Pocs confiaven que pogués arribar a judici un expedient que involucrava a l'Església Catòlica i a la mateixa Justícia Federal Argentina, que tenia a la seva disposició a la majoria de qui van resultar crivellats. La sentencia, llegida a les 17.49 minuts duna tarda de calor extrema, ha marcat un abans i un desprès en la historia de l'Argentina i dels Drets Humans a tot el mon.
Que es el que ha passat?
El General Jorge Rafael Videla va ser el màxim ideòleg, organitzador i
executor de la dictadura militar del 1976, de la qual s'ha demostrat
documentalment que estava monitorada per els governs dels EUA, de
França i comptava amb suports ben curiosos, com els de la URSS i del
governs espanyols, que amb una cara aixoplugaven refugiats i per
l'altre, proveïen de munició i armament amb el qual es realitzava la
massacre.
El pla central era, senzillament, exterminar una generació dels
sectors mes actius de la població. Com ho va dir en un discurs, el
General Camps, en funcions de cap de Policia : Primer eliminarem als
subversius i esquerrans, una tasca ja en fase final, continuarem
exterminant als còmplices i als col·laboradors, també exterminarem als
que els protegeixen i eliminarem també als tebis i indecisos.
I ho va fer, abans de morir va lliurar la llista de 4.934 persones
assassinades sota les seves ordres dels quals es feia responsable.
Xifres:
- 30.000 desapareguts, la majoria assassinats desprès de
tortures en camps d'extermini i cremades o llençades al mar vius des
d'avions.
- 52.000 presoners il·legals supervivents.
- 18.000 presoners legals.
- 120.000 exiliats.
Seguint les idees del psiquiatra franquista Vallejo Nájera, es va
determinar que el comunisme era una malaltia hereditària i per tant,
es va crear un pla sistemàtic de segrest dels nadons i adopció per
famílies cristianes i militars, desprès d'assassinar a les mares en el
post part immediat. Hi ha 541 naixements descoberts, s'han recuperat
102 fils i filles robats.
Entre altres fites assolides, els metges de la Marina van dissenyar un
sistema per torturar fetus sense matar-los.
Encapçalant aquesta estructura terrorista d'estat va estar Videla.
Les estructures empresarials i eclesiàstiques es van comprometre amb
la repressió i bona part dels partits politics, el cas de les
jerarquies religioses ( de totes, especialment de la jueva) la seva
col·laboració amb els repressors, va anar des de la participació
directa en tortures i execucions, fins a la delació de membres de les
pròpies estructures i la col·laboració per les adopcions il·legals.
De 1976 a 1983, l'Argentina va passar de tenir 7milions de llocs de
treball a tenir-ne 3,5 milions. En el mateix període, el deute extern
va créixer de 7mil milions a 70.000 milions de dòlars.
Els comandaments van ser jutjats i desprès amnistiats i indultats,
fins el govern del Sr. Kirchner, en que es van derogar totes les lleis
d'impunitat.
La condemna a Videla i els seus còmplices es el resultat de molts
factors, però hi ha un element que es el decisiu: el moviment social
per els Drets Humans, encapçalats per "Madres", "Abuelas" i altres
organitzacions. La consciencia de la societat...
La immensa majoria de la societat argentina ha assumit un concepte
inamovible: L'assassinat no s'admet en la política.
No s'admet. A l'Argentina no hi ha espai social per a la impunitat.
El moviment per els Drets Humans es la força sociopolítica mes important.
A tot el territori, des de la macro ciutat de Buenos Aires, fins el
poblet mes petit, hi ha organitzacions de Drets Humans o altres que
assumeixen les reivindicacions.
En aquestes mes de tres dècades, les mobilitzacions, les derrotes i
les recuperacions, no han cessat mai. Fins i tot, quan les "Madres"
per senzill esgotament biològic van assumir que deixaven de fer les
marxes setmanals dels dijous, les altres organitzacions van prendre el
relleu.
La lluita contra la impunitat esta present en tot el país, en els
mitjans de comunicació, en totes les expressions artístiques i molt
especialment en la literatura. Descriure el moviment que ha estat
capaç de fer justícia i que encara farà mes, es una tasca enciclopèdica.
Però es mes senzill descriure aquest moviment social des d'una altre òptica.
Un milió d'afectats:
Els afectats per la repressió, directa o indirectament es un milió de
persones, entre víctimes, familiars, amics, veïns i companys.
Estan identificats mes de 5.000 criminals. Dels jerarques, es sap tot
i especialment se sap a on viuen. El General Videla resideix a un pis
de l'elegant Barri de Belgrano, a l'Avinguda Cabildo, Nº 639, 2on pis.
En realitat, es el pis a on residia, ara tindrà el domicili a una de
les fantàstiques presons argentines.
Ni una sola persona d'aquest milió d'afectats, ni una sola persona
dels torturats, de les mares i pares, dels empresonats, repeteixo, ni
una sola persona ha intentat una venjança.
A l'Argentina, comprar un arma de foc es mes senzill que als EUA, amb
50 o 100 dòlars es pot adquirir una pistola Smith and Wesson del 38.
Un fusell automàtic pot costar uns 300 dòlars.
Qualsevol persona de les víctimes podria haver atemptat contra els botxins.
No es gens estrany, el cas de progenitors que es creuen al carrer,
habitualment amb els criminals que van violar, torturar i assassinar
als seus fills.
Justícia, justícia. Fins-i-tot una justícia cómplice i corrupta com la de l'Argentina.
Això és la victòria.
La consciencia de la societat es que als criminals i terroristes
d'estat s'els ha de jutjar i engarjolar per tota la vida, no s'els ha
de matar ni fer cap mal. Aquest moviment ho ha aconseguit.
Perquè hem assolit aquesta primera victòria?
Senzillament, perquè no som com ells.
Subnota:
CONVENCIÓ INTERNACIONAL PER A LA PROTECCIÓ DE TOTES LES PERSONES
CONTRA LES DESAPARICIONS FORÇADES
Amb actes a Buenos Aires, París i Nova York, els governs d'Argentina i
de França celebraran avui l'entrada en vigència de la Convenció
Internacional per a la protecció de totes les Persones contra les
Desaparicions Forçades, que va ser proposada per unanimitat per la ONU
i al estar refrendada per vint estats membres, se l'ha ratificat.
Els moviments de Drets Humans de l'argentina han assolit també una
fita mundial, am aquesta ratificació.
Autor: Diego Arcos
