Els motius de la revolta Líbia.

5.3.11

De debò que l'espurna que ha fet encendre la revolta líbia és un crit en favor de la democràcia i contra la corrupció?

Per: Jordi Llaonart

Els mitjans de comunicació acostumen a limitar els motius de l'aixecament insurgent a la fam de llibertat dels libis. Els mass media àrabs perquè odien Gaddafi, i els occidentals perquè donen per fet que tot el món desitja pel seu país un règim democràtic a imatge i semblança del nostre.

En el cas de Tunísia i Egipte sí que l'han encertat. Les capitals d'aquests països han estat el centre neuràlgic de les protestes pacífiques i pel canvi. El poble ha sortit al carrer amb un crit unànime per la llibertat, i la bola s'ha fet més i més gran, fins al punt de forçar la fugida dels respectius presidents. Per contra, a Líbia el canvi ha començat a les províncies allunyades del centre de poder, que d'un dia per l'altre han passat de mirar de beneficiar-se del règim a enfrontar-s'hi violentament.

Per entendre l'especificitat dels canvis que viu Líbia, cal conèixer una mica la seva història recent. A diferència dels seus veïns, la seva potència colonial no hi va deixar gaire rastre. Les elits de Trípoli no es van occidentalitzar cultural ni ideològicament en la mateixa mesura que els afrancesats d'Alger o Tunis. Això va permetre conservar la força i l'estructura dels lligams tribals anteriors a l'arribada dels italians en detriment d'una l'autoritat central. Per aquest motiu, tot i que sembli paradoxal, el discurs de Gaddafi que propugna el poder de les masses enfront del poder de l'aparell de l'estat s'adiu molt amb l'estructura tribal, que fins a cert punt és assembleària, aposta per l'autogestió i no vol dependre de poders superiors.
Així, independentment de les diferents ideologies polítiques amb les quals s'identifiquin els libis, bona part de la societat ret fidelitat a la seva tribu, com els soldats que aquests dies han abandonat la disciplina de l'exèrcit. De fet, aconseguir una feina o assolir un cert estatus econòmic depèn principalment de la protecció que ofereix la tribu. Per tant, si els caps d'una tribu decideixen aixecar-se en armes, automàticament, tots els membres d'aquella comunitat surten al carrer amb els fusells.

Moltes tribus se senten marginades en el repartiment dels ingressos del petroli, mentre que les que han codirigint la dictadura amb el clan de Gaddafi durant quatre dècades, aspiren a tenir encara més poder. Els vents de canvi que recorren el nord d'Àfrica, més alguna excentricitat d'última hora, com l'assassinat d'un cap d'una important tribu àrab que tradicionalment havia donat suport a Gaddafi a mans d'un dels fills del coronel, han acabat per convèncer les tribus de donar l'esquena al dictador i fer-lo caure a través d'un intent de cop d'estat. Ara, els Gaddafi només compten amb el suport d'unes poques tribus amazigues (berbers), curiosament pertanyents a una cultura que el coronel considera un mite creat pels poders colonials per a dividir la població nord-africana.

Un cop la resistència de Gaddafi mori ofegada pel bloqueig internacional i el coronel hagi estat empresonat o executat, s'encetarà una segona etapa de lluita tribal pel control dels ingressos del petroli. Esperem que en aquesta ocasió no sigui violenta i es desenvolupi en un escenari de més llibertat i respecte dels Drets Humans.

Publicat per Diego Arcos

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada