y oportunidades que plantea. El profesor Ramadan abordará temas como las mujeres en el islam, el concepto de "múltiples identidades", la relación entre religión y cultura, el islam europeo, la inmigración, la participación y la "postintegración".
Tariq Ramadan, considerat un dels intel·lectuals reformistes musulmans més influents de la nostra època, ha visitat Casa Àsia per presentar la seva obra "Mi visión del islam occidental". Tal com ha estat introduït per l’editor Agustín Pániker, Ramadan segueix en aquesta obra el rastre d’Edward Said i de la seva visió de l’“Altre”; és una obra que proposa un model “postintegrador”, que parla d’identitats múltiples i demana l’autocrítica de totes dues societats, l’occidental i la oriental.
Tariq Ramadan, considerat un dels intel·lectuals reformistes musulmans més influents de la nostra època, ha visitat Casa Àsia per presentar la seva obra "Mi visión del islam occidental". Tal com ha estat introduït per l’editor Agustín Pániker, Ramadan segueix en aquesta obra el rastre d’Edward Said i de la seva visió de l’“Altre”; és una obra que proposa un model “postintegrador”, que parla d’identitats múltiples i demana l’autocrítica de totes dues societats, l’occidental i la oriental.
Amb aquesta carta de presentació, Ramadan ha presentat a la conferència les tesis del llibre, una obra que és “una visió personal”, però en la qual inclou, segons ell, el pensament més general dels musulmans. En l’obra s’usen els termes, molt criticats, d’“islam occidental” o “islam europeu”, que respon al fet que Ramadan no creu que hi hagi diversos islams, sinó diferents maneres de viure’l. Ara bé, “la universalització de l’islam no és la uniformització de les cultures”, sostè.
“No hi ha fum sense foc”, diu Ramadan, referint-se a les crítiques que li arriben tant des del món occiental, dins el qual va néixer i es va formar, com des del món musulmà, al qual també —insisteix— peratny. Tariq Ramadan no té la intenció d’agradar ni de no resultar pol·lèmic, i així ho afirma en la seva obra i en el seu rotund discurs.
“La meva cultura és occidental, europea, però sóc musulmà, i no hi ha contracció en això”, afirma. Per què, doncs, aquest missatge provoca tantes tensions? Ramadan ho relaciona amb el fet que existeixin avui dia diverses “crisis identitaries”. El món globalitzat, el de la barreja de cultures i l’incessant moviment de la població, genera un món en crisi. No obstant això, afirma l’intel·lectual d’origen egipci, no n’hem de tenir por, sinó que hem de fer-ne una reflexió. Ramadan creu que l’immigrant ha de fer un exercici de coneixement de la societat en la qual s’intal·la, però aquesta també ha de conèixer el seu passat, les seves arrels.
D’una banda, tal com afirma en la seva obra, Ramadan apel·la a la “triple L”, a aplicar en el cas dels nouvinguts: respecte a les lleis del país, parlar la llengua del país, i la lleiatat a aquest. Quan aconseguim que s’apliqui, aconseguirem també deixar de parlar d’integració: “L’èxit de la integració serà que deixem de parlar-ne”, afirma.
La societat d’acollida, per la seva part, ha d’assumir el seu “nou jo”, a més de tenir en compte tres punts: no tots els problemes són religiosos o dels musulmans; no podem callar davant el moviment populista de l’estigmatització i, finalment, hem de ser coherents. En aquest punt Ramadan enllaça amb l’actualitat, les revoltes al món àrab, en què l’únic que s’està demanant és el que volen tots els pobles: la llibertat. “Falta coherència i polícs amb coratge. Amb coratge, coneixement i treball conjunt, tot és possible”, conclou, i deixa una frase per a la reflexió: “No siguis l’objecte de la percepció dels altres, sigues el subjecte de la teva pròpia història”.
/font
“No hi ha fum sense foc”, diu Ramadan, referint-se a les crítiques que li arriben tant des del món occiental, dins el qual va néixer i es va formar, com des del món musulmà, al qual també —insisteix— peratny. Tariq Ramadan no té la intenció d’agradar ni de no resultar pol·lèmic, i així ho afirma en la seva obra i en el seu rotund discurs.
“La meva cultura és occidental, europea, però sóc musulmà, i no hi ha contracció en això”, afirma. Per què, doncs, aquest missatge provoca tantes tensions? Ramadan ho relaciona amb el fet que existeixin avui dia diverses “crisis identitaries”. El món globalitzat, el de la barreja de cultures i l’incessant moviment de la població, genera un món en crisi. No obstant això, afirma l’intel·lectual d’origen egipci, no n’hem de tenir por, sinó que hem de fer-ne una reflexió. Ramadan creu que l’immigrant ha de fer un exercici de coneixement de la societat en la qual s’intal·la, però aquesta també ha de conèixer el seu passat, les seves arrels.
D’una banda, tal com afirma en la seva obra, Ramadan apel·la a la “triple L”, a aplicar en el cas dels nouvinguts: respecte a les lleis del país, parlar la llengua del país, i la lleiatat a aquest. Quan aconseguim que s’apliqui, aconseguirem també deixar de parlar d’integració: “L’èxit de la integració serà que deixem de parlar-ne”, afirma.
La societat d’acollida, per la seva part, ha d’assumir el seu “nou jo”, a més de tenir en compte tres punts: no tots els problemes són religiosos o dels musulmans; no podem callar davant el moviment populista de l’estigmatització i, finalment, hem de ser coherents. En aquest punt Ramadan enllaça amb l’actualitat, les revoltes al món àrab, en què l’únic que s’està demanant és el que volen tots els pobles: la llibertat. “Falta coherència i polícs amb coratge. Amb coratge, coneixement i treball conjunt, tot és possible”, conclou, i deixa una frase per a la reflexió: “No siguis l’objecte de la percepció dels altres, sigues el subjecte de la teva pròpia història”.
/font
