Un acte de civisme contra les mocions d'incivisme

19.2.11

Resultat del debat sobre les mocions aprovades en els municipis de Salt, Badalona i Hospitalet que pretenen obstaculitzar els tràmits de reagrupaciment familiar i arrelament social a immigrants.

Per: Oscar Valles Escobar
Foto: Victor Fernández

El Centre Tecla Sala de l'Hospitalet va ser l'escenari de l'esperat debat entre una quinzena d'entitats catalanes d'immigrants i representants polítics del sector, com ara l'ex-secretari d'immigració, Oriol Amoròs, amb motiu de les mocions aprovades a Salt, Badalona i l'Hospitalet contra l'arrelament dels immigrants incívics.


Durant la jornada, celebrada aquest divendres 18 de febrer i que duia per títol 'Catalans i Immigrants, Cívics i incívics', es van tractar les qüestions més importants relacionades amb les mocions i es van contrarestar els atacs xenòfobs provinents de certs àmbits de la classe política catalana i espanyola.

Cal ressaltar, això sí, que diversos dels treballadors al servei públic es van manifestar excusant-se per la seva no presència, a través de sengles missatges llegits des de la taula de diàleg. Entre els representants polítics, David Soriano de Candidatura d'Unitat Popular de l'Hospitalet i Oriol Amorós, diputat republicà al Parlament de Catalunya i ex-secretari d'immigració, van donar la cara davant les crítiques contundents de les entitats, que varen acusar els partits d'aprofitar electoralment la persecució racista alimentada pels mitjans de comunicació.

En aquest sentit, l'investigador José Aristizabal del col.lectiu Maloka, va qüestionar-se perquè els partits insisteixen encara en associar immigrants i incívics: 'Les mocions aprovades són producte d'una política obertament discriminatòria i excloent que estimula la por i la xenofòbia'. Per la seva banda, Ahmed Lamin, de Comissions Obreres de l'Hospitalet, va denunciar que i no hi ha cap fonament jurídic per jutjar persones per actes cívics o incívics' i va concloure que si 'culpen els immigrants de la crisi, és per la crisi de valors que pateix la societat actual'.

L'advocada Maria Carvalho, de l'agència Itacat, va ressaltar la manca de fonament jurídic de les mesures que busquen criminalitzar als immigrants a partir una posició partidista. 'És un problema administratiu potser, però no és un delicte del codi penal. Tirar-ho endavant no només és inconstitucional sinó que va en contra dels drets humans'.

Omaira Beltrán i Alba Cuevas, de Llatins per Catalunya i SOS Racisme respectivament van tancar la primera taula coincidint en afirmacions ja abans enunciades i aportant en cada un dels seus discursos el paper preponderant que tenen els immigrants amb el dret al vot i a la participació ciutadana.

Qui va aixecar els ànims dels assistents va ser Diego Arcos, president del Casal Argentí a Barcelona, quan va ressaltar el fet que Espanya ha estat un país migrant des de sempre i que avui desconeix la seva història, així com ignora que en l'últim any 240 mil dels seus nacionals han abandonat aquest territori producte de la crisi global, convertint-se en immigrants en països especialment sud-americans, citant l'exemple d'Argentina, país d'acollida de nacionals espanyols de manera tradicional.

La segona part d'aquesta jornada va marcar la diferència per les intervencions del públic i la interacció amb els ponents d'Esquerra Republicana i Candidatura d'Unitat Popular. De manera participativa Oriol Amorós i David Soriano van concloure el debat en aquest ordre amb les seves postures obertes davant el tema de les mocions en territori català.

Junts van manifestar que la millor manera de fer callar aquestes veus de xenofòbia era sent protagonistes de la realitat social que per dret propi els competeix als ciutadans estrangers que avui resideixen a Catalunya. Convidar a la immersió lingüística, a l'apropiació d'eines útils per a ser protagonistes del canvi social com són la formació de partits, la participació política activa i l'exercici del dret al vot.

La invitació perquè el ciutadans s'integrin en un model de política interior canviant va quedar feta. En la consciència dels col.lectius va quedar encès el motor de la mobilització que lluitarà, amb fonaments legals, contra l'odi, l'exclusió i el racisme.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada