Condemnes injustes, justícia racista, mitjans botxins

12.1.11

Cas Raval: Els jutges no poden demostrar la culpabilitat dels paquistanessos acussats de terrorisme
El cas Raval es el títol que els mitjans de Catalunya i Espanya li van encaixar als veïns pakistanesos detinguts en un operatiu espectacular dels cossos antiterroristes de totes les policies: Mossos, Guardia Civil, Policia Nacional i Guardia Urbana.

En el seu moment es va muntar un desplegament que va trasbalsar tot el centre de Barcelona, amb helicòpters, centenars de policies antiterroristes, que van terroritzar al veïnatge. "Casualment" la premsa s'havia assabentat i es va difondre en directe els operatius, amb els dom,icilis i les botigues dels acusats. Els seus noms i imatges, fins i tot de les seves famílies van ser publicats. El veredicte dels mitjans era lapidari: Els terroristes del raval. Al Qhaeda s'instal·la a Barcelona, etc.

Ara, desprès d'anys d'empresonament i diverses condemnes i recursos, els jutges han tingut que reconèixer que no hi havia explosius, i que la xarxa terrorista de la qual els acusaven de pertànyer, no existia. Ara intenten condemnar-los perquè, segons diuen, la xarxa terrorista s'anava a crear a la reunió que havien planificat. Es a dir, que intenten condemnar-los per un delicte que no han comés i que, segons ells, anaven a cometre. I en que es basen? En l'acusació d'un xivato de la policia francesa que ha desaparegut. 

Ni durant el franquisme es muntaven paròdies tan burdes. Però els jutges ho han tingut fàcil però la tasca de persecució i linxament mediàtic. L'únic mitja que ha donat informació acurada i seriosa és Vilaweb. Aquí tenim la funció social dels mitjans de comunicació socials, en aquest cas per sostenir un linxament racista i terrorista de l'Estat espanyol.

Tot el veïnatge,les entitats del barri i un munt de persones han clamat per la innocència dels engarjolats. Però on han pogut expressar la seva reclamació de la pressunció d'innocència? A Vilaweb i a un parell de mitjans de segona línia. Qui ha protegit als detinguts del linxament mediàtic? Ningú. Mentre passa aquesta injustícia que ha destrossat la vida d'un grapat de veïns de Barcelona, en nom d'una pusil·lànime i falsa llibertat de premsa, s'ha fet allò que feia el Sr. Lynch amb els negres del sud dels EUA: penjar-los sense cap possibilitat de defensa.

Podran recórrer a la Justícia, per assolir el dret de replica i que siguin difoses les seves absolucions en la mateixa mesura que han estat calumniats? No. Perquè la premsa burgesa és impune. Perquè la suposada llibertat de premsa és, en realitat, la llibertat dels capitalistes posseïdors dels mitjans de producció d'informació i difusió d'imposar la visió funcional als seus interessos i la seva moral.

I perquè son musulmans i immigrants. És com els mitjans que donen cabuda als negacionistes de l'holocaust o dels franquistes reciclats en racistes demòcrates: fan escarni de les víctimes dels genocidis nazi i franquista.
Com es pot sentir un català o catalana supervivent d'Auschwitz, quan mitjans catalans permeten que es difongui la teoria de que Auschwits era un campament de vacances? Com es pot sentir algun supervivent dels 'Caidos', quan un franquista confés assoleix premsa per un discurs xenòfob?

En el meu país es diu que la culpa no És del porc sinó de qui el dona de menjar. I aquí, els qui donen de menjar espai mediàtic als feixistes son els directors dels mitjans. Això els converteix en els partíceps necessaris del crim prolongat del genocidi. O en còmplices dels linxaments terroristes de l'estat espanyol contra uns veïns de Barcelona.

Autor: Diego Arcos


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada