Què s'han cregut els tunisencs?

27.1.11

Autor: Hèctor Anabitarte,

Tunis: Què s'hauran cregut els tunisencs? Espanten als governs veïns i
no tan veïns, i als seus pobles, tan castigats, els insinuen que si
nosaltres, també? ... Què pretenen? Avergonyir a l'Europa democràtica, bressol dels drets humans, bressol que era servida per esclaus, convé recordar-lo, alguns d'aquells també es van rebel•lar, com Espartaco (qui no ha vist la pel•lícula?). Aquesta Europa, tan preocupada pel burka ( a Tunis no existeix), va donar suport incondicional a Ben Alí fins que aquest es va pujar a un avió que duia la sobrecàrrega del botí (només en or: tona i mitja).

França, llavors, va prohibir al seu ex-aliat preferencial aterrar a París: la de la Revolució Francesa i aquell maig del 68 (avui present a Tunis d'alguna manera). Pocs dies abans un  ministre francès no va dubtar a dir que a Tunis no havia una dictadura, que es tractava d'una exageració el qualificatiu usat en els telediaris. L'oposició ha demanat la seva dimissió.

Avui veiem per televisió, per internet (més per internet) a mares en
els carrers mostrant fotos dels seus fills que el règim "amic" de la
UE va torturar, va assassinar, alguns van ser morts en les última
setmanes, uns altres fa dos anys, cinc anys, deu anys. Des dels temps
de Ánibal i els seus elefants mai a Europa es va parlar tant de Tunis
com ara.

Tunis: turisme barat, sol, belles platges com la de Hammamet (allí
estava un dels magnífics palaus del dictador i la gent ho va cremar,
una pena, podria haver estat un hospital, un centre cultural; se'ls
ocorre prendre "palaus d'hivern", en ple segle XXI, i a més els
cremen), les històriques ruïnes de Cartago, aquest barri tan pintoresc
que van construir els àrabs que van haver de fugir de Granada (els
Reis tan Catòlics no van complir amb el que s'havia pactat), exquisits
cus-cus, ceràmiques belles gairebé regalades, possibilitat de sexe per
uns pocs euros o dòlars, gent amable, sempre somrients (de que riurien
oi?), festejant el triomf de La Vermella com si fossin espanyols (o
són del Barcelona o del Reial Madrid). Gens inquietava al turista , es
podia passejar pel carrer a les dues del matí sense tenir cap
problema, carrers molt vigilats per una policia que primer pegava i
després ni preguntava, però els copejats sempre eren els tunisencs; si
un europeu en alguna circumstància mostrava el passaport ho
acompanyaven amablement a l'hotel.

Què està suggerint aquest petit poble del Magrib sense adonar-se?, o
s'adona?, que un altre món és possible, millor que l'actual, perquè
altre món pitjor també és possible? És el moment oportú de visitar
Tunis i de passada disculpar-nos, per a veure i donar suport a aquesta
revolució que olora a gessamins. En les zones turístiques els nens els
venien amorosament embolicats en una paperina. Ara els gessamins tenen
altre sentit.

Què espera la Unió Europea per a pronunciar-se?, tem molestar als
"amics" de la regió? Afortunadament en la Casa Blanca no està Bush; es
diu que Obama va cridar als militars tunisencs dient-los que Estats
Units no donaria suport a un bany de sang. Tant de bo sigui cert però
no és suficient. Ben Alí en els seus últims dies va intentar convèncer
que es tractava d'una revolta organitzada per AL Qaeda; no s'havia
assabentat que Bush ara viu en Texas, que Blair a Londres ha
d'explicar el que va passar a L'Iraq i que Aznar està preocupat per
altres assumptes.

Des de Buenos Aires, Hèctor Anabitarte

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada